Es presenta definitivament la demanda contra el Pla del Centre Direccional

Set entitats i grups municipals han presentat un contenciós administratiu al Centre Direccional incidint en l'habitatge, els abocadors els espais naturals i la mobilitat

REFEM el direccional, ADENC, la Plataforma Cerdanyola sense abocadors i els grups municipals d’ERC, Guanyem Cerdanyola, En Comú Podem han presentat aquest octubre al jutjat un contenciós administratiu al Pla Director Urbanístic del Centre Direccional en què portaven treballant des del mes d'abril. El contenciós se sosté en els principis d’interès públic, ambientals de precaució, de salut pública i de sostenibilitat, i incideix així en quatre peritatges: habitatge i ciutat saludable, presència d’abocadors i riscos derivats, espais lliures i naturals i biodiversitat, i mobilitat sostenible. Presentant aquestes mesures cautelars, les entitats pretenen paralitzar les accions del pla fins a la resolució definitiva del projecte. 

Més info: Es crearan 5.000 habitatges i 200 hectàrees de zona verda al Centre Direccional

Els set col·lectius van iniciar una campanya de crowdfunding per finançar els 15.000 euros de despeses que suposa presentar aquest contenciós. Un cop han aconseguit el seu objectiu, agraeixen les 150 persones que hi van col·laborar econòmicament. 

Més info: Set col·lectius i partits polítics presenten una demanda contra el projecte del Centre Direccional

Habitatge "innecessari"

El nou projecte del Parc de l'Alba de Cerdanyola del Vallès, en què hi treballen l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i l'Ajuntament de Cerdanyola, preveu crear uns 5.400 nous habitatges en els propers 15 anys. La previsió és que la meitat dels pisos en construcció siguin de protecció oficial, embolcallats per 200 hectàrees de zona verda i integrant en la trama urbana equipaments i empreses d'alt valor afegit. Les entitats demandants defineixen la construcció com "totalment innecessària" i fruit de "l'interès especulatiu": "Una administració pública com la que representa l’Incasòl ha de garantir sempre l’interès general per sobre dels interessos lucratius privats", afegeixen. 

Problema històric dels abocadors

Un dels principals inconvenients que ha presentat l'espai històricament és la presència d'abocadors incontrolats de principis de la segona meitat del segle passat, d'on s'extreia argila i es reomplia amb residus de tot tipus procedents de l'activitat industrial. El contenciós incideix en aquest punt perquè hi ha dubtes sobre l'afectació a la salut i "no es garanteix la precaució necessària del veïnatge que s’hi instal·li", segons els demandants.

La directora de l'IncasòlMercè Conesa, va explicar que els abocadors han estat monitoritzats i que se seguirà el protocol que s'ha fet en altres ciutats perquè els abocadors quedin inerts en un període de vuit anys. Tanmateix, els demandants asseguren que "no s’ha previst cap període de precaució per a considerar les actuacions com a vàlides". Al redactat es recorda també que l’abocador no consta com a clausurat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). 

Augment de la mobilitat

La construcció dels nous habitatges farà créixer la població de la ciutat en 15.000 habitants, fet pel qual augmentaran els desplaçaments en vehicle privat en 67.000 nous moviments per dia segons el pla. El contenciós recalca el perjudici al medi ambient: "Farien augmentar els índex de contaminació d’una ciutat i entorn ja força castigat per autopistes i carreteres".

Preservació de l'espai natural

El pla concep una zona de 69 hectàrees per situar certes empreses al cantó oest del parc, limítrof de camí a Sant Cugat amb el corredor verd que es va reservar per permetre la connexió biològica amb el pas de fauna corresponent entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Però segons el contenciós, "el pla no garanteix la connectivitat del corredor verd amb Collserola". Els set demandants fan referència a la declaració d’emergència ambiental i climàtica que "exigeix a les administracions a reconduir les seves polítiques expansives urbanístiques i preservar amb més «voluntat» d’impuls i finançament que l’existent".

Aquest Pla Director Urbanístic del Centre Direccional, tot i ser el més respectuós dels projectes que s'havien posat sobre la taula, no ha acontentat totes les parts: "Creiem que un altre Pla consensuat amb el territori és possible, i apostem fermament per col·laborar-hi", conclouen els demandants.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.