Alex Cortés, astrofotògraf: “En àmbits urbans també es poden treure bones fotografies del cel”

Entrevistem a Alex Cortés, fotògraf amateur que immortalitza els planetes i els estels des de Cerdanyola

Actualment, l'astronomia és una ciència que acostuma a passar per alt, tot i el prestigi de resoldre alguns dels misteris relacionats amb l'existència dels humans a la terra. Per això, Alex Cortés Martinez, veí de Cerdanyola, avui reivindica la seva importància. El jove s'ha format com a realitzador audiovisual, fotògraf i, en el seu temps lliure, com a astrònom amateur. Ha obert les pàgines de Facebook i Twitter 'AstroCerdanyola', amb més un centenar de seguidors, per compartir els seus coneixements amb la gent de la ciutat. 

El cel des de Bellaterra
El cel des de Bellaterra

Com vas començar a fer aquestes fotografies?

Un dia, passejant el gos, vaig veure una llum brillant al cel. No era un avió, perquè no parpellejava, i la vaig seguir amb la mirada. De sobte, va desaparèixer. Després de buscar-ho, vaig saber que es tractava de l’Estació Espacial Internacional. A partir d’aquí em va començar a picar la curiositat pel que es podia veure a l’univers des de la terra i, com que sempre m’ha agradat la fotografia, vaig començar a fer fotos als satèl·lits i a l’Estació Espacial amb ganes de saber-ne cada vegada més. Més endavant em vaig comprar el telescopi i em vaig obrir les pàgines de Facebook i Twitter on pujo les fotografies.

Com vas aprendre?

He après de manera autodidàctica i llegint per fòrums d’internet. Hi ha una comunitat molt àmplia a la xarxa, per exemple, la d’Astromics. Dins aquestes pàgines hi ha gent que en sap molt; és gent amateur a qui li agrada tenir com a hobbie l’astronomia, i amb la qual es pot aprendre molt.

Cerdanyola té bons llocs per fotografiar els estels?

Fotografiar els estels és complicat degut a la contaminació lumínica; és una ciutat que està a prop de Barcelona. A Cerdanyola el que es pot fer perfectament és fotografiar els planetes, les efemèrides estel·lars i la lluna. Fins i tot, amb un petit telescopi, des de Cerdanyola es poden veure perfectament planetes com Júpiter i Saturn. Ara bé, per fotografiar nebuloses i galàxies, la llum que ens arriba és tan tènue, que es necessita un cel totalment net de contaminació.

A Cerdanyola tenim Collserola i sembla que pel fet que és bosc i està fosc, és millor per fotografiar-ho però en realitat t’estàs apropant a Barcelona. Si vas cap a l’interior, com Sabadell o Terrassa, el cel millora.

La contaminació lumínica és un problema cada vegada més greu?

Cada vegada estem més conscienciats sobre aquest tema. A més, últimament s’estan implantant els fanals Led que proporcionen una llum menys invasiva i que no es projecta tant al cel, en lloc del vapor de sodi del qual estan fets els altres fanals. Així i tot, encara queda molta feina per fer.

Què es necessita per poder captar bé el cel?

Si es volen captar els planetes i tot allò que estigui més lluny, es necessita un telescopi per controlar els augments. Calen, sobretot, moltes hores per captar una foto d’una galàxia. Les condicions atmosfèriques també han de ser les adients perquè un núvol, encara que sigui petit, ja resta informació.

Si tens una càmera Reflex bàsica amb zoom, es pot fotografiar la lluna o el pas dels satèl·lits, que queden reflectits sobretot amb la sortida o la posta de sol. Amb aquesta càmera pots controlar els temps d’exposició, entre d’altres, i ja pots iniciar-te perfectament en l’astronomia.

Perquè vas decidir crear la pàgina Astro Cerdanyola a les xarxes socials?

Ho vaig fer per demostrar que des de qualsevol punt es poden fer astrofotografies. També vaig pensar que serviria per fer una crida als veïns de la ciutat: tothom qui tingui telescopi o inquietuds per l'astronomia que s'uneixi per anar tots plegats a observar el cel. A les meves pàgines publico on tinc pensat anar a fer fotografies i m'agradaria compartir coneixements i dubtes amb la gent de la ciutat. 

Creus que l’astronomia és una ciència oblidada?

Una mica sí. Ara ens centrem en el món actual, on tot va molt de pressa, i estem més pendents del dia a dia. Ens podríem esforçar més a saber què hi ha a fora perquè, realment, moltes coses de les que passen al nostre univers ens donen l’explicació de moltes coses que succeeixen a la terra. Val a dir que ara a les escoles, des de ben petits, als nens ja els comencen a iniciar dins el tema. Del cel pots aprendre moltes coses interessants; ens cal una mica més de cultura de l’astronomia.

Tu què creus que hi ha més enllà?

Que hi ha vida, segur. La veritat és que hi ha moltes hipòtesis, però hi ha una frase de la pel·lícula Contact que diu: “si estem sols en l'univers, quant espai desaprofitat”. Crec que és una gran veritat i, per probabilitats, segur que hi ha vida. La qüestió és que si aquesta vida està avançada amb tecnologia com la nostra. És que l’univers és molt gran…La qüestió de descobrir planetes on pugui haver-hi aigua, i per tant, probabilitats de què hi hagi una forma de vida, està avançant molt. Si estem descobrint planetes, d’aquí uns quants anys, potser ja tenim les eines per detectar algun tipus d’indicis que hi ha vida.

Tens algun objectiu a assolir?

Fotografiar correctament les galàxies i nebuloses. Fotografiar una galàxia no és difícil, però perquè et surtin els detalls com la típica foto de la NASA, amb aquesta definició i color perfectes, es necessiten molts filtres, molta planificació i temps. Així, el meu objectiu és fer fotografies d’aquest tipus, amb molta resolució, però en àmbits urbans. Vull demostrar que a qualsevol lloc ja pots treure bones fotografies. La gent quan veu una bona foto pensa que està feta des d’un observatori i que és inassumible i, si te’n vas a 40 kilòmetres d’aquí amb l’equipament adient, ja pots treure uns resultats increïbles.

Quina fotografia és de la que estàs més orgullós?

És una de Júpiter amb la seva gran taca vermella. La vaig fer des de Bellaterra, que està una mica més allunyat i està fotografiada amb el meu equip inicial, una càmera petita, una webcam de les que es fiquen a l’ordinador que vaig modificar. En aquesta imatge de Júpiter la resolució és impressionant.

Júpiter i la seva taca vermella