Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
La Maria Pastó Cardona és veïna de Cerdanyola des que va néixer i la seva vida està lligada a la història de la ciutat. Quan era petita, la seva família tenia vinyes en una època en que Cerdanyola era ciutat vinícola. Més tard, va treballar a la desapareguda fàbrica de mantons de Manila, que estava ubicada on actualment es troba l’Ateneu.
La vida familiar
La Maria va néixer el 18 juny 1926 a Cerdanyola del Vallès en una casa del carrer de Sant Ramon, on encara viu. “En aquesta casa han nascut més de tres generacions”, destaca na Maria Pastó. La nostra protagonista va tenir un germà que era dos anys més gran que ella. Malauradament, quan ella tenia 17 anys, el seu germà va morir en un accident.
La família tenien vinyes a Cerdanyola i Ripollet. La Maria, qui també es feia el pa a casa, ajudava el seu pare amb la feina i portava el dinar als pagesos que treballaven a les finques de Ripollet, Can Tiana i Canaletes. La mare anava a Sabadell a vendre les maduixes que recollien.
La vida a casa de la Maria Pastó també estava marcada pel bestiar que cuidaven, pel celler de vi que tenien al costat de casa i per com havien de treure l’aigua del pou per rentar la roba i fer altres tasques.
60 anys de matrimoni
Pastó va estar 60 anys casada amb el seu marit, amb qui es va casar l’any 1948, quan ella tenia 22 anys. Nascut a l’Aragó, el marit de la Maria va treballar com a encarregat a la fàbrica Uralita, com moltes altres persones de la mateixa època. La Maria va tenir un fill i una filla. El noi, va morir amb 5 anys, i la noia ja és àvia d’un nen i una nena.
La Maria recorda com va cuidar tant dels seus pares com dels seus sogres, i explica que quan van fer 50 anys de matrimoni, el president Pujol va convidar totes les parelles que celebraven 50 anys a un gran dinar a Santa Susanna.
La fàbrica de mantons
Amb 13 anys, la Maria va començar a treballar a la fàbrica de mantons de Manila que hi havia a Cerdanyola. La fàbrica estava ubicada on actualment hi ha l’Ateneu. Allà va començar com a aprenent. La feina consistia fer brodats de mantons de Manila i es pagava en funció dels mantons que feia cada empleada. Aproximadament, la Maria cobrava 13 pessetes a la setmana i recorda que l’empresa, portada per dues germanes, facilitava els fils de seda que ella mateixa demanava per poder treballar. De fet, just a sota de la fàbrica de mantons s’hi ubicava el negoci de seda de l’altre germà de la família propietària de la fàbrica. La Maria recorda que a la fàbrica s’hi trobaven treballant dones de diferents edats, tan joves com més grans. Moltes arribaven des de Ripollet.
Inicialment, Pastó volia treballar a Sabadell perquè a Cerdanyola hi havia poques oportunitats de treball. La seva mare, es va negar a deixar-la treballar a la ciutat veïna i va donar-li tres opcions per treballar: la fàbrica de mantons, el negoci de mitges de Can Sant Pere o al negoci de samarretes de Ca l’Eloy. Una altra opció era la fàbrica Uralita, però en aquella època es considerava un treball d’homes, tot i que després també hi van treballar dones.
10
Ball a la cooperativa
En les hores lliures, la seva principal distracció era anar a Can Solanet. A la Cooperativa, que tenia ben a prop de casa, anava a ballar amb les seves amistats perquè actuaven amb orquestres en directe. Pastó recorda que allargaven fins a les 21 h, que era l’hora de tancar el local. “Quan un xicot i una xicota ballava més d’un ball, segurament podien ser una possible parella ben aviat”, explica.
La vida social de l’època també passava pel Sindicat, però la Maria trobava més bonic l’espai de Can Solanet. També hi havia el Casino del carrer de Santa Anna -ja desaparegut-, però en un primer moment només podien entrar els senyors i després el van obrir a tothom.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.