Flora i fauna del Parc Natural de Collserola: més d'un miler de plantes i 200 vertebrats

Els 10 milions d'arbres del Parc Natural de la Serra de Collserola albuerguen gairebé totes les espècies d'animals del bosc mediterrani

Cerdanyola és un dels nou termes municipals on es troben les 10.000 hectàrees el Parc Natural de la Serra de Collserola, farcides de biodiversitat: 1.000 espècies diferents de plantes i aproximadament 250 espècies animals vertebrats hi viuen, segons el Parc. La diversitat també es troba en la desena d'hàbitats diferents que s'hi troben, des d'alzinars, pinedes, boscos de ribera, ambients aquàtics, matollars i brolles, prats, a més de conreus, ambients urbanitzats i ambients rupícoles.

Flora de bosc mediterrani

El paisatge natural de Collserola és el típic d'una serra mediterrània pròxima al mar, on predomina l'ambient boscós i especialment el pi blanc a la banda del Vallès. Hi creixen aproximadament 10 milions d'arbres, a més d'arbustos i herbes que aporten un ventall variat de color, textura i volum. A més, col·laboren en l'alliberació de milers de tones de diòxid de carboni en ser el principal pulmó verd de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Flor d'estepa blanca. FOTO: Pere Moya / Arxiu Parc

Flor d'estepa blanca. FOTO: Pere Moya / Arxiu Parc


Les espècies vegetals més abundants a Collserola són l'arboç, l'esparreguera, el llistó, el matabou, l'estepa blanca i borrera, l'heura, el romaní, la ginesta, el marfull, entre d'altres. En canvi, les menys freqüents són l'arç blanc, la lleteressa de bosc, l'herba pigotera i la servera. 

Fruit del marfull. FOTO: Francesc Muntada / Arxiu Parc

Fruit del marfull. FOTO: Francesc Muntada / Arxiu Parc


L'alzinar dominat per un estrat alt de pins és el tipus de bosc més abundant a la serra de Collserola, i gran part d'aquests alzinars formen un bosc mixt amb predomini del pi blanc, en menor proporció, del pi pinyer. En aquest hàbitat sobretot es poden trobar l'arboç, l'heure, l'alzina, l'arítjol i el marfull. Junt amb l'alzinar, són també molt comunes les pinedes, que acostumen a ocupar antics terrenys agrícoles en àmbits secs. Els arbres més comuns són, a més del pi blan, les alzines, roures i el sotabosc, amb plantes com l'estepa, el romaní o la gatosa. 

200 exemplars d'arbres singulars

El cens del Parc Natural de Collserola destaca uns pocs arbres singulars que no inclou en el llistat dels 10 milions. Es tracta d'arbres naturals, però que han estat condicionats per l'activitat humana, fruit de l'evolució de la presència humana al parc que va augmentar amb el procés d'expansió iniciat el segle XX.

Olivera de Can Oliveres. FOTO: Arxiu del Parc

Olivera de Can Oliveres. FOTO: Arxiu del Parc


Per tant, són arbres que no només estan enmig dels boscos, sinó que també es troben al costat de masies, camins, fonts o àrees agrícoles. Molts d'ells són plantats, altres són naturals, però darrere la majoria de casos hi ha, o hi ha hagut, una voluntat de conservació, segons el Parc. Cada municipi té el seu catàleg particular, i en el cas de Cerdanyola destaquen pins, pollancres, castanyers, plàtans, avets o cedres que es troben en els voltants de les masies.

Governat per animals voladors

Aquesta varietat vegetal permet que el Parc de Collserola sigui l'hàbitat d'un total de 242 espècies animals vertebrades: 27 mamífers, 180 ocells, 17 rèptils, 10 amfibis i 8 peixos. S’hi poden trobar tant espècies habituals com les estacionals, també n'hi ha que apareixen de manera accidental i que es detecten excepcionalment. 

El Parc té catalogades 37 espècies abundants, sobretot aus. De mamífers sobretot n'hi ha ratolinsporcs senglars. També s'hi troben l'ànec de coll-verd, l'aligot, el gavià, el colom roquer, l'oreneta, el pit-roig, la merla i molts altres ocells, fins a 28 espècies diferents de les 37 catalogades com a usuals. D'amfibis i rèptils hi ha la tortuga d'aigua americana, el gradó comú, la sargantana iberoprovençal i la granota verda ibèrica. Només hi ha un peix molt comú, la gambúsia.

Mallerenga emplomallada. FOTO: José Luis Sánchez / Arcxiu Parc

Mallerenga emplomallada. FOTO: José Luis Sánchez / Arxiu Parc


Dins de l'hàbitat més comú, l'alzinar i la pineda, tornem a trobar el ratolí i el porc senglar, a més de diferents aus, com l'aligot vesper, el tudó, el pit-roig, el rossinyol, el bruel, la mallerenga, entre d'altres. En canvi, la garsa és una espècie molt comuna, però que es troba més als prats. De manera molt accidental poden freqüentar els boscos de Collserola flamencs, l'àguila daurada, el voltor negre, el corb marí, la gralla de bec vermell, entre d'altres aus. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.