Els encerts i els reptes de l’esport femení a Cerdanyola

L’esport és un dels àmbits de cohesió i de generació de valors des de la infantesa més importants a Cerdanyola del Vallès. La varietat de modalitats que s’hi poden practicar és enorme, des d’esports de pilota, de raqueta, aquàtics o inclús de muntanya. Però en aquest món, hi ha cabuda per a les dones de la mateixa manera que per als homes? Amb motiu del 8M, Dia Mundial de les Dones, el Tot Cerdanyola ha parlat amb integrants femenines d’alguns clubs de la ciutat per a analitzar la salut de l’esport femení a Cerdanyola.

Handbol: secció femenina en risc

Al Club Handbol Cerdanyola es tracta de maneres similars al primer equip masculí i femení, alternant-se l’hora ‘prime’ de partit i gaudint de la mateixa visibilitat a xarxes socials. Si més no, el nombre d’homes i de dones és molt desigual actualment, sent el Sènior l’únic equip femení aquesta temporada. Una de les integrants, la Sílvia Peribáñez, ha crescut al club des dels 12 anys veient com la base femenina anava minvant perquè falten noies per a formar equips: “Això espanta perquè veus que som les que som, que no hi ha noies a baix nostre i que possiblement quan nosaltres marxem, la línia femenina desapareixerà”. És cert que la davallada de jugadors ha estat compartida també a la base masculina, però admet que “com són tants no es nota tant”.

Reconeix també que des del club s’està treballant per revertir la situació, fins i tot fent activitats de sensibilització a les escoles. “Crec que no és cosa del club, sinó de la societat en general”, assegura, i anima tothom a provar aquest esport “i que la gent sàpiga que  l’handbol també és un esport per a noies”.

Bàsquet: màxima visibilitat femenina

A Cerdanyola existeixen els dos extrems, des de clubs amb un sol equip femení a entitats com el Club Bàsquet Femení Cerdanyola, club no mixt format íntegrament per dones. És també una de les entitats esportives més destacades de la ciutat, ja que el primer equip va jugar la temporada passada en Liga Femenina 2.

La Sara Forés va començar a formar-hi part en categoria pre-mini, ara fa deu temporades. “El fet que Cerdanyola aposti pel bàsquet femení és una oportunitat perquè noies de la ciutat puguin gaudir d’un esport en equip on aprens molts valors”, com ara el respecte, el compromís, la disciplina, el companyerisme, la inclusió o l’empatia. De les coses que més gaudeix quan entrena és la sensació de sentir-se ben acollida i la bona relació entre integrants: “No hi ha dia que entri per la porta del pavelló i no saludi a la majoria de jugadores”, assegura.

En comparació amb el Club Bàsquet Cerdanyola, Forés considera que ambdós clubs tenen les mateixes condicions, ja que entrenen al mateix pavelló i amb els mateixos horaris: “Cada club té les seves fites segons els equips de cada temporada, però rebem caliu i suport de forma equitativa”. Troba també que la visibilitat de l’esport, i de l’esport femení, ha de començar en l’àmbit local, i en això creu que Cerdanyola és capdavantera.

Gimnàstica rítmica: "L'esport és mixt"

Actualment el Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola també està format únicament per dones, tot i ser un club mixt. Han tingut gimnastes nois com ara Gerard López, que va ser campió d’Espanya, i també hi ha hagut nens als grups d’iniciació: “No són tots els que voldríem, però en aquest esport ja comencen a haver-hi un gran nombre d’esportistes masculins”, ha explicat al TOT Andrea González, entrenadora i antiga gimnasta. I és que al món de la gimnàstica rítmica la reivindicació pot funcionar a la inversa, perquè tal com assegura González, “no hi ha esports masculins i femenins, l’esport és mixt i universal”.

Una altra reivindicació que comparteixen les esportistes de gimnàstica rítmica, la natació sincronitzada o el patinatge artístic és el tema de la visibilitat: “Mai se’ns ha donat la mateixa atenció que als esports practicats majoritàriament per homes”, assegura l’entrenadora, tot i que creu també que ara “hi ha grans esportistes que ajuden a aportar aquesta visibilitat que no tenim guanyada”. Al marge d’això, el Club Gimnàstica Rítmica Cerdanyola és un exemple clar de sororitat on els ensenyen valors com “cooperació, confiança, amistat, germanor, respecte a la diferència… i sobretot que som una gran família”.

Futbol: "Marge de millora"

El Cerdanyola Futbol Club és l’entitat esportiva més gran de la ciutat, superant el miler de jugadors i jugadores. Tot i això, dels 70 equips que el formen, només set són femenins. La present temporada s’han pogut formar els primers equips benjamí, aleví i cadet femenins, però és una situació que encara “té marge de millora” segons Carla Collado, integrant de les verd-i-blanques de fa onze anys i actual jugadora del primer equip en categoria Preferent.

Collado creu que per a atreure més dones cal més promoció del futbol femení, però sobretot “tenir equips en categories més altes perquè no només vulguin apuntar-se noies que no han jugat abans, també perquè vegin que tenim un projecte esportiu competitiu”. Igualment, a l’equip se sent “molt a gust” i s’hi respira un ambient “molt positiu on cadascuna suma d’una manera o altra”.

Hoquei: aposta pel femení però poca equitat

En termes de visibilitat de l’esport femení, el Cerdanyola Club Hoquei porta la davantera gràcies al nivell del seu primer equip femení, que des de fa diverses temporades juga en OK Liga, la màxima categoria espanyola d’hoquei patins. “Crec que des del club se’ns valora i s’aposta pel progrés de la secció femenina”, explica la jugadora del primer equip Gemma Solé, que també ha crescut al club.

Malgrat que el nombre d’homes i dones al club no és equitatiu, Solé ha vist com en els darrers anys el nombre de jugadores ha augmentat considerablement. Per a la jugadora les diferències es fan més visibles a la graderia, on hi ha més afició als partits masculins que als femenins: “Segurament ve donat per la cultura històrica que té l’hoquei masculí a Cerdanyola o per l’horari dels partits”, considera. També creu que el fet que hi hagi més base masculina fa que més nois vulguin veure els seus referents, que no pas noies.

A la jugadora li entristeix el fet que “no arribem a moure les persones” tot i jugar a la màxima categoria i oferir partits disputats i atractius. Per a millorar la situació considera que s’haurien de promocionar més els seus partits, inclús oferir incentius perquè “les famílies s’animin a venir a veure hoquei femení”. De fet, el pavelló de Can Xarau va acollir l’any 2021 la primera edició de la Supercopa Femenina d’hoquei patins, on el Cerdanyola CH va ser amfitrió dels millors clubs del país.

Una autoexigència per l'Ajuntament

Fins aquí diverses veus d’alguns clubs han plantejat els reptes de l’esport femení a Cerdanyola, però, què en diu l’Ajuntament? “Tenim una salut d’esport femení extraordinària”, destaca el regidor d’esports Oscar Pons. Segons la regidora d’Igualtat Andrea Borrego, “la caminada feminista és la clara demostració de la fortalesa de l’esport femení a Cerdanyola”, esdeveniment que enguany es consolida en la seva cinquena edició.

Borrego també admet que encara queden “moltes passes a fer”, i que ha de ser l’Ajuntament qui “doni les eines” perquè es puguin fer. Un dels reptes esportius que es planteja la seva regidoria és lluitar per horaris d’entrenament més dignes que afavoreixin l’equiparació de l’esport femení i el masculí. Per la seva part, Pons es pren la igualtat “com una autoexigència” en la política esportiva local. Un dels objectius de la regidoria és racionalitzar els criteris de subvenció als clubs destacant com a criteri la promoció de l’esport femení, a més de la inclusió social.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.