Un castell i molta història

 

Cerdanyola no podria entendre's sense el Castell de Sant Marçal. Actualment s'hi poden fer banquets, casaments i diferents festes. Però l'edificació medieval és un dels patrimonis més importants que té la ciutat, i també un gran reclam amb molta història i infinitat de llegendes.

  

  

La història del castell

 

La primera constància escrita de l'existència d'aquesta gran fortificació data del segle XII, quan Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, va incloure-la dins dels béns que va donar al seu sensacal, Ramón Guillem de Montcada.

De totes maneres, els historiadors tenen indicis que el castell ja existia molt abans. De fet, creuen que té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada l'església de Sant Marçal. La primera referència que es troba sobre Sant Marçal és en un document del segle XI, on es comenta l'existència d'una església dedicada al sant (1042) que depenia de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Es creu, però, que el monestir benedictí de Sant Cugat era el propietari de la senyoria de Sant Marçal i la va vendre al comte de Barcelona, que les va traspassar a la família Montcada el 1135, com abans feiem referència.

Posteriorment, la Família de Guillem de Montcada va vendre el castell a Ramon de Plegamans que, després, li cedeix en condició d'herència al seu fill, Marimon de Plegamans. Aquest últim va ser l'iniciado d'una de les sagues familiars més importants de l'època, i de la qual són descendents els actuals propietaris del Castell de Sant Marçal. El castell, doncs, és propietat de la mateixa família des de fa 700 anys.

Abans, però, al propietari de la fortificació l'any 1690, Fèlix de Marimon, se li atorga el títol de Marquès de Cerdanyola, per la seva ajuda a la Corona. L'actual propietari del castell és el XXII Marquès de Cerdanyola.

 

L'arquitectura

S'intueix que originalment, el castell era un edifici de planta quadrada, que comptava amb un patí al centre. L'any 1895 la família Arróspide va encarregar Gaietà Buïgas - arquitecte de l'època, molt conegut pel monument a Cristòfol Colom de Barcelona - que adaptés l'edifici per tal de fer-lo servir de segona residència. Per això, va respectar l'aspecte original, però hi va incloure motius romànics i gòtics, que van donar un toc de màgia i misteri al Castell de Sant Marçal.

De la muralla exterior que envoltava el castell es conserva la base, com també part del fossat, del qual avui se'n pot veure un bon tram i que es troba enjardinat.

En les últimes dècades s'ha restaurat l'edifici, tant a l'exterior com a l'interior.