Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
A Cerdanyola del Vallès, i a la resta de l’Estat espanyol, la vida va canviar amb l'anunci de l’estat d’alarma el 13 de març.
13 de març: es paralitza tot
Després d’unes setmanes amb la incògnita de com ens podria afectar el coronavirus, el president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, va decretar l’estat d’alarma amb restriccions que incloïen el confinament domiciliari de tota la població excepte els treballadors de serveis essencials. Amb aquesta mesura es va aturar tot de cop: les escoles van tancar, els restaurants i comerços van abaixar persianes i no es permetia sortir de casa.
La situació inèdita també va obligar que l’adaptació fos la més ràpida possible. Els equips docents de les escoles, instituts i universitats van començar a fer classes virtuals, el què va requerir que les administracions enviessin material informàtic als alumnes que no en tenien.
Primers casos i confinament
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va ser un dels primers casos de Covid-19 confirmats a la ciutat al mes de març. Els primers dies de l’estat d’alarma els nous casos es coneixien a compte gotes. Segons dades del Departament de Salut, més del 6% de la població de Cerdanyola ha donat positiu en les proves de Covid-19 en algun moment de l’últim any. També segons Salut, 147 persones de la ciutat han perdut la vida a causa de la malaltia, i hi ha 5.054 persones vacunades amb la primera dosi i 1.940 de la segona.
El confinament estricte va durar fins al 26 d’abril, quan es va permetre que els infants sortissin una hora al carrer. Les següents setmanes es van permetre més sortides de forma gradual: fer esport, reobertura de les terrasses de bars i restaurants, mobilitat entre àrees sanitàries... Després d’uns mesos d’estiu sense molts casos de coronavirus, el 2021 va començar immers en la segona onada -que va començar a l’octubre de 2020- i amb la incògnita de les noves soques, però amb l’esperança de l’avanç de la vacunació a les residències de gent gran, els treballadors essencials i altres sectors amb més risc de contagi.
Crisi econòmica
Els efectes econòmics i socials de la pandèmia s’han fet evidents a Cerdanyola. A més de pujar els registres a l’atur, moltes empreses es van acollir als ERTO (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació). Una mostra clara de l’afectació és que aquest mes de febrer s’han registrat 700 aturats més que fa un any a Cerdanyola. A més, ha augmentat considerablement el nombre de persones que sol·liciten ajuda i suport a Serveis Socials de l’Ajuntament -rebent una mitjana de 16 nous casos diaris durant 2020-, així com a les entitats socials de la ciutat.
Davant aquesta situació, al mes de maig es va constituir la Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Cerdanyola -formada per representants de l’Ajuntament, dels partits polítics i d’entitats i associacions vinculades al món social i econòmic-, va consensuar 109 actuacions per aplicar a la ciutat. A més, entre altres mesures, es va crear l’Oficina COVID per gestionar els ajuts especials. L’administració local, així com la Generalitat i el Govern espanyol, han habilitat un seguit d’ajuts per a famílies i sectors afectats, però molts encara veuen com, un any després, no troben solució a la seva situació de crisi.
Com serà el pròxim any?
Segons preveuen les autoritats sanitàries, l’any 2021 serà una època de transició per aconseguir la immunitat necessària per tornar, en certa manera, la normalitat prèvia a la pandèmia. Mentre la vacunació avança, el risc de rebrot continua sent alt i les restriccions comencen a relaxar-se. Les autoritats no fan previsions a llarg termini i actuen amb marges curts. Un exemple és el tancament de les comunitats autònomes durant la Setmana Santa per evitar els desplaçaments.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.