Jofre Llombart: "És preferible ser bons veïns abans que mals companys de barri"

 

 

 

 

 

 

En Jofre Llombart i jo vàrem ser companys a l'EGB. Ara, després de 30 anys, i de gairebé 25 anys que en Jofre està vinculat a la ràdio i al periodisme, jo l'escolto cada dia com a fidel i impecable mà dreta d'en Jordi Basté al programa més escoltat de Catalunya, El Món a RAC1. Jo sé de bona mà que en Jofre es lleva molt d'hora, a les 4.10 h, quan encara tot és a les fosques. Ell viu a Sant Cugat i per arribar a l'emissora i estar al peu del canó abans de les 6 h, passa tota una odissea de cotxe, tren, bici i cames. Amb una dilatada experiència de corresponsal i locutor, i amb dos llibres al mercat, em trobo amb en Jofre al Mercantic de Sant Cugat i em rep amb la mateixa humilitat i calma que sempre l'ha caracteritzat. Aquí teniu un llarg fragment.

 

 

Hola Jofre. La teva frase del teu perfil de Whatsapp, "Tinc son", sempre m'ha semblat molt metafòrica. Com has portat la son aquests 8 anys com a subdirector del Món a RAC1?

De la manera més estoica que puc. No t'acabes mai d'acostumar al fet d'aixecar-te a les quatre de la matinada. Això no és matinar, és directament, trencar la nit. Em trobo molta gent que em diu que amb tants anys matinant ja ho tinc per la mà. Al revés: cada any que passa és un any més que castigues el cos amb poques hores de son i forçant-lo a despertar a unes hores que no toquen. Ara bé, dit això, també vull dir que tinc una gran sort: un cop superat el xoc de les quatre de la matinada, la resta del dia em va francament bé i això és un regal que valoro moltíssim.

 

En ple judici del procés, recordo ara la teva editorial tan sonada del 27 de desembre del 2018, on vas ser molt clar en comparar la Manada i els presos polítics. Com recordes aquell matí? Tenies preparat el text molt abans per quan tinguessis l'oportunitat de llegir-lo?

El text era "El Davantal", és a dir, la columna d'opinió amb què s'obre cada dia el programa a les vuit del matí. Sempre el fa Jordi Basté, a excepció dels dies que porto jo el programa. Aquell dia va coincidir que feia jo el programa i que la justícia acabava de decidir que La Manada no havien d'entrar a la presó a l'espera de com es resol el recurs presentat contra la seva condemna al Suprem. El cas és, però, que La Manada ja té dues condemnes, la majoria dels membres del grup tenen antecedents, un parell d'ells van intentar fugir i malgrat això estan en llibertat. Els presos polítics no tenen res d'això i estan entre reixes. I amb les dates de Nadal, aquesta diferència de tracte es feia encara més flagrant. El Davantal es limitava a això, a explicar amb una mica de detall els fets objectius de cada cas. I no, no el vaig improvisar. El vaig escriure unes hores abans. Pensa que són cinc minuts de text, això surt de manera espontània.

 

En el teu llibre, Desmuntant la Caverna, detalles de forma analítica, documentada i a tall de bisturí les falsedats que ha ideat la maquinària immobilista i retrograda de l'Espanya més casposa contra Catalunya. Tenies molt clar que el teu primer llibre havia de ser aquest o va ser el teu deure i sentiment d'aquell moment?

Jo trobo igual de legítim l'independentisme com l'unionisme. Entenc perfectament que hi hagi gent que vulgui una Catalunya en forma d'estat propi com una Catalunya autonòmica o federal dins d'Espanya. El que no val és fer trampes. És a dir, qui vulgui defensar la bondat d'una Catalunya espanyola, que faci un llistat de totes les coses positives que comporta aquest estatus. Trobo més discutible que, per defensar aquesta unitat d'Espanya, es faci el discurs de la por amb tots els aspectes negatius que implicaria un trencament. Però el que ja no és de rebut és fer servir directament mentides per nodrir aquest discurs. S'havia arribat a dir que els títols universitaris perdrien la seva validesa si Catalunya proclamava la independència i això és radicalment fals. Aquest i altres exemples em van portar a fer un recull de missatges similars. El tenia fet però sense cap més intenció que recopilar documents per articles. Va ser Angle Editorial que em va proposar fer-ne un llibre. 

 

Creus que amb el que està passant i veient que tot el procés va per llarg, hi haurà una continuació amb un segon llibre? O, tens altres plans de cara un pròxim llibre?

En vaig fer un altre, de llibre. Es deia "Doncs jo ara votaré sí", un recull de nou entrevistes amb nou persones que, per origen, per afinitat ideològica o per altres motius estaven predestinades a votar no en un referèndum d'independència però que amb el pas del temps han anat canviant cap a posicions favorables a una Catalunya independent. Amb això també volia desmuntar el mite, ja absolutament desmentit, que la independència era cosa només de catalanoparlants residents al Berguedà i socis de l'ANC. Hi ha molta gent nascuda fora de Catalunya, castellanoparlants, membres de penyes madridistes que també vol la independència. I aquest segon llibre era un retrat de tot això. Ara mateix no tinc en ment cap nou llibre, entre altres factors perquè les coses canvien tant, i tant ràpid, que quan acabes de redactar l'últim capítol, el primer et pot haver caducat.

 

Parlant localment, com a santcugatenc, que en penses del mini procés que viu Bellaterra, un municipi que pertany a Cerdanyola però que es vol independitzar i annexionar-se a Sant Cugat?

Doncs jo, com a santcugatenc, poca cosa tinc a dir perquè respecto moltíssim el dret a decidir en qualsevol àmbit. Em sembla molt bé que els veïns de Bellaterra s'hagin organitzat per decidir què volen del seu poble. Ara és una Entitat Municipal Descentralitzada. A Sant Cugat tenim una situació semblant amb Valldoreix. A mi m'encantaria que Valldoreix continuï formant part de Sant Cugat tota la vida, però aquest desig no ha de passar per davant de la voluntat dels seus veïns. El que ells decideixin estarà ben decidit perquè és el que creuen que és millor pel seu poble. Això també és vàlid per Bellaterra. Entenc que els veïns de Cerdanyola vulguin que Bellaterra sigui part del seu municipi, però han d'entendre que tenen dret a, com a mínim, qüestionar-ho.

 

Qui no voldria pertànyer al municipi amb millor nivell i qualitat de vida? Sant Cugat és com un oasi en mig del Vallès, però, veus un problema de classes o d'elitisme social? De rics i pobres? De catalans burgesos i de catalans sense pedigrí?

Bé, aquí hi ha molts matisos a fer. Assumeixo la fama que té Sant Cugat de poble 'pijo' perquè, certament, molts dels nostres veïns tenen un altíssim nivell de vida. Però no és l'únic Sant Cugat que existeix. Hi ha gent que les passa molt magres al meu poble. Jo m'he criat en un barri molt humil, de gent treballadora i per tant em nego a què l'única imatge sigui la d'un municipi elitista i fins i tot un punt altiu. I en aquest sentit, un parell de coses més. La primera: de pedigrí en té tothom, cobris el que cobris a final de mes. El pedigrí no el donen els diners, sinó els valors. I segona: sí que és veritat que a vegades convindria ser conscient que, efectivament, a Sant Cugat hi pot haver el risc de tenir una sensació de bombolla paradisíaca i no és així.

 

Què creus que hauria de fer el consistori de Cerdanyola perquè Bellaterra no tingués aquest rebuig a ser cerdanyolenc? O, creus que ja és un problema endèmic i que no té solució?

Buf, no ho sé. Jo, per principis, penso que a la vida, la millor manera de no perdre coses, persones, relacions, països o municipis, és seduint, no imposant. No pots retenir ningú en contra de la seva voluntat perquè tard o d'hora marxarà. I tu pots decidir si es queda a bones o marxa a males. Per tant, de manera molt humil, com a principi universal, sense ser coneixedor de la idiosincràsia més profunda de les relacions entre Cerdanyola i Bellaterra, el que li recomanaria seria una estratègia de seducció. Que Cerdanyola li expliqui a Bellaterra quines coses positives té el fet de formar part del seu municipi. I que si no se'n surt, procuri tenir una bona relació de veïns. És preferible ser bons veïns abans que mals companys de barri.

 

En l'àmbit personal, quins projectes tens, a part de la teva feina diària a RAC1 i les col·laboracions a TV3?

Doncs em sap greu no aportar-te cap novetat, Danny. Continuo anant cada dia a RAC1 i, fins al principi del judici del procés, cada quinze dies a TV3, al Tot es mou. Dic fins al principi del judici perquè amb la retransmissió de la vista oral han saltat pels aires totes les graelles i clar, la presència també ha quedat alterada. A més, estic fent els meus 'pinitos' a la docència, cosa que em satisfà moltíssim.

 

Per acabar, ens podries donar el teu pronòstic del desenllaç del judici del procés?

Hi ha dos desenllaços: el social i el jurídic. Pel social, no cal esperar a que acabi el judici. Tothom qui ho vol, insisteixo, tothom qui té la voluntat de voler-ho veure, està comprovant que el judici és una desproporció en tots els sentits: en el sentit polític, en el sentit legal i sobretot en el sentit comú. Que li demanin 17 anys de presó a Jordi Cuixart és inconcebible des de molts punts de vista. I ara s'està veient la inconsistència de les acusacions perquè ningú pot identificar la violència necessària que requereix el delicte de rebel·lió. Cosa diferent és el desenllaç jurídic, és a dir, la sentència. Ha estat tan increïble haver arribat fins aquí que és impossible fer qualsevol pronòstic. Aquest tema encara no ha esgotat la capacitat de sorpresa.