L'altra cara del confinament: les persones grans de Cerdanyola

En algun punt de la seva vida, F. Scott Fitzgerald va escriure que “el moment més solitari d’una persona és quan veu que el seu món s’enfonsa i l’únic que pot fer és mirar fixament.” En els darrers dies, efectivament el món sembla travessar un indret ple de paranys: el 14 de març el Govern espanyol decretava l’estat d’alarma per la crisi del coronavirus. Mentrestant, la Rosa Segarra procura no mirar molt la televisió i fa alguna videotrucada amb el seu fill. L’Ana i en Miguel passen la tarda junts, mentre l’Ignacio es rellegeix la seva biblioteca i la seva sogra, la Juana Copado rep la visita de la seva filla i la Dolores Sánchez escriu sobre el confinament i les mesures que es prenen. 

A Catalunya un total de 194.700 persones d’entre 65 i 79 anys vivien soles el 2018, un percentatge del 20,4%. També el 2018, 139.300 persones de més de 80 anys també residien soles, un 33,9%. Una d’elles és la Juana Copado, té vuitanta-quatre anys i viu al barri de Les Fontetes a Cerdanyola. L’Ignacio Laguna, membre de Marea Pensionista i també de la Plataforma pels Serveis Públics, és el seu gendre. 

Quan el truquem, l’Ignacio ens explica que passar el confinament pel coronavirus és “un tema de disciplina i de tenir la teva rutina”. Entre mitges rialles, explica que té la sort de tenir un gos i que el treu a passejar deu minuts davant del punt de trobada de Can Catà. Diu que la clau és “ocupar-se molt intel·lectualment, a banda d’Internet que és una via d’escapament.” L’Ignacio té una llibreria força gran, una bona part d’ella la va heretar, i ara dedica l’estona a rellegir algunes obres a més de fer exercici al matí.

La seva sogra, la Juana Copado viu sola en un pis a Les Fontetes i la seva filla li fa una part de l’assistència. L’altra part la fa una treballadora de la llar per ajudar-la a aixecar-se al matí, a fer la neteja i altres tasques de la vivenda. La Juana no pot sortir molt de casa i fa una setmana que no ha pogut veure els seus néts per ser una persona de risc. Té les visites restringides i ni familiars ni amics la poden visitar. Pel que explica l’Ignacio, la manca de visites “l'afecta molt més que no poder sortir al carrer.”

Cerdanyola del Vallès té una població de 57.403 persones, d’entre elles 9.681 tenen entre 65 i 84 anys i 1.288 en tenen 85 o més. La Rosa Sagarra forma part d’aquest grup d’edat, com la Juana. Està jubilada i el mes de novembre va sortir d’una operació al cor, ens explica per telèfon que duu un cor mecànic i que es defineix com una persona positiva: “A mi m’han regalat més vida i ho he d’aprofitar encara que sigui tancada a casa”. La Rosa intenta gaudir dels nets a través de les videotrucades i rep la visita de la seva germana que li fa algunes cures de l’operació. És optimista i creu que “quan arribi l’estiu ens trobarem i ens abraçarem”. 

En Miguel Pons i la seva dona, l'Ana passen els dies amb la televisió, algun llibre i jugant a cartes. Expliquen que se'ls fa difícil i que amb prou feines poden sortir. Tenen una filla que els porta la compra i confessen que tenen una mica de por perquè els casos d'afectats pel coronavirus no paren d'augmentar. Però miren d'agafar-ho amb sentit de l'humor, l'Ana comenta amb una rialla que el COVID-19 ha aconseguit que es quedin a casa, que és una cosa que no havien aconseguit abans. La parella diu que es confinen per responsabilitat i "pel bé dels altres, a veure què és el que passa." 

La Dolores Sánchez, activista social històrica de la ciutat, viu a Canaletes i té 76 anys. És una persona de risc perquè pateix una bronquitis asmàtica i els seus familiars li demanen que no surti de casa. Viu amb el seu germà, que també és pacient de risc del COVID-19, i ens explica que se sent insatisfeta amb les mesures del Govern espanyol. Per a ella, “als grans mals els fan falta grans remeis” i se sent desilusionada. La Dolores assegura que cal adoptar mesures com a la Xina i creu que seria la solució "per parar això abans i evitar que mori més gent."