Núria Montañà Radua de Can Mitjans: tota una vida a Cerdanyola

El TOT Cerdanyola inicia un cicle de reportatges sobre dones cerdanyolenques en col·laboració amb tres veïnes de Cerdanyola interessades en la difusió de la història i la memòria de les dones de la ciutat.

 

Na Núria va néixer a Cerdanyola del Vallès l’any 1933, dins d’una família camperola. La seva infantesa està directament relacionada amb la masia de Can Mitjans (casa pairal on les feines pròpies de l’agricultura es veuen complementades per la tinença de diversos animals que ajuden a l’economia pagesa que es contempla en el territori català).

Aquesta explotació no és propietat de la família sinó que el seu marc legal era de masoveria on el seu pare n’era el titular. La família estava conformada pels seus pares, un germà i una germana, tots dos més grans que la Núria. El fet que Can Mitjans estigués ubicat lluny de la població marcà d’una manera crucial tot l’esdevenir de la infantesa, adolescència i joventut de na Núria.

Respecte de l’educació reglada, havia de concórrer al col·legi de la barriada de Sant Ramon a Cerdanyola, malgrat que geogràficament tenien més a prop el de Barberà del Vallès, però el municipi d’ubicació de la residència habitual corresponia a Cerdanyola del Vallès.

Per anar i tornar de l’escola, la Núria havia de creuar el Riu Sec passant sobre unes pedres

Això representa un trajecte d’aproximadament tres quarts d’hora que havia de fer quatre vegades diàriament, ja que l’horari estava distribuït entre matí i tarda amb un espai de recés per anar a casa a dinar. A l’esforç de fer aquest trajecte cal afegir el de travessar el Riu Sec. Havia de fer-ho com podia perquè aleshores no hi havia ni ponts ni passarel·les. El Riu Sec molt poques vegades presentava un cabal important, i havia de creuar-lo passant sobre d’unes pedres que el seu pare s’encarregava de dipositar i revisar.

Un cop finalitzada la jornada escolar i després d’un berenar que avui consideraríem senzill, na Núria s’incorporava a l’ajut de les tasques relacionades amb la masia. Ho va fer des de ben petita i fins al seu matrimoni.

L’economia familiar

La  seva germana més gran era modista de professió i ajudava a l’economia familiar fent de costurera per compte aliena i en èpoques en què els encàrrecs de feina eren importants havien de col·laborar amb ella les tres dones de la casa: mare i  germanes plegades, Aquesta mateixa situació es donà per fer “l’aixovar”  de tots tres germans.

El lleure

Amb 16 anys es va prometre en matrimoni amb en Joan. Van estar 7 anys i mig promesos. La família, tot i que trobaven que era molt jove, van valorar la predisposició d’en Joan i l’acollida al nucli familiar va ser molt considerada.

La Núria recorda aquest temps amb molta felicitat, doncs la vida al camp els hi oferia tots els recursos de menjar que necessitaven i a més l’economia familiar es veia incrementada amb la feina de la a seva germana.

La Núria i el seu marit, en Joan, han rebut nombrosos trofeus en l’art de la tasca pessebrista

La seva principal diversió era el ball de saló. Disposaven de tres hores de lleure per anar a ballar a la Cooperativa les tardes de diumenge de 18 a 21 h. Recorda amb certa nostàlgia que aprofitaven el darrer ball per sortir corrents per arribar a casa a l’hora assenyalada. A més, el camí de tornada per la vora del riu era ben fosc i poc adaptable.

Aquesta afecció al ball que tenien tant ella com el Sr. Joan (el seu marit) al llarg de la seva vida els ha proporcionat diversos reconeixements de competicions per diversos indrets de Catalunya.

 

Costums i creences

Educada dins d’una família fervent catòlica és imperativa l’assistència a missa setmanal. La seva vida marital ha estat impulsada per les passions de lleure del seu marit amb el qual ha col·laborat estretament (i encara ho fa) en l’aspecte pessebrista i tenen nombrosos trofeus d’aquesta tasca.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.