VÍDEO: Ca n'Oliver, escenari d'una xerrada sobre mutilació i matrimoni de les dones al Senegal

La Feixa Baixa del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver ha estat l'escenari d'una conferència sobre les dones del Senegal i la Costa d'Ivori. La presidenta de l’associació de dones africanes de Sabadell, Mariama Camara, ha explicat en primera persona a una desena d'assistents en quina situació es troben les dones respecte dels homes. En acabar la xerrada, l’associació cultural Karamalá ha ofert un espectacle de percussió i dansa africana. 

Cada segon mor una dona mutilada

La Mariama Camara ha explicat que el seu país ha experimentat molts canvis i que ara les nenes comencen a tenir les mateixes oportunitats que els nens. Tot i això, a les zones rurals aquests avenços triguen a arribar, i encara es continuen fent pràctiques essencialment masclistes com la mutilació genital femenina. De fet, cada segon mor una dona per culpa d'aquesta pràctica en el món. Al Senegal s'ha erradicat i penalitza amb multes, però en altres països com Guinea o Gàmbia encara és tabú parlar-ne i encara més debatre la seva prohibició. "És un tema molt difícil de parlar-ne", segons Camara. 

Fins i tot quan una família emigra a un altre país, el pes de la tradició i del conjunt familiar persegueix aquestes dones. Segons explica la Mariama, el nucli familiar té tot el dret a prendre decisions en nom dels fills, tant avis com tiets o cosins, que poden arribar a tenir més autoritat que la mare. Sovint succeeix que es mutila a les nenes quan tornen de vacances al seu país d'origen, molts cops sense el consentiment de la mare: "Has d’anar amb compte que no et treguin la nena per a mutilar-la", assegura la president de l'associació.

La pràctica de la mutilació és fruit de la tradició ancestral i implica l'acceptació de la dona en la tribu o en el nucli social. De fet, no es tracta d'una imposició de la religió ja que al Coran no indica que les dones s'hagin de mutilar. Però igualment, aquesta tradició és tan present en algunes tribus que la dona no mutilada queda maleïda en la família i pot ser rebutjada a l'hora de casar-se. La Mariama només troba una explicació que justifiqui l'origen de la mutilació: "Només es vol treure el plaer a la dona". 

El pes de la tradició

Pel que fa a la emancipació de les dones, actualment al Senegal sí tenen la llibertat d'estudiar a la universitat, però el pes de la tradició fa que moltes no finalitzin els seus estudis. Com que l'edat habitual per casar-se d'una dona ronda els 18 o 19 anys, un cop viuen en matrimoni és el seu marit qui decideix si poden continuar estudiant: "És estrany que el marit doni permís per acabar la universitat, potser són només el 3 o el 4%", explica Camara. 

A la capital, Dakar, les dones tenen les mateixes oportunitats laborals que els homes. Però mentre que a Espanya el més habitual en sortir de l'oficina és sortir a prendre alguna cosa, al Senegal les dones marxen a casa en sortir. Sí és habitual que el grup d'amigues es reuneixi a casa d'una d'elles a ballar i menjar. I és que no acostumen a barrejar-se homes i dones, ni tan sols en esdeveniments especials com pot ser un bateig. "Les dones s'ajunten en una taula i els homes en una altra de diferent, i sempre es serveix el menjar primer a ells", afegeix Mariama.    

"Volem ser lliures"

La presidenta de l'associació de Sabadell va explicar als assistents a l'acte la seva pròpia experiència. Es va casar jove amb un home 15 anys més gran que ella, forçada per la família, i sis mesos després van viatjar a Espanya. La convivència des del principi va ser complicada, perquè la Mariama Camara vivia a Dakar i el seu marit a la zona rural, i van experimentar un xoc cultural: "Ell es negava a ajudar-me a les feines de casa, però jo l'insistia. Ens va costar molt adapar-nos l'un a l'altre".

Quan la convivència arriba al límit, el divorci és una opció factible, però s'han de passar per diversos esglaons abans d'aconseguir-ho. Primer, l'imàn fa de mediador per intentar forçar la reconciliació, i els veïns i familiars també hi tenen veu. En el pitjor dels casos, una dona que es divorcia a l'estranger pot arribar a perjudicar la seva mare que continua a l'Àfrica. “Volem ser lliures però no podem”, van ser les paraules de la Mariama al respecte. 

El tema del divorci va obrir debat entre les persones assistents, algunes de les quals van opinar que no fa tant de temps coses similars passaven també a Espanya: "A la dècada dels 60, a una dona que no estava casada se la titllava de 'solterona' de forma despectiva", va explicar un home del públic. 

La dansa com a estil de vida

La música és imprescindible en el dia a dia de les persones que viuen al Senegal i en altres països de l'Àfrica. És per això que aquesta xerrada no podia finalitzar d'una altra manera que no fos ballant. Algunes dones de l’associació cultural Karamalá van fer una mostra de ball tradicional africà, acompanyades de dos percussionistes. La música que van ballar es diu Sofa, i les persones l'utilitzen per treure's l'estrès. 

 

"Psicològicament és molt important i la música forma part de nosaltres mateixes. Les dones africanes no podem anar a dormir sense haver escoltat música: ens acompanya en qualsevol moment del dia", segons la Mariama. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.