L'art de Carmen Giráldez: dels carrers de Cerdanyola al món

La cerdanyolenca Carmen Giráldez carrega 25 anys d’experiència exposant a galeries i des de fa 8 anys ho combina amb l’estudi de tatuatge ‘La Rubia Tattoo’

L'obra de Carmen Giráldez és coneguda mundialment; els seus quadres, centrats en el cos humà i emmirallats en la mitologia, han estat exposats a les galeries de Califòrnia, Londres, Bèlgica i França. Va fer la seva primera exposició individual fora de Catalunya l'any 2005 a Oviedo, on les 25 obres de 'Refugi de pell' van causar tal expectació que en una setmana se'n van vendre 12.

Si més no, com molts altres cerdanyolencs, fa 30 anys jugava a la plaça de l'Abat Oliba, i va estudiar a l'escola Fontetes i a l'Institut Forat del Vent. Els seus inicis pictòrics van ser als carrers de Cerdanyola: "Des de petita, el meu pare m'animava a participar en els concursos de pintura ràpida", segons Giráldez, que als cinc anys va pintar el primer quadre presentat a concurs.

El mite passat pel filtre

L'artista cerdanyolenca treballa l'univers del realisme simbòlic: parteix de símbols utilitzats en l'antiguitat, els quals reelabora i enllaça amb l'actualitat. Més que la realitat general, exposa la seva veritat: "Faig servir com a excusa les llegendes i la mitologia per a parlar de temes de la meva realitat que em preocupen". Té una sèrie sobre el conte d'Alícia en el País de les Meravelles on il·lustra diversos episodis de la seva vida personificant-se en moltes Alícies diferents.

Sèrie d'Alícia en el País de les Maravilles de Carmen Giráldez. FOTO: Web

Sèrie d'Alícia en el País de les Maravilles de Carmen Giráldez. FOTO: Web


També ha tractat el tema de l'assetjament a través de l'obra de Dafne, la nimfa que va ser perseguida pel Déu Apol·lo: "I clar, que fas contra ell, si és un Déu... La victòria de Dafne, per cruent que sembli, és transformar-se en un vegetal. Va escollir, quelcom feridor, però almenys va poder escollir". Aquesta oda a la llibertat és el lait motif de l'obra de Carmen.

"Faig servir com a excusa les llegendes i la mitologia per a parlar de temes de la meva realitat que em preocupen"

"Ho mastegues, ho digereixes i ho tornes a vomitar": és el procés que l'artista fa respecte del mite cada cop que crea. Una sensibilitat per la mitologia que la cerdanyolenca va adquirir en la infantesa: "Teníem una biblioteca immensa, més gran que la de l'escola". Allà va descobrir una enciclopèdia infantil il·lustrada que ha marcat la seva pintura; es quedava impactada per la bellesa d'aquelles il·lustracions que li cridaven tant l'atenció, que comprenia els mites sense gairebé llegir.

Una família d'artistes

La prematura inclinació de Giráldez per l'art passa per la seva família. El seu pare Vicente feia còpies de quadres clàssics que venia per encàrrec, i la seva mare Carmen també dibuixava. "Per a mi era molt natural dibuixar i pintar", explica. El seu pare, a més, combinava dos afers; de dia treballava en un bufet d'advocats i aprofitava les nits per a crear els seus quadres: "Recordo els seus pallassos de Bernard Buffet, en va fer molts".

Carmen Giráldez va deixar empremta a Cerdanyola més enllà dels quadres dels concursos de pintura ràpida. Com que tenia traça en tota mena de treballs manuals, durant dos anys va elaborar amb la seva mare les ornamentacions de les disfresses del Festival de Patinatge de Cerdanyola. Va ser quan encara anava a l'institut: "En les estones lliures anava al taller que teníem a casa a fer els complements de cartó pedra o guix". El primer any van fer els capgrossos de les bruixes de Malson abans de Nadal, i en la següent edició els ceptres de serp de Jafar d'Aladí.

L'artista cerdanyolenca Carmen Giráldez. FOTO: Cedida

L'artista cerdanyolenca Carmen Giráldez. FOTO: Cedida


Un cop a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, quelcom en ella va fer 'clic': "Si vull guanyar-me la vida amb l'art haig de començar a monetitzar-lo", es va dir. La seva mare va estar present un cop més per a ajudar-la; va portar el quadre que la seva filla havia pintat en concurs al restaurant que apareixia en el paisatge, i en tornar li va dir: "Apa, venut". Aquell primer encàrrec va significar molt per a Carmen: "Vaig ser conscient que el meu art interessava". A partir d'aleshores va començar a omplir un book amb les seves obres i va començar a signar exposicions puntuals en diferents galeries.

Tot va començar amb una poma

El procés d'aprenentatge que va guiar Carmen en el camí de l'art va començar amb una poma, la poma més important de la seva carrera professional. "A la facultat tenia molta ambició i pintava quadres gegants que no funcionaven, perquè no sabia entonar ", és a dir, trobar una correcta harmonia de llum i color. Mentre travessava aquesta crisi existencial, "enfonsada en la misèria", un professor es va interessar per ella i li va donar algunes directrius.

Carmen Giráldez pintant. FOTO: Cedida

Carmen Giráldez pintant. FOTO: Cedida


Amb això i amb investigació personal va tornar a provar sort: "Vaig decidir fer quelcom senzill per a dominar el color, i ja després atrevir-me amb coses grans". Així va crear la primera poma ben entonada, amb una paleta de colors ben escollida i amb una llum ben tractada. Anys després li va vendre a una veïna.

Dotar d'ànima una pintura

Un cop perfeccionada la tècnica va experimentar una segona crisi: "No sabia què pintar, em sentia buida. El món està ple de bellesa i no entenia per què no trobava un motiu per a crear". Amb el temps es va adonar que havia d'experimentar vivències per a tenir quelcom personal a dir: "Tenir coses a dins per a poder fer sortir aquestes passions", diu.

"No sabia què pintar, em sentia buida. El món està ple de bellesa i no entenia per què no trobava un motiu per a crear"

Va ser llavors quan va trobar en la psicologia humana la inspiració que necessitava per a dotar d'ànima les seves obres. "Les mirades humanes em captivaven i m'apassionava fer retrats". A força de practicar molt el retrat al natural va ser conscient que el centre del seu treball no podia ser altra cosa que l'ésser humà.

Viatges de carretera (o avió) i manta

"Agafava la furgoneta, carregava l'obra i marxava a Oviedo, a Múrcia o a on calgués. Si anava en avió, feia els rotllos de tela i carregava els bastidors a part. Un cop allà, muntava l'exposició". Així van ser els primers viatges de Carmen Giráldez quan la seva obra va començar a fer-se ressò a fora de Catalunya. Ha exposat també a València, Madrid, Bilbao i Girona, i només en comptades ocasions el galerista s'ha desplaçat a recollir-li l'obra. Quasi sempre ho ha fet pel seu compte en "viatges de carretera i manta": "tota una pallissa", assegura.

Carmen Giráldez en una exposició seva a Llinars. FOTO: Cedida

Carmen Giráldez en una exposició seva a Llinars. FOTO: Cedida


El salt al panorama internacional el va fer amb la seva exparella després de presentar les peces en un concurs de Saatchi & Saatchi, una empresa que despunta al Regne Unit per tenir una col·lecció d'art i una fundació de gran envergadura. "Ens va anar molt bé la visualització a la pàgina web", segons Carmen, que va acabar treballant per a una galeria londinenca, l'A Gallery. D'aquesta manera, de contacte en contacte, l'obra de Giráldez va acabar creuant l'Atlàntic fins a la Meishin Gallery (que va tancar), a Califòrnia.

"Els artistes que són firma de primera línia sí compten amb una bona inversió, però en segona divisió, que és on jo estic, els galeristes no es vinculen tant"

Actualment, treballa d'habitual en una galeria de França i en una altra de Bèlgica. Des que va començar a sortir d'Espanya troba més feina a l'estranger: "A fora valoren molt més el teu art, les galeries et tracten d'una manera més especial".

Si més no, està notant que cada vegada s'aposta menys per l'artista, ja que els contractes es fan exposició a exposició i són poc estables: "Els artistes que són firma de primera línia sí compten amb una bona inversió, però en segona divisió, que és on jo estic, els galeristes no es vinculen tant".

Dos mons: el pinzell i l'agulla

Malgrat les circumstàncies l'hagin empès a rodar pel món, Carmen es manté lligada a la Cerdanyola on fa una trentena d'anys va pintar els seus primers quadres de paisatges. Des del 2014 combina les col·laboracions en galeries amb el seu estudi de tatuatge 'La Rubia Tattoo', al Passeig del Pont.

A 'La Rubia Tattoo' Giráldez tatua l'areola mamària de dones que han passat per un càncer de mama, de manera gratuïta. És un tatuatge oncològic amb efecte hiperrealista. FOTO: Cedida

A 'La Rubia Tattoo' Giráldez tatua l'areola mamària de dones que han passat per un càncer de mama, de manera gratuïta. És un tatuatge oncològic amb efecte hiperrealista. FOTO: Cedida


"Vaig estar 15 anys vivint només de l'art, que no és poca cosa". Però arran de la gran crisi financera del 2008, les vendes van decaure i les factures van pujar. Quan la situació era insostenible, Giráldez es va obrir portes en un altre sector: "No estava planejat ni molt menys perquè el món del tatuatge era desconegut per a mi". Va tenir l'oportunitat de provar de tatuar i ara l'agulla forma part del seu dia a dia: "Totes les persones que dibuixo tenen tatuatges en el cos. Se t'uneixen els dos mons, no ho pots evitar", explica Carmen.

"Qualitat i perseverança"

"Actualment visc millor del tatuatge que de la pintura, i això que porto menys anys d'experiència". L'estudi proporciona a Carmen una estabilitat econòmica que amb les seves exposicions només ha pogut ensumar. Per a obtenir un xut gran de diners necessita almenys dos anys per a presentar una sèrie de 30 obres, temps en què no rep cap remuneració d'aquest art.

Carmen Giráldez treballant al seu estudi. FOTO: Cedida

Carmen Giráldez treballant al seu estudi. FOTO: Cedida


Igualment, la carrera professional de Carmen Giráldez s'ha mantingut 25 anys sense desvincular-se mai de l'art. Aconseguir-ho no ha estat un camí de roses: "La gent em diu, 'quina sort, treballes del que t'agrada'. I jo responc, 'sort no, jo m'ho he treballat suant moltes hores de taller'", admet l'artista. Malgrat el seu extens currículum, avui dia continua sent un repte per a ella i per a la resta d'artistes de segona línia guanyar-se la vida amb el seu art. Per a mantenir-se sense el suport de promotors d'art, Carmen destaca dues claus: "qualitat i perseverança".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.