Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Set entitats i partits polítics han presentat definitivament la demanda de contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovat a finals de 2020. La demanda, que fa mesos que preparen, denuncia un "creixement urbanístic massiu i desproporcionat" del municipi i perill per a la salut en referència a la presència d'abocadors.
REFEM el Direccional, Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, ADENC, PCDC, ERC, En Comú Podem, Guanyem Cerdanyola són les set entitats i grups municipals que han impulsat la demanda. En un comunicat, justifiquen la demanda assegurant que "el projecte presentat no respon a les necessitats ciutadanes en un moment d'emergència ambiental i climàtica, perquè defensa unes polítiques expansives i especulatives urbanístiques, no posa el principi de salut al davant de les decisions i no garanteix la connectivitat de Collserola amb el Corredor Verd".
La definció de la demanda destaca les dues preocupacions principals de les entitats, l'augment de població i la slaut: "L'actual demanda té per objecte l'aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Un planejament urbanístic que projecta un creixement urbanístic massiu i desproporcionat d'aquest municipi (es pretén que en set anys augmenti en més de 5.000 habitatges i més de 30.000 habitants). Creixement que es projecta sense tenir en compte la presència de sòl contaminat perillós per la salut, el risc d'accidents greus, l'impacte directe sobre el Parc Natural de Collserola i altres factors que exposem".
En el mateix comunicat, les entitats indiquen que la demanda va acompanyada de quatre informes sobre l'afectació als espais lliures, naturals i la biodiversitat; residus i abocadors, salut pública i medi ambient; afectació a la mobilitat sostenible i infraestructures; i planejament, habitatge i ciutat saludable. "Reiterem novament que la construcció d'aquest nou barri al voltant d'antics abocadors, alguns d'ells no controlats com Can Planas, amb seriosos dubtes sobre afectació a la salut als seus voltants, no garanteix la precaució necessària del veïnatge que s'hi instal·li", assenyalen, i afegeixen que "les institucions han de garantir sempre l'interès general per sobre dels interessos lucratius privats, la salut i el medi ambient no poden ser instruments d'intercanvi especulatiu".
Sobre els abocadors, el Consorci del Parc de l'Alba, el govern de la Generalitat i el govern local han enviat missatges de tranquil·litat. "Els abocadors han estat monitoritzats, i farem el que ja s'ha fet en altres ciutats i que han permès crear barris exemplars, regenerant la zona amb parcs urbans", explicava Mercè Conesa, director de l'Incasòl el passat mes d'octubre. Conesa també assegura que en un termini de vuit anys aquests abocadors hauran quedat totalment inerts gràcies a l'aplicació de tècniques específiques. "Aquest és un projecte estratègic per a la ciutat i per al territori, amb especial cura pel medi ambient, i és prou atractiu perquè la gent de Cerdanyola s'hi engresqui", afegia l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, en la mateixa compareixença.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.