La Cerdanyola de fa 30 ANYS

 

 

Com era la Cerdanyola de fa 30 anys? Érem gairebé 4.000 habitants menys i encara s'havien de construir 6.000 habitatges més, molts d'ells a la zona de Canaletes, que llavors era tot descampats. Cerdanyola ja havia experimentat el creixement significatiu dels anys 60 i 70, fruit de l'onada migratòria provinent de la resta d'Espanya i lligada al procés d'industrialització.

 

 

Als anys 80, la dinàmica migratòria havia canviat i els nouvinguts procedien d'altres localitats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Algunes facultats del campus de la UAB, construït a partir de l'any 70, encara s'estaven edificant, però si destaca per alguna cosa el 1987 és per ser l'any de construcció del Parc Tecnològic. El mateix agost s'acabaven les obres d'urbanització de la primera fase i a l'octubre es constituïa la societat Parc Tecnològic del Vallès, SA. És, per tant, una època d'expansió. No obstant això, el 1990 es va decidir no fer una ampliació de capital, fet que reduiria la magnitud del projecte. Badia encara formava part del municipi i entraven en funcionament els semàfors instal·lats als "quatre cantons".

 

 

En l'àmbit informatiu, l'emissora de ràdio municipal Antena Directa arribava als 4 anys de vida i també la Mostra de Dansa. Es presentava una nova publicació mensual El Cerdanyola, que informaria els cerdanyolencs fins al 1994. L'octubre del 87 concloien les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Ca n'Olivé, actualment també museu. Per la seva banda, la Televisió de Cerdanyola emetia gairebé tots els dimarts i dijous, a partir de les 21 h, amb programació esportiva i cultural.

 

 

Al TOT eren notícia diferents vagues i reivindicacions tant d'estudiants com de professorat o treballadors. Els estudiants universitaris reclamaven més autobusos, que no hi hagués presència policial a la UAB i un canvi en el nombre de convocatòries a les avaluacions. A l'ensenyament mitjà també hi havia mobilitzacions que rebutjaven la selectivitat i la pujada de taxes. Pel que fa als treballadors, s'aprovava un augment salarial d'un 7,5% per a la plantilla de l'empresa Aiscondel i el personal de Riviere es tancava perquè se signés un conveni col·lectiu. En aquest context va néixer una petita publicació de 8 pàgines en blanc i negre que ara celebra els seus 30 anys, jove i plena de vida. Felicitats!