Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
L'agricultura periurbana de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es troba en una situació crítica després de dècades de retrocés. Un nou estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta de la dràstica reducció de l'agricultura periurbana a la regió, amb una pèrdua de fins al 70 % de la seva superfície agrícola, en gran part a causa de l'expansió urbana, l'especulació immobiliària i la manca de rendibilitat del sector agrari. Actualment, només el 8,5 % del territori metropolità es destina a usos agrícoles, cosa que equival a 16 metres quadrats per habitant.
La recerca, que combina l'anàlisi espacial de l'ús del sòl entre els anys 2003 i 2015 amb entrevistes i tallers participatius, assenyala que aquest declivi no respon a una única causa, sinó a la interacció de factors socials, ecològics i tecnològics. Durant els anys previs a la crisi de 2008 es va produir la major pèrdua de terres agrícoles, coincidint amb l'auge immobiliari, mentre que en la darrera dècada el ritme de transformació s'ha estabilitzat, tot i que sense revertir-se.
L'estudi identifica la pressió urbanística com un dels principals motors d'aquest procés. L'augment del valor del sòl en zones periurbanes ha incentivat la seva transformació en usos residencials, industrials o d'infraestructures, sovint en detriment de terrenys agrícoles fèrtils. A això s’hi suma la baixa rendibilitat de l'activitat agrària, condicionada per la competència dels mercats internacionals, la fragmentació de les parcel·les i la dificultat d'accés a la terra i a l'aigua, però també pel règim de protecció d'altres ecosistemes com els boscos. Aquesta situació ha contribuït també a la manca de relleu generacional, un factor clau en la continuïtat de les explotacions.
"La desvinculació de la producció agrícola de l'entorn de les ciutats augmenta el risc alimentari"
Més enllà de la producció d'aliments, els investigadors adverteixen que la pèrdua d'agricultura periurbana té implicacions directes sobre la resiliència urbana. Johannes Langemeyer, investigador, alerta que “la desvinculació de la producció agrícola de l'entorn de les ciutats és un fenomen relativament nou i excepcional. En moments de crisi, per exemple econòmiques o en cas de guerres, aquesta desvinculació augmenta el risc alimentari a les ciutats”. La proximitat d'aquestes àrees agrícoles permet reduir la dependència de cadenes de subministrament globals, disminuir les emissions associades al transport d'aliments i contribuir a la regulació climàtica, la biodiversitat i la qualitat del paisatge. No obstant això, aquests beneficis continuen infravalorats en la planificació territorial.
L'anàlisi també posa en relleu tensions creixents entre l'activitat agrària i les polítiques de conservació ambiental. En les zones periurbanes de relleu elevat de l'AMB, com la serra de Collserola, l'abandonament agrícola ha afavorit l'expansió forestal, transformant el paisatge i dificultant la recuperació d'usos agraris. En paral·lel, factors tecnològics com la pèrdua d'infraestructures de reg, l'accés limitat a l'aigua i la fragmentació del territori per infraestructures viàries dificulten la viabilitat de l'agricultura professional. Aquestes condicions han afavorit també l'aparició de formes d'agricultura informal, que generen noves tensions en l'ús del sòl periurbà.
Malgrat aquest escenari, l'estudi assenyala que encara hi ha oportunitats per frenar i, fins i tot, revertir la tendència. Els investigadors defensen la necessitat de reconèixer l'agricultura periurbana, és a dir la producció en zones adjacents a les ciutats, com un element estratègic per al futur de les ciutats i advoquen per una integració real en les polítiques urbanístiques.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.