Cerdanyola és la sisena ciutat de l'estat en l'obtenció de finançament europeu

 

Cerdanyola del Vallès es troba entre les primeres ciutats en l'obtenció de recursos europeus competitius. En concret, segons dades de l'estudi 'La participació catalana en els fons europeus competitius 2014-2017', Cerdanyola és la sisena ciutat de l'estat en l'obtenció d'aquest tipus de finançament, que ha anat a parar, majoritàriament, a entitats de caràcter universitari, de recerca i tecnològiques. 

 

L'estudi que ha presentat el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència està elaborat pel Centre d'Investigació en Economia i Desenvolupament Agroalimentari CREDA UPC-IRTA. En l'informe es repassen els fons europeus competitius que han rebut les entitats catalanes en el període comprés entre 2014 i 2017. Tres municipis de la província de Barcelona, entre ells Cerdanyola del Vallès, es troben entre les 10 principals ciutats d’Espanya en obtenció de fons (Barcelona, Cerdanyola i Castelldefels) i concentren el 16,5% del finançament obtingut a l’Estat. Durant els quatre anys estudiats, a Cerdanyola s'han rebut 80.104.672 milions d'euros. 

 

Quines entitats han guanyat aquests fons?

 

En tractar-se de fons competitius, les entitats que han obtingut aquestes recursos han competit en igualtat de condicions amb altres entitats que també volien accedir a aquest finançament. La posició de Cerdanyola en el ranking de ciutats espanyoles està motivat per la presència a la ciutat de destacats punts d'innovació, recerca i tecnologia com és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Sincrotró d'Alba, el Parc de Recerca UAB o el Parc Tecnològic del Vallès.

 

Així, algunes de les entitats que han rebut aquests recursos són:

 

 

 

 

Universitat Autònoma de Barcelona

La UAB va rebre, entre 2014 i 2017, 39.662.779 milions d'euros provinents de fons europeus competitius. Després de celebrar el seu 50 aniversari, la Universitat Autònoma de Barcelona, amb seu a Cerdanyola, ha guanyat bones posicions en els rankings d'universitats estatals i mundials. La classificació del QS World University Rankings va situar la UAB entre les 200 millors universitats del món i com la millor de l'estat. 

Com a entitat diferenciada de la universitat, la Fundació Parc de Recerca UAB (PRUAB) va rebre 1.268.174 milions d'euros.

 

Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS ALBA)

El Sincrotró d'Alba va rebre 1.307.605 milions d'euros de fons europeus. Aquesta infraestructura científica situada a Cerdanyola està considerada la més important de la zona del Mediterrani en el camp de les infraestructures de tercera generació. Aquesta gran infraestructura científica és capaç de generar fins a 6.000 hores de llum anualment i és capaç d'oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial. Des del 2012 dona cabuda a usuaris oficials d'institucions espanyoles (75%) i a usuaris d'altres països (25%).

 

Fundació Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)

Ubicat al Campus de la UAB, l'Intitut Català de Nanociència i Nanotecnologia va rebre 9.953.032 milions d'euros en finançament europeu competitiu. L'ICN2 centra les seves línies d'actuació en les propietats físiques i químiques recentment descobertes que es deriven del comportament de la matèria a nanoescala.

 

Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)

Per una altra banda, el Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, també situat al Campus de la UAB, va rebre 7.368.063 milions d'euros. El CREAF és un centre públic d'investigació a l'ecologia terrestre, l'anàlisi territorial i el canvi global. Entre els seus objectius està contribuir en el coneixement sobre conservació i gestió del medi ambient i el territori, a més de l'adaptació al canvi ambiental a escala local, regional i global. Amb això "busca ser un pont entre el món acadèmic, les administracions i la societat, i fomentar la sensibilització dins del seu àmbit d'actuació", tal com destaquen des del CREAF. 

 

Fundació Privada ASCAMM

El l'àmbit privat, una de les entitats que ha accedit a aquests fons europeus és ASCAMM, rebent entre 2014 i 2017 2.501.064 milions d'euros. L'entitat es defineix com un centre tecnològic de disseny i producció industrial "referent a Europa des de fa més de 20 anys en la generació de tecnologia pròpia orientada a l’obtenció de productes d’alt valor afegit i a solucions que permetin millorar les estratègies i la gestió de la innovació a les empreses".

 

 

145 municipis catalans amb finançament europeu

 

A Catalunya un total de 145 municipis han accedit a finançament europeu entre 2014 i 2017. D’aquest total, 8 es troben entre les 50 principals ciutats espanyoles a obtenir finançament, i la gran majoria són de la província de Barcelona (Barcelona, Cerdanyola, Castelldefels, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Caldes de Montbui o L’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres).

La participació catalana en les diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea és remarcable. Un total de 918 entitats amb seu a Catalunya (953 incloent persones físiques) s’han beneficiat de finançament europeu entre els anys 2014 i 2017, i la tendència ha anat en augment. 

Les entitats catalanes han participat en 2.479 projectes finançats per la UE, fet que ha portat Catalunya a la segona posició del rànquing de comunitats autònomes receptores de fons europeus competitius (amb 972,2 M€), només per darrere de la Comunitat de Madrid (1.751,1 M€). En termes europeus per al termini indicat, Catalunya ocupa la posició número 14 a la UE28. Al seu torn, la província de Barcelona concentra el 91% dels fons obtinguts a Catalunya, i és la segona de l’Estat en percepció de fons (19% del total -887 M€-).

Els àmbits de finançament amb major participació d’entitats amb seu a Catalunya són, per ordre d’importància: innovació, recerca i salut; cooperació al desenvolupament i acció exterior; medi ambient, desenvolupament rural i pesca; infraestructures, energia i transport; ensenyament, joventut, formació i ocupació.