Emoció, records i agraïments en l'acte en memòria de les víctimes de la COVID-19

Fer la vista enrere per seguir avançant. Amb aquesta premissa s'ha celebrat, aquest dijous 15 de juliol, l'acte en memòria de les víctimes de la COVID-19 i de les persones que han mort durant la pandèmia i de qui la ciutat no es va poder acomiadar.

Durant l'acte institucional s'ha recordat com s'ha viscut, i com s'està vivint, la pandèmia a Cerdanyola. Testimonis d'afectats, familiars, amics, alumnes i treballadors essencials han passat per l'escenari del Teatre Ateneu entre un ambient solemne, emotiu però també carregat d'optimisme. A més, l'alcalde Carlos Cordón ha descobert una placa que recordarà els cerdanyolencs que ens han deixat des de la plaça de l'Abat Oliba.

 

La COVID-19 en primera persona

Més de 4.700 persones de Cerdanyola han estat diagnosticats amb COVID-19 des de l'inici de la pandèmia. Hi ha casos, com el dels cerdanyolencs César Ronquillo i Rosa Maria Soler que els ha portat a viure situacions dures.

En César Ronquillo és Policia Local a Cerdanyola i va ser el primer cas de coronavirus confirmat a la ciutat. Va passar 107 dies a l'UCI a causa de la Covid-19, que li va provocar un ictus cerebral, un infart i la necessitat d'una traqueotomia. Actualment es recupera de les seqüeles. "Em considera un supervivent", ha dit Ronquillo des de l'escenari, destacant també la seva estima per la ciutat i reconeixent la solidaritat de la població.

Rosa Maria Soler, fortament vinculada a entitats culturals de la ciutat, va passar la COVID-19 hospitalitzada, però també va perdre el seu marit a causa de la malaltia: "Vaig deixar el meu marit ingressat i no el vaig tornar a veure. Ni el vaig poder acomiadar". Soler ha enviat un missatge general de responsabilitat i col·laboració: "Cal seguir endavant i que cadascú des del seu àmbit col·labori. Hem de prioritzar la recerca i afegir-nos com a col·lectiu perquè els temps que passem i que hem passat no es tornin a repetir".

No poder dir "adéu"

La situació de pandèmia i confinament també va impedir que els comiats a persones que han mort no es poguessin fer amb normalitat. En el cas del cerdanyolenc i exregidor Jordi Joan Mata, no va poder acomiadar ni acompanyar a l'hospital la seva dona, Lorea Cortada (persona estretament lligada a entitats culturals, històriques i polítiques de la ciutat), qui l'abril de 2020 va morir a causa d'un càncer provocat per l'amiant. "Just avui fa 15 mesos que moria la Lorea, la meva companya de vida i mare de la nostra filla Anna. Va morir a causa d'un càncer, però ingressada a la Vall d'Hebron es va infectar de covid", ha recordat en Jordi Joan Mata.

El cerdanyolenc ha destacat la importància de l'acte d'homenatge a les víctimes perquè moltes famílies no han pogut passar un procés de dol amb normalitat: ·És imprescindible tancar el cercle del dol. Les famílies que ho hem passat necessitem aquesta catarsi. Per això és important d'aquest acte".

Tampoc es van poder acomiadar els alumnes de l'Agustí Martorell, professor i tutor de l'IES Banús. L'Anna González i en Xavi Gutiérrez, alumnes de Martorell, han recordat com era el seu tutor: "En el temps que vam compartir amb ell vam gaudir de la seva noblesa, empatia i amabilitat. L'Agustí era jovial i una persona de 10 que no es mereixia viure el que li ha tocat".

La cruesa a les residències

Un dels discursos més emotius i colpidors ha estat el de la directora de la Residència Assistida per a Gent Gran de Canaletes, Olga Villalba. "El nostre objectiu era salvar vides, però no sabíem com fer-ho", ha dit Villalba destacant la manca de material que van patir i els ajuts solidaris que van rebre per part de la ciutadania, empreses i administracions com l'Ajuntament local.

L'impacte de l'aïllament va ser dur en l'equip professional de la residència, però va ser pitjor entre els usuaris del centre: "Si nosaltres, que se suposa que neurològicament estem bé no compreníem la situació, imagineu com ho vivien les 90 persones que vivien al centre amb patologies neurològiques". En aquest sentit, Villalba ha agraït la feina del seu equip i la confiança de les famílies dels residents.

A les residències també van patir la mort de residents, sent la gent gran el col·lectiu més vulnerable davant el coronavirus. Olga Villalba ha relatat els moments complicats que es vivien quan es decidia quins pacients es traslladaven a l'hospital i quins no. "Quin preu té la vida?", s'ha preguntat sobre l'escenari. La directora del centre ha condemnat el menyspreu cap a la vida de la gent gran i ha reiterat el compromís del seu equip amb la dignitat de les persones: "A la residència es ve a passar l'última etapa de la vida, però s'ha de passar amb dignitat i estima".

Més atenció social que mai

La pandèmia ha provocat una crisi econòmica i social sense precedents que ha fet augmentar el nombre de persones de la ciutat que està en situació de vulnerabilitat. Des de Càritas Sant Martí, Carme Mimó ha assenyalat la importància d'acollir les persones vulnerables i ha agraït "la col·laboració solidària de la gent i empreses de Cerdanyola" que els han ajudat.

Per la seva banda, el coordinador de la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada, César Sanz, ha explicat que en 100 anys treballant a la ciutat, l'entitat mai s'havia trobat amb una situació similar: "Vam subministrar tota mena d'ajuts bàsics: aliments, higiene, mascaretes, roba, fer la compra, portar medicines a casa... Situacions que mai havíem imaginat". Sanz ha reconegut el vessant solidari de la ciutat: "Més de 100 persones es van oferir per fer de voluntàries a Cerdanyola".

La pandèmia des de l'alcaldia

Carlos Cordón viu la pandèmia des del càrrec d'alcalde d'una ciutat de gairebé 58.000 habitants. Quan va esclatar la pandèmia del coronavirus feia nou mesos que havia estat investit alcalde i ja fa més temps que és alcalde amb pandèmia que sense. "Ningú et prepara per afrontar una cosa així. Però com a govern municipal i com a Ajuntament vam fer tot el que vam poder, i una mica més, de la millor manera que vam poder i amb la voluntat d'estar al costat de totes les persones de la ciutat, sobretot de qui ho estava passant pitjor. Demano perdó per no haver pogut fer més".

Abans de parlar de la seva vivència personal, Cordón ha recordat la cronologia de l'arribada del coronavirus als carrers cerdanyolencs i ha recordat especialment el patiment i la pèrdua de gent gran: "Persones que havien lluitat tota la vida pels nostres drets i llibertats, amb tantes dificultats. Fills i filles de la postguerra que ara tornaven a ser el col·lectiu més castigat en un altre moment de la història".

L'alcalde de la ciutat ha tancat el seu discurs enviant un agraïment conjunt als professionals dels serveis públics com l'educació i la sanitat, als treballadors dels sectors essencials, a les entitats solidàries, comerciants, transportistes, als partits polítics de l'Ajuntament i a la ciutadania en general.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.