Els treballs arqueològics mostren el passat del cementiri de Cerdanyola

Entre el 21 i el 27 d’abril s’han dut a terme treballs de prospecció arqueològica a l’entorn de l’església vella de Sant Martí, ubicada al vell mig del cementiri de Cerdanyola del Vallès. Els treballs han aportat algunes informacions valuoses sobre l’evolució del cementiri, però també han deixat alguna incògnita que caldrà resoldre en un futur.

El Museu d'Història de Cerdanyola ha coordinat els treballs arqueològics coincidint amb la reforma i ampliació del cementiri. Aprofitant l’enderrocament del bloc de nínxols adossat al mur de ponent de l’església, s’ha sondejat la zona afectada amb un doble objectiu. D'una banda, s’ha intentat ubicar i identificar els possibles enterraments anteriors a la construcció dels nínxols i que correspondrien a la fase més antiga d’ús del cementiri formada per tombes excavades al terra. D'altra banda, s’ha volgut documentar els fonaments del traçat original d’una de les sagristies de l’església, que va ser modificada durant la remodelació d’aquesta part del cementiri entre finals del XIX i principis del segle XX.

També s’ha aprofitat per excavar una zona situada entre els contraforts de l’absis on es creia tradicionalment que havien estat enterrats individus fora de l’ortodòxia de l’església catòlica. De fet, en algun cas, la memòria popular identificava aquest espai com el “racó dels jueus”. Els treballs, coordinats pel Museu d’Història, han estat duts a terme per l’empresa d’arqueologia ROCS, SCP i el cost ha estat assumit per l’empresa Truyols.

El passat del cementiri

Des del punt de vista dels resultats, la prospecció i excavació realitzades han aportat algunes informacions valuoses sobre l’evolució del cementiri, però també han deixat alguna incògnita que caldrà resoldre en un futur.

"S’ha fet evident que la construcció del bloc de nínxols adossat a l’església no només va modificar la planta del temple, escapçant una part de la sagristia situada a ponent, sinó que l'anivellament del terreny va tenir com a conseqüència que la sabata dels fonaments de temple quedés al descobert", explica el consistori.

Per una altra banda, no s’ha trobat, ni en la part ocupada pels nínxols ni en els talls del terreny, cap indici dels antics enterraments fets a terra i que correspondrien a la fase més antiga d’utilització del clos del cementiri. Aquest fet apuntaria cap a la idea a què van ser destruïts o retirats en el seu moment.

Pel que fa a la banda de llevant a tocar de l’absis, la suposada existència d’enterraments en aquesta zona no s’ha documentat. El terreny conservava la cota original i, un cop excavat tot el sector, s’ha pogut constatar que no hi ha tombes en aquesta zona i tot apunta que no n’hi ha hagut mai.

Aquesta part del cementiri ocupa l’espai on s’ubicava l’antic edifici de la rectoria, l’hort, el pou i altres dependències, per la qual cosa és improbable que hi hagués enterrament amb anterioritat a l’enderrocament de l’edifici que es va produir amb posterioritat a la guerra civil.

De tota manera, donat que està previst l’enderrocament dels nínxols adossats a aquesta banda de llevant, futures prospeccions i excavacions podran aclarir algunes qüestions que queden per resoldre a propòsit de l’evolució d’aquest espai emblemàtic de la història de Cerdanyola.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.