Caterina Biscari: “El què investiguem al Sincrotró ALBA és pròxim al ciutadà d’avui i de demà”

Entrevista a la directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari

El Sincrotró ALBA és el gran centre de recerca internacional de Cerdanyola del Vallès. Situat al Parc de l’Alba, des de fa 10 anys accelera electrons per proporcionar una llum que permet investigar amb més precisió qüestions com malalties, medi ambient, materials, etc. La seva directora, Caterina Biscari, rep el TOT per parlar de l’actualitat i dels reptes de futur del centre.

Què és el sincrotró?

És un accelerador de partícules. Al Sincrotró ALBA és l’accelerador, on els electrons accelerats a la velocitat de la llum emeten la llum del Sincrotró, que són els raigs X i que serveixen per interaccionar amb la matèria i extreure les seves propietats. Al voltant de l’accelerador hi ha les línies experimentals on es fa la investigació. Som una institució per fer recerca pròpia i també donem servei a milers d’usuaris internacionals per estudiar la matèria. És un gran instrument al servei de la societat perquè s’estudien àmbits com ciències de la vida, medicina, desenvolupaments de fàrmacs, entendre com creixen les plantes i com cal tractar-les, i també ciència de materials complexos, desenvolupament de nous materials tecnològics, bateries, catalitzadors...

"El què fem aquí és absolutament pròxim al ciutadà d’avui i del demà. Es resolen reptes que té la societat en aquests moments"

Per tant, no és una ciència allunyada dels ciutadans.

El què fem aquí és absolutament pròxim al ciutadà d’avui i del demà. Es resolen reptes que té la societat en aquests moments. Ara mateix és la pandèmia de la Covid-19. Investigadors, farmacèutiques, universitat i centres de recerca han fet ús del sincrotró per, entre altres coses, desenvolupar vacunes en menys d’un any. També hi ha altres reptes de futur que cal no oblidar i en els quals també són necessaris els nostres instruments: la sostenibilitat, l’energia neta, noves bateries, la lluita contra el canvi climàtic...

En quin moment està ara el centre?

Està més que a tot gas. Les propostes que ens arriben per desenvolupar projectes són el doble de les que podem atendre. En aquests moments hi ha deu línies experimentals en operació, tres estan en construcció i hi ha espais per a col·locar-ne més. En aquest sentit sí que es podria aprofitar més la capacitat del centre. Tot el que farem d’ara endavant està pensat pel que serà el salt de generació del sincrotró de 3a a 4a. Les pròximes línies que construirem estan pensades per a la 4a generació.

Què implica la 4a generació?

Les fonts de llum de sincrotró van començar als anys 50-60 i hi ha hagut diferents generacions. Ara estem arribant a la 4a, de la qual hi ha pocs exemples al món. La diferència és la tecnologia en l’accelerador. La capacitat de produir informació entre la llum i la matèria ha tingut un salt de qualitat. Hi haurà línies noves i tindrem la possibilitat de fer línies llargues que aprofitaran més aquest salt. És un procés que hem començat ara i que treballarem els pròxims anys perquè estigui en funcionament als anys 30.

"Estem obrint places de feina i tenim un pla de creixement per ampliar la plantilla gairebé un 50%"

Imagino que es necessitaran més mans per fer aquest salt.

Així és. Estem obrint places de feina i tenim un pla de creixement per ampliar la plantilla gairebé un 50%. Ara som unes 230 persones. Necessitarem perfils diferents amb experiència o sense: científics, físics, químics, biòlegs, enginyers, tècnics, administratius... Animo tothom a consultar els anuncis de feina al nostre web.

També treballen en ASTIP, un altre projecte de creixement.

Conjuntament amb la UAB i altres institucions, i amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola, proposem crear un parc tecnològic al costat del sincrotró anomenat ASTIP (Alba Sciencie Tecnology Innovation Parc). Esperem que creixi un centre on fer investigació on hi hagi lloc per a moltes petites i mitjanes empreses que facin investigació fent servir el sincrotró. Mentre que ALBA 2 és un projecte aprovat, ASTIP és només una proposta que esperem que es faci realitat utilitzant els fons europeus de recuperació.

"Animo els polítics a posar la inversió en recerca com una de les prioritats del planeta"

Què opina sobre la inversió que es fa en recerca?

Segueix sent poca, no és suficient i hauria d’augmentar. Cal un suport potent de totes les administracions. Animo els polítics a posar això com una de les prioritats del planeta.

Com han viscut la pandèmia?

Ha estat un any complicat, però hem treballat bé gràcies  a l’excepcional resposta de tots els treballadors. Al mes de març de 2020 vam aturar tota l’activitat i ens vam tornar a posar en marxa amb un experiment d’una farmacèutica sobre un possible fàrmac per la COVID-19. A poc a poc vam anar recuperant activitat. Els centenars d’experiments que estava previst fer s’han fet. Molts perquè els usuaris ens han enviat el material i els hem treballat aquí. De fet, hem assolit més dels previstos perquè vam obrir convocatòries per a tractar temes de COVID-19.

Fa 10 anys que dirigeixel sincrotró. Quin balanç en fa?

És un balanç fantàstic. Vaig arribar quan ALBA estava entrant en operació i era un moment de molt entusiasme perquè eren els primers experiments. El centre s’ha consolidat i han crescut les línies, tot i que de forma més lenta de què preveiem a causa de la crisi econòmica. Per a mi ha estat fantàstic treballar amb tot l’equip que forma el centre. També destacar el suport de les institucions catalanes i espanyoles, que sempre ens han mantingut com una de les infraestructures més importants del país.

És una pregunta que m'agradaria no haver de fer, però, malauradament, encara segueix sent notícia que una dona estigui al capdavant d'un centre científic. Està canviant aquesta situació?

Molt a poc a poc. Al LEAPS, que aplega una vintena de centres, soc l'única dona que és directora d'una infraestructura d'aquest tipus. Al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear), que es considera un altre tipus d'infraestructura, hi ha la Fabiola Gianotti com a directora des de fa uns anys. Als grans laboratoris és difícil trobar dones. A Espanya la situació és millor que a altres països, però no és una situació de normalitat. Com bé dius, seria una pregunta que m'encantaria que no m'haguessin de fer. Jo no penso què faig aquí com a dona, jo faig la feina que he de fer i només quan m'ho pregunten he de trobar una justificació.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.