Meritxell Margarit: "L’epidèmia del segle XXI és la soledat. Nosaltres t’ajudem a fer que connectis”

Entrevistem a Mertixell Margarit, directora i Terapeuta de Coach Emocional de la Fundació Rovira per parlar sobre aquest espai social a Cerdanyola

La preocupació pel benestar de la població cerdanyolenca sembla haver-se disparat des de 2014, any en què es va crear la Fundació Rovira a la ciutat. Meritxell Margarit és la directora d'aquest espai social i també exerceix de terapeuta de Coach Emocional. Avui, Meritxell ens explica quins són els objectius i metes de la Fundació. 

Quan neix la Fundació Rovira? 

L'any 2014 vam detectar que a la ciutat hi havia un nivell d’autoconsum de medicaments per estrès i ansietat molt elevat. La gent venia a la farmàcia Rovira amb un estat d’inquietud. Sobretot, la gent gran, que eren i són un dels sectors més desfavorits. Així, vam decidir crear un espai social per la gent de Cerdanyola i on poder ajudar a gestionar l'estat d’angoixa. Vam començar amb una prova pilot i seguint una línia de treball física: vam formar 4 grups de pilates per a gent gran. Un any després, ja en teníem 20 i es va començar a ampliar el ventall d'edats; hi havia gent gran i adulta. 

Seguidament, vam començar a obrir una línia de treball emocional: a través de treballar la consciència física, es pot fer un treball intern i així evitar somatitzar certa simptomatologia física. La immensa majoria d'aquest desajustament físic ve de com gestionem el que sentim.  

Quins són els objectius principals de la Fundació? 

Hi ha tres àmbits de treball: el físic, l'emocional, i el social. Aquesta part de socialització va dirigida a la gent que està sola i que, part d’aquesta soledat, és la que provoca els desajustaments físics com l'estrès i l'ansietat perquè aquests augmenten els nivells del cortisol en sang, afavorint problemes digestius, trastorns de la son, pell, canvis a l'estat d'ànim...

Quines activitats oferiu?

Pilates, ioga, taitxí,i mindfulness. Ara també estem incorporant dos serveis nous: la dansa emocional, (com a través de la dansa podem treballar l'autoestima), i el swing, que és un tema més lúdic. Vam començar amb el 'Gospel i tapas' per socialitzar i treballar el cant perquè quan tu cantes amplies diafragma i oxigenes més el cervell. No som un gimnàs ni un centre de rehabilitació, nosaltres busquem donar un servei. El que volem és ajudar a socialitzar a la persona que està sola i poder donar-li un espai que es pugui costejar. A la fundació parlem de donacions: l'aportació permet al soci poder gaudir de les activitats de la Fundació.

Quins són aquests preus de donació? 

La gent jubilada paga 45 € trimestrals i la gent treballadora 60 €.

És una fundació autogestionada?

Sí, ens autofinancem. Es tracta d'un equilibri perfecte entre la gent que ve a la Fundació i el que dono. També hi ha hagut molt suport de laboratoris, per la vinculació que hi ha amb la farmàcia, i alguna vegada hem rebut donacions econòmiques. Per exemple, amb relació a les campanyes vinculades a la lluita contra el càncer de mama.

Quina relació tenen farmàcia i fundació?

 

A la farmàcia venem medicaments, l’estructura col.labora, però no estan barrejades. Som entitats totalment diferents però la fundació està creada de la mà de la farmàcia. A la farmàcia es dona un suport farmacològic i la fundació ofereix un suport emocional i social.

Abans has dit que a partir del 2015 es va ampliar el ventall d'edats, quin públic té ara la Fundació Rovira?

Vam començar amb molta força per a la gent gran, però ara la franja ha anat baixant. Tenim gent gran, adults com treballadors i mares, i fins i tot, universitaris. És sorprenent que els universitaris cada vegada estan demanant, per exemple, més ioga, i m'alegra veure el canvi de consciència de la nostra joventut. També tenim clients fidels, sobretot són gent gran que va començar quan va néixer la fundació. 

Creus que la preocupació de la gent pel benestar ha canviat durant aquests anys, des de que us vau crear?

La gent ha deixat de preocupar-se pel benestar per ocupar-se del benestar. Quan tu et preocupes, estàs capficat, quan t’ocupes és quan comences a ser resolutiu, eficient i eficaç. Hi ha coses que el medicament no pot solucionar, els medicaments poden fer una part però el canvi de mirada i la presa de consciència la fas tu. Al final, és un tema de benestar, aquí no podem curar ningú però podem fomentar la salut.

Realment, què creus que busca la gent en la Fundació?

L’epidèmia del segle XXI és la soledat. Depenem molt l'opinió externa i hem perdut la identitat. El mla ús de les xarxes socials i la tecnologia provoquen soledat i individualitat. Això ens fa tanta por que a vegades busquem automedicació, i la feina que fem aquí és ajudar-te a que connectis: no t’ajudem a evitar la soledat, però t’ajudem a sentir-te millor estant sol. Aquesta és la feina, no som un 'placebo'.

La Fundació té metes per assolir en un futur?

Començar a entrar més en temes d’oncologia. Hi ha institucions com l’AEC o Oncolliga que fan una feina magnífica i nosaltres volem ser una peça molt petita en la que aportar alguna cosa també com a fundació. Tenim una sèrie de projectes pensats.

La Rovira és cerdanyolenca, us agradaria expandir-vos a una altra ciutat?

Ens encantaria que el nostre model s’expandís. El que fem nosaltres és un model d’acció, és com ajudar a clients de farmàcia a fomentar més la salut. No és curar la malaltia, és potenciar el benestar. Hi ha moltes maneres més d’ajudar.

Fins ara, diries que aquest espai social ha quallat bé a la ciutat?

A la fundació hi acudeixen més de 350 persones setmanals, això vol dir que ho estem fent bé. Això és el que busquem: volem estar a la vora de la gent de la ciutat per ajudar-los. 

 

 

 

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?