Rodríguez (periodista): “Sóc un afortunat per haver estat al carrer cobrint una situació històrica"

El periodista cerdanyolenc Alejandro Rodríguez ha sortit cada dia als carrers buits de Madrid durant la pandèmia mundial per la Covid-19 per informar a la societat sobre la situació excepcional que s'estava vivint. Des del programa Cuatro al Día, Alejandro ha explicat dins dels televisors dels espectadors les informacions insòlites d'aquesta etapa històrica. Avui, explica al TOT Cerdanyola com ha viscut la crisi sanitària i el que ha suposat aquesta situació per al periodisme.

 

Com ha estat la teva trajectòria periodística fins a arribar a Cuatro al Día?

Vaig començar fent les pràctiques a Betevé mentre feia un magazín que es deia Connexió Barcelona, que eren petites connexions en directe. Quan vaig acabar la beca vaig treballar també a un magazín que es deia "Trencadís" a 8tv, una televisió que va tancar. Després d'això vaig començar a fer substitucions d'informatius a Telecinco i hi vaig estar gairebé tres anys fins que a finals del 2018 em van trucar del programa on estic ara, Cuatro al Día. Així i tot, vaig començar fent de reporter a Barcelona i no va ser fins a l'estiu que em van proposar d'anar a Madrid per fer una campanya per conscienciar a la societat sobre el món dels plàstics. Des de llavors, m'hi he quedat.

Com has viscut la pandèmia?

Treballant, treballant i treballant. Jo sempre ho he dit, que per una banda sóc afortunat perquè la meva rutina diària no va canviar. D'ençà que va començar l'estat d'alarma al març, he estat cada dia al carrer i no he parat en gairebé quatre mesos. I, a més, no només he treballat per Madrid; com que tenia possibilitat de moure'm vaig estar per diferents comunitats autònomes d'Espanya. Així que vaig tenir la sort d'estar treballant tot el dia i en el que més m'agrada i cobrint una situació que passarà a la història. Si un bon dia torna a passar una situació així i jo no estic treballant al carrer com a periodista, per mi serà nou, vosaltres ja heu "assajat". Per mi, viure una pandèmia com l'han viscut el 90% de la societat, seria nou.

També hauràs estat testimoni d'alguns dels fets més insòlits vists en la història de Madrid...

Efectivament. Recordo un dia, al bell mig de la Gran Via, amb els famosos edificis "Schweppes" al fons i estar completament sol amb el meu company càmera. No hi havia vehicles ni gent circulant, i la Gran Via que és una de les rambles més icòniques de Madrid. També tinc una imatge gravada al cap i que m'impacta molt: la Puerta del Sol completament buida i només amb la presència dels militars. És una història insòlita que quan te l'expliquen no te la creus.

I com has viscut el periodisme televisiu durant aquests mesos, quan la tasca dels periodistes era més essencial que mai?

Al meu programa, aquesta quarantena i aquest aïllament a casa li ha vingut molt bé a escala d'audiència. Tothom havia d'estar a casa i el que tothom feia era consumir la televisió i les xarxes socials. Ara, moltíssima més gent ens coneix. A més, hi havia una necessitat d'informació que s'havia de renovar cada segon, cada dia era un decret nou amb unes noves normes, cada dia apareixien noves xifres... El rigor professional, en un primer moment, es va barrejar amb les ànsies descontrolades d'oferir informació i crec que hi va haver un bombardeig de dades, d'informació i de testimonis.

Quin efecte creus que ha pogut tenir en la societat aquesta "sobrecàrrega" informativa en els moments del confinament, on tothom estava aïllat i l'únic que veien era el que sortia a la televisió?

Per una banda, la gent s'ha de poder informar però, per l'altra i segons el mitjà que facis servir per informar-te, pot no haver-hi el rigor que tenen unes televisions amb uns paràmetres molt més pulcres. Si l'espectador no té el neguit personal de consultar diverses fonts, que és el que hauríem de fer tots, s'està deixant guiar només per una veu que pot estar fent servir un discurs de la por i el pessimisme, i això ha generat moltes angoixes.

Els periodistes tenen una gran responsabilitat, i també s'han multiplicat les "fake news" i hi ha hagut molta desinformació.

Nosaltres, en el directe, que és un programa que dura més de tres hores, ens hem trobat de tot. És un programa de molta durada i durant l'emissió arriben titulars i tuits d'última hora que no tenim contrastats. Per això, sempre avantposem el rigor i fins que no tenim contrastada la informació per diferents vies no ho anunciem. És veritat que molt sovint els mitjans s'obliden de la primera norma indiscutible del periodisme, que és contrastar. Nosaltres hem tingut la sort de no contribuir amb les "fake news" perquè sempre hem fet la nostra feina amb la màxima responsabilitat i contrastant les fonts.

També moltes altres notícies han quedat enterrades o oblidades a causa del monotema del coronavirus, ho has notat?

Vaig notar que el tema del coronavirus ja no enganxava tant a la gent i que ja començaven a reclamar altres històries, altres temes i tornar a la normalitat. Volien que els parléssim d'uns altres successos i d'economia, per exemple. La crisi sanitària era el tema del moment, però crec que vam sobreinformar i, pel bé de la nostra salut mental, no s'hauria d'haver fet.

Creus que amb el que ha passat la gent ara és més conscient de l'essencial que és el periodisme?

Amb l'augment de l'audiència dels programes d'informació d'actualitat s'ha demostrat que la gent necessitava informar-se. Sobretot al principi, quan la gent sortia a fer la compra i et veien, s'apropaven i et demanaven si tenies més informació de la que es deia perquè hi havia molt de neguit. I aquí és quan el periodisme es converteix en una professió essencial, i també és veritat que moltes vegades ho oblidem. Quan de cop i volta passa una cosa com aquesta, on la teva única via d'informació és el que surt per la televisió, sí que la gent posa més en valor la teva feina.

Què trobes a faltar de Cerdanyola?

Els esmorzars de la Supan, així de clar t'ho dic (riu). És on fan els meus esmorzars preferits. A la família, als pares, a la meva àvia que viu a Fontetes i al meu nebot. També als meus amics de tota la vida, que els conservo des dels tres anys.

I periodísticament, com trobes que està el panorama la ciutat?

He estat moltes vegades a la ciutat treballant; passen moltes coses a Cerdanyola! M'agradaria recalcar la importància radical que tenen els mitjans de comunicació locals, com és el TOT Cerdanyola, sobretot en una situació de pandèmia global com la que hem viscut. Quan passen coses d'aquestes, tenim l'instint de recórrer als mitjans més propers, els de casa, per saber el que està passant al nostre voltant i aquí és on s'ha vist també la importància dels periodistes locals. Els mitjans locals són uns mitjans de comunicació que s'han de conservar, pels que s'ha d'apostar i als que s'ha de felicitar per la feina i tasca que han fet.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.