Cada any neixen menys nadons a Cerdanyola del Vallès. En set anys, el total de naixements a la ciutat s'ha reduït gairebé a la meitat. Si l'any 2010 naixien 800 nens, l'any 2017 ho van fer 416, segons dades del Padró Municipal.
Les dades a nivell català apunten a una mateixa tendència: cada cop es tenen menys fills. En el cas de Cerdanyola, aquest descens no ha afectat dràsticament a la població total, que s'ha mantingut al voltant dels 57.700 habitants en els últims quatre anys. La baixa natalitat, però, sí afecta sectors concrets de la societat.
Menys nens a les escoles
Una de les conseqüències del descens de la natalitat és que cada cop hi ha menys nens per escolaritzar, especialment en els cursos de parvulari. Cerdanyola pateix actualment els efectes d'aquesta situació amb el tancament, per part de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d'una línia de P3 a l'escola pública Saltells, que passarà de tenir dos grups en aquest curs a tenir-ne un. Tot i les protestes de la comunitat educativa a la ciutat i les reunions de l'AMPA i l'Ajuntament amb el departament d'Ensenyament, la Generalitat no sembla disposada a cedir en les seves peticions.
A la tornada de les vacances, l'Ajuntament es reunirà amb el Conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, per defensar la reducció de ràtios davant el tancament anunciat a l'escola Saltells. "La nostra aposta és la reducció de ràtios" destaca l'alcalde Carles Escolà, qui assegura que, en cas que s'hagin de tancar línies, "que sigui de les escoles concertades".
Es pot revertir aquesta situació?
El descens de la natalitat és un fenomen global. Els canvis culturals, les migracions, la precarietat i la crisi econòmica són els principals motius que s'apunten com a causes d'aquest descens. Molts factors prenen part d'aquesta tendència, però: es pot revertir la situació?
"Es tracta de garantir drets a nivell socioeconòmic a la població jove que està en edat reproductiva", diu l'alcalde Escolà, qui també defensa l'increment dels ajuts socials que ha fet l'actual govern quant a "beques o ajuts a famílies amb pocs recursos". A aquestes necessitats socials que incideixen en el descens de la natalitat s'hi suma la problemàtica de l'habitatge. A Cerdanyola els lloguers són cada cop més alts i es continuen succeint desnonaments.
Des del govern municipal, han admès la necessitat de promocionar i augmentar l'habitatge social, una de les reivindicacions de la ciutadania. En una taula rodona sobre habitatge, el 5 de juliol, el regidor d'Urbanisme, Ivan González, va assegurar que la promoció de l'habitatge municipal a la ciutat és una de les solucions per frenar el creixement dels preus de lloguer i de l'habitatge: "Per refredar el mercat del lloguer i l'hipotecari, ens hem de dotar d'un parc d'habitatge municipal". En la mateixa línia, l'alcalde Carles Escolà assegura que el consistori està "creant un parc d'habitatge social". De moment, s'ha anunciat l'adequació de quatre pisos al centre de la ciutat per formar part d'aquest paquet de pisos socials.
Com afecta l'envelliment de la població a la ciutat?