La UAB demostra que els primers pobladors d'alta muntanya del Neolític ja feien activitats ramaderes

L’estudi desenvolupat per l’equip de recerca s’ha centrat en avaluar l’ecologia animal i les estratègies de gestió ramadera implementades per les primeres societats assentades al Pirineu

Una troballa arqueològica al Pirineu d’Osca ha identificat per primer cop estratègies de gestió ramadera i pràctiques d’alimentació animal que demostren com les primeres societats a les zones d’alta muntanya, als inicis del Neolític, ja desenvolupaven activitats ramaderes i agrícoles complexes, i no es limitaven a la transhumància d’ovelles i cabres.

La recerca, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb participació del CSIC, la Universitat d’Évora i el Govern de l’Aragó, ha documentat també com la importància econòmica del porc a la zona d’Osca es remunta al Neolític.

Aquesta investigació, centrada en el període Neolític antic (entre 6.500 i 7.500 anys), ha estat condicionada per la presumpció que les ocupacions humanes en aquestes zones del Pirineu tenien un caràcter principalment estacional i que les pràctiques econòmiques se centraven sobretot en l'aprofitament dels recursos silvestres. Pel que fa a la ramaderia, tradicionalment s'ha destacat el paper de la transhumància d’ovelles i cabres a les zones altes, tot atorgant un paper marginal a les activitats ramaderes i subratllant el manteniment temporal dels ramats d'aquests animals.

L’estudi desenvolupat per l’equip de recerca s’ha centrat en avaluar l’ecologia animal, les estratègies de gestió ramadera i les pràctiques d’alimentació animal implementades per les primeres societats assentades a zones d’alta muntanya (a més de 1.500 metres sobre el nivell del mar). Per fer-ho, l’equip ha integrat per primera vegada en contextos d’alta muntanya les anàlisis d'isòtops estables de carboni i de nitrogen en col·lagen ossi —l’estudi d’aquests dos isòtops es pot utilitzar per conèixer la dieta i la posició en la cadena tròfica dels animals— amb les anàlisis arqueozoològiques de les restes d’animals de l’època. Gràcies a aquesta integració s’ha aconseguit documentar estratègies de gestió i d’alimentació diferents entre ramats.

Els resultats obtinguts han demostrat que els ramats d’aquells primers pobladors eren petits i estaven formats per uns pocs individus de cada espècie, vaques, cabres, ovelles i porcs (Bos taurus, Capra hircus, Ovis aries i Sus domesticus), i destinats a l’aprofitament de la carn i de la llet. A més, han documentat l’augment de la importància econòmica del porc (Sus domesticus) durant el Neolític.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.