La situació dels refugiats a Grècia explicada des d'una veu cerdanyolenca

La Beatriz Ortega és una ciutadana cerdanyolenca que s'ha desplaçat fins a Grècia per oferir la seva ajuda als sol·licitants d'asil amb l'organització Action for Education

 

 

 

La Beatriz Ortega, ciutadana cerdanyolenca, va arribar a l'illa de Quios, a Grècia, el 22 d'abril per treballar amb l'organització Action for Education i per tal d'aportar el seu granet d'arena per canviar les condicions dels refugiats en aquest país. Avui, la Beatriz ens explica la situació que estan vivint els sol·licitants d'asil a Grècia. 

 

 

 

 

Action for Education és una organització que lluita perquè nens i adolescents refugiats tinguin el seu dret a l'educació, a la seguretat, a la diversió i al desenvolupament personal. Es defineixen com a un grup de diversos voluntaris d'arreu del món, que vénen de diferents llocs, com la Beatriz, de Cerdanyola del Vallès, però que s'han reunit "tots plegats aquí i ara per ajudar aquells que ho necessiten, aquells que han perdut l'esperança." L'organització actualment dirigeix un centre de joves a la ciutat de l'illa de Quios per als refugiats d'entre 15 i 22 anys amb l'objectiu d'intentar proveir un espai d'aprenentatge i de seguretat, on es puguin construir relacions de confiança. "Part de la disciplina que els hi volem inculcar és que en aquest espai totes les cultures es respecten i, així, construïm una relació d'amistat", explica Beatriz. 

 

 

 

 

 

 

Qui són els refugiats? 

 

 

Els refugiats són totes aquelles persones que s'han vist obligades a fugir del seu país a causa d'un conflicte, persecució o violació de drets humans. Encara que aquest terme s'utilitza sovint en referència a Síria, els sirians no són les úniques persones que han hagut de fugir del seu país. Com en aquest cas, que parlem de Grècia. Milions de persones de desenes de països de tot el món tenen avui l'estatus de refugiats amb només dues coses en comú: un fundat temor per la seva vida i el fet que cap va triar ser refugiat.

 

 

 

 

El procés que es fa a Grècia quan els refugiats arriben és el següent: primerament, fan una entrevista. Si el refugiat en qüestió rep una cartilla vermella, significa que no pot abandonar l'illa però que té una ajuda de 90 € mensuals. Si és blava, significa que poden treballar i viatjar pel voltant de Grècia. I si els donen l'asil, tindran un passaport europeu de refugiat i podran viatjar per Europa però només treballar a Grècia, "on no hi ha treball ni pels mateixos grecs. Així doncs, quin futur els espera?", reflexiona Beatriz. 

 

 

 

 

 

 

 

 

La rutina al centre de joves

 

 

Al voltant de la paraula respecte, comença una reunió inicial després de l'acollida dels joves al centre. Se'ls explica que "si prèviament han tingut una baralla, s'ha de parlar; o si tenen problemes amb la falta de motivació per desenvolupar algunes tasques, també", diu la Beatriz. Seguidament, es presenten els projectes organitzats per aquell dia i es destinen voluntaris a cuinar, a fer treballs manuals, esport o dansa. Tot i així, ells poden decidir si volen anar a la ciutat o quedar-se a fer els projectes. Ja que no hi ha cap forma d'accedir a la ciutat proporcionada per la Unió Europea o pel govern grec, només poden accedir amb l'autobús del què disposa l'organització, el qual comparteixen amb les altres dues organitzacions que també operen a l'illa. No obstant això, és obligatòria l'assistència al dinar i a la neteja posterior, així com a l'assemblea inicial i final del centre. 

 

 

 

 

D'altra banda, l'organització també porta una escola al camp de refugiats de VIAL, juntament amb l'organització grega METAdrasi, aquesta sí finançada per la Unió Europea. Es tracta d'una escola més petita, que van inaugurar fa un mes, construïda amb containers i que abasta a uns 30 estudiants. Action for Education imparteix classes d'anglès, de grec i els projectes. Ara, però, l'organització grega vol posar en funcionament l'assistència regular dels joves a l'escola. Però es tracta d'estudiants amb problemes de salut, psicològics i amb falta de motivació: "no podem fer fora un estudiant que no hagi vingut una setmana, perquè els seus problemes se'ns escapen de les mans", explica Beatriz. 

 

 

 

 

 

 

El finançament

 

 

Action for Education és un grup petit que s'autogestiona. És una associació sense ànim de lucre que recull diners que es destinen directament als recursos dels projectes que desenvolupen per als sol·licitants d'asil. Al gener, però, l'organització va haver de tancar l'escola per falta de finançament. Seguidament, van començar una campanya de finançament personal mitjançant esdeveniments i exposicions a Londres i a Grècia fins a aconseguir els diners necessaris per a tornar a posar l'escola en funcionament. 

 

 

 

 

L'organització destina 1.000 € mensuals en el lloguer del centre i 3.000 € en l'autobús. A més, l'únic conductor que hi ha disponible treballa 12 hores al dia. L'organització subsisteix també a través d'ajudes de la gent més sensibilitzada amb la causa. La Beatriz explica la necessitat d'aquesta ajuda: "només amb 30 € donem menjar a 40 persones i amb 20 € podem finançar tot un mes de projectes". 

 

 

 

 

La crisi

 

 

L'any 2015 va començar una crisi migratòria molt forta cap a Grècia on arribaven refugiats de països com Afganistan, Palestina, de Síria, d'Iraq, de Somàlia i d'Egipte. De sobte, les illes es van trobar en una situació de superpoblació: els immigrants dormien als carrers a causa de la mancança d'infraestructures per poder prestar l'ajuda necessària. Ja el 2016, el suport va començar a arribar per part de diverses organitzacions, Action for Education entre d'elles, i que en aquell moment estava recolzada per Suïssa, que els finançava una escola primària i una secundària. 

 

 

 

 

El 2017 el govern grec va aprovar l'escolarització dels refugiats fins als 18 anys i els habitants també prestaven la seva ajuda, però quan Europa va començar a veure que entrava molta gent, es va fer un acord amb Turquia: una vegada que els refugiats trepitgen l'illa es comença el procés d'asil que provoca que aquests es quedin estancats a l'illa per mesos i, fins i tot, per anys. "Ara que hi ha hagut eleccions a Grècia i el Govern és de dretes, s'està parlant que no quedi ni un centre de refugiats a les illes o, fins i tot, es parla de fer camps tancats simulant que són una presó", explica Beatriz.

 

 

 

 

El futur és incert. "Si tanquen els refugiats, començaran a fer revolucions. No funcionarà", manifesta Beatriz. Ja en el passat una persona de Síria es va cremar davant la policia exigint condicions de millora. Beatriz Ortega també explica que Afganistan no és considerat un país en guerra, per tant els refugiats que arriben són obligats a retornar al seu país. No obstant això, molta gent és perseguida pels talibans i molta gent és d'ètnies inferiors i corren el risc de ser assassinats.

 

 

 

 

Així doncs, en una illa on hi viuen 50.000 persones, ara hi ha aproximadament 3.000 refugiats, el que significa un percentatge important. Després d'una llarga lluita per deshabitar tots els camps que hi havia a la ciutat, ara els immigrants estan destinats al camp de refugiats de VIAL, enmig del no-res. "La logística és detestable, quan un refugiat arriba ningú li diu on pot anar; els primers dies dormirà als carrers del camp amb tota la violència que això comporta", manifesta Beatriz. 

 

 

 

 

A l'illa hi comptaven 4 centres de refugiats, però ara ja només n'hi ha un, aquest amb una capacitat màxima de 600 persones i on n'hi viuen 2000. A més, s'hi donen moltes baralles entre diferents cultures i hi ha molta violència. En aquest camp no hi ha una seguretat proporcionada. Les condicions són pèssimes pel que fa a la higiene i les necessitats bàsiques, com la disposició d'aigua o de menjar. 

 

 

 

 

 

Cerdanyola, canviem la situació 

 

 

"La meva ciutat pot tancar els ulls si vol, és molt fàcil sentir que no passa res. Però tota la desgràcia que hi ha al món ens afecta indirectament a tots. Ningú podrà viure en pau en aquest món si hi ha tanta misèria emanant dels cors de les persones", manifesta Beatriz. "Amb un petit esforç pots fer el canvi". 

 

 

 

 

Beatriz Ortega ha volgut llençar un missatge a la gent de la ciutat: "Ara són la gent de Palestina, Iraq o Grècia. Però fa 50 anys vam ser nosaltres amb la Segona Guerra Mundial. Qui ens diu que dintre de 50 anys no podrem ser nosaltres un altre cop?" La cerdanyolenca anima tots als ciutadans a aportar un petit granet d'arena en suport a la gent de tots aquests països, que viuen injustament aquest tipus de situacions. 

 

 

Podeu aportar les vostres donacions aquí

  Aquí podeu consultar la web principal

També tenen l'espai digital de ChiosVoice on intenten donar visibilitat als refugiats de l'illa de Chios a través de l'art i l'escriptura 

També pots seguir Actions for Education al seu instagram 

 

 
refugiats
La Beatriz Ortega aportant el seu granet d'arena amb l'organització Action for Education | Cedida