Es presenten els resultats de l'Ofercat 2019 dels comerços i establiments de Cerdanyola

L'objectiu de l'estudi és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de la ciutat

El divendres 8 de gener es van presentar, en una sessió telemàtica, els resultats de l'Ofercat de l'any 2019 a Cerdanyola del Vallès.

Va presidir l'acte Esther Madrona, presidenta del Consell del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Vallès Occidental, Albert Fabà, del Consorci per a la Normalització Lingüística i Palmira Freixa, responsable del Servei Local de Català, del CNL Vallès Occidental 3.

També hi va assistir i va tancar l'acte Pepi Rivera, regidora de Recursos Humans i Organització, Benestar Social i Habitatge i responsable de normalització lingüística de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Resultats

L'objectiu de l'estudi és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de la ciutat. Mitjançant la informació de la retolació identificativa i la retolació informativa, la llengua d'inici d'atenció oral i d'atenció al públic, la llengua oral d'adequació del personal d'atenció al públic, la llengua d'inici del web del comerç i les llengües disponibles al web del comerç, s'han tret uns resultats en forma d'Índex.

Les xifres per la retolació identificativa són molt altes en gairebé tots els comerços. En total, es presenten 73 punts de rètols en català i 62 punts de rètols informatius en català. En canvi, tan sols s'arriba a uns 35 punts en la llengua d'inici d'atenció al públic. Aquest fet es dona per "les característiques sociolingüístiques de la ciutat" perquè en l'adequació oral s'arriba als 60 punts, és a dir, "hi ha molta més capacitat d'usar el català que el que s'utilitza d'entrada".

Captura de pantalla 2021 01 09 a les 17.11.58

En els resultats per sectors el més rellevant és que tant en la llengua oral com en la de retolació, les xifres més baixes les assoleixen la restauració i hoteleria perquè "hi ha molts establiments regentats per persones estrangeres", explica Albert Fabà.

A més, els índexs més alts de retolació per tipus d'establiment els tenen les grans superfícies (75 i 90 punts en retolació identificativa i informativa), mentre que en la identificació oral són els que marquen les xifres més baixes (13 punts), encara que tinguin uns 75 punts d'adequació oral, és a dir, de capacitat alta per utilitzar el català.

Per una altra banda, del 31% dels comerços que estan presents a internet, la llengua majoritària que fan servir és el castellà (72%) en les seves xarxes socials o pàgines web. 

Comparació de la utilització de la llengua oral entre els municipis

Captura de pantalla 2021 01 10 a les 15.52.30

Des del punt de vista territorial i de les deu ciutats analitzades, Cerdanyola del Vallès té un índex baix en utilitzar el català com a primera llengua d'atenció al públic i està al nivell de Rubí, però per sota de Sant Cugat. Així "les actuacions previstes en aquest pla han de servir per fomentar encara més un ús de qualitat de la llengua catalana a la ciutat", conclou Pepi Rivera. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.