Miguel Ramos: “En constància i treball som la primera entitat de flamenc reconeguda a Catalunya”

Miguel Ramos és l'actual president de la Casa de Andalucía de Cerdanyola, entitat cultural referent a la ciutat. Ja fa 55 anys que Miguel va arribar a Catalunya i uns 27 d'ençà que va decidir participar activament a la Casa de Andalucía. Ara ja fa 15 anys que és president de l'associació i avui ens explica els orígens i les activitats que es duen a terme dins l'entitat. 

Com celebrarà la Casa de Andalucía el Dia d'Andalusia d'enguany?
Sobretot amb molta il·lusió. Vam començar els actes de commemoració amb una Matinal Flamenca. Seguidament hem fet la hissada de banderes a l'acte constitucional, que és un dels actes més importants per nosaltres. En els pròxims dies celebrarem la conferència institucional al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona i el Festival del Dia d'Andalusia on fem un homenatge a Federico García Lorca, un poeta andalús que va donar la seva vida per les llibertats del poble. Per acabar, el diumenge 1 de març farem un dia de convivència on ens ajuntem totes les entitats de Catalunya.

Què significa per a vostès aquesta celebració?
Significa celebrar les teves arrels, celebrar d'on has vingut i saber que, encara que portem aquí més anys dels que hem estat en la nostra terra, un no pot oblidar mai d'on vénen els seus pares o la seva família. Jo porto aquí gairebé 55 anys però no puc oblidar les meves arrels. Tot i així, mai renegaré de Catalunya, aquesta és la meva segona pàtria, però tampoc puc negar els meus orígens i no podem perdre la cultura d'allí, com tampoc la catalana. Per això, en els nostres actes agermanem la cultura andalusa i la catalana. Això és el que ho fa bonic: la diversitat de les cultures i el respecte cap a totes elles.

Es podria dir que aquest dia és l'inici de l'any d'activitats de la Casa d'Andalusia. Ja han d'estar pensant en la festa d'Abril...
Just quan la commemoració arribi al dia 1 de març ja començarem a preparar la festa d'Abril i la fira, un acte bastant important per a nosaltres. Esperem que enguany sigui com els passats, que hem tingut molt d'èxit. A més, la caseta de la Casa de Andalucía és la millor de totes. No ho dic jo! La prova està en l'afluència de la gent, sempre està plena! Em remeto als fets….

Qui forma la Casa d'Andalusia?
No només la formem els andalusos de Cerdanyola. Ara mateix disposem de socis catalans, gallecs, extremenys... Fins i tot, d'entre els fundadors de la Casa de Andalucía de fa més de 40 anys, n'hi havia dos d'extremenys. Dins l'entitat hi ha molta diversitat. Per exemple, hi ha molts catalans a qui els agrada el flamenc.

S'han guanyat un fort reconeixement per part de la resta de Cases d'Andalusia a Catalunya. A què creu que es deu?
Es deu al gran treball que fem. Nosaltres fem moltes activitats i en el tema del flamenc som la primera entitat reconeguda per la constància i el treball en Catalunya. En la fira d'Abril, per exemple, estem molt reconeguts per la bona gent que treballa en la paradeta. La caseta la portem nosaltres, gent d'aquí, no som professionals i això és molt complicat. No existeix una entitat en tota Catalunya en la qual arrepleguis a 80 persones treballant en un dia com el de la fira. Per això estem reconeguts com una de les millors.

Com va començar la Casa de Andalucía?
Quan va començar la immigració, els andalusos s'ajuntaven als bars per cantar i ballar tots plegats fins que, un dia, es van ajuntar uns quants i van decidir fundar la Penya Flamenca de Cerdanyola. La Penya Flamenca va existir durant molts anys i va aconseguir tenir un gran èxit, però la Casa de Andalucía es va inaugurar el 2004 al casal de l'església. La casa de Andalucía abasta a tota classe de públic, ja que fem tota mena d'activitats, no només flamenc. A més, quan va haver-hi el problema de l'aluminosi, l'Ajuntament ens va recondicionar una sala a l'Ateneu però després, a l'anar augmentant les nostres activitats, vam necessitar més espai i amb un altre acord amb l'Ajuntament i hipotecant-mos una mica vam aconseguir aquest edifici aquí al carrer de la Indústria. 

Quines activitats es fan actualment en l'entitat? 
Fem sevillanes, flamencs, i també escola de guitarra. Són activitats relacionades amb el flamenc. A més, també tenim la dansa del ventre amb la professora Cris Ribeiro, i funciona molt bé.

A Cerdanyola viuen unes 13.000 persones nascudes en altres comunitats autònomes, una gran part d'elles és d'Andalusia. Com descriuries la seva vida a la ciutat?
De fet, d'aquestes 13.000 persones, en són 12.000 les nascudes a Andalusia i que viuen a Cerdanyola. Jo crec que totes elles són persones que es van poder trobar en una situació com la meva, quan el boom del treball estava a Barcelona o Madrid i els pares d'aquestes persones, per donar-los un avenir millor als seus fills van decidir sortir d'Andalusia. Jo vaig venir aquí de molt petit, la família del meu pare es trobava aquí, i aquí segueixo. Ara estic jubilat i passo moltes hores amb l'associació; per fer el que fem i perquè funcioni bé es necessita fer molta feina. Per molts som un exemple a seguir i s'ha d'estar a l'altura.