El Tribunal Suprem ha plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE

La sala penal del Tribunal Suprem ha plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per determinar si la llei d'ajudes públiques que inclou a les víctimes de delictes dolosos comesos amb vehicles de motor es pot considerar "similar" a les indemnitzacions del règim de l'assegurança obligatòria, malgrat que les seves quanties són inferiors fins a més d'un 50%. El cas ha arribat al Suprem i ara al TJUE per un atropellament intencionat mortal a la sortida d'una discoteca de Cerdanyola del Vallès el 2020.

La directiva europea del 2009 relativa a l'assegurança de la responsabilitat civil que resulta de la circulació de vehicles automòbils preveu que aquests danys causats intencionadament han de quedar coberts pel sistema d'assegurament obligatori, llevat que en un estat membre hi hagi un sistema d'indemnització equivalent (de la manera més similar possible), com estableix una altra directiva del 2021, que va modificar l'anterior.

La sala destaca que a Espanya la cobertura per a aquests casos està regulada en una llei del 1995 d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, que redueix la quantia de les indemnitzacions, de vegades fins i tot per sota de la meitat de les que procedirien pel règim de l'assegurança obligatòria, i a més exclou alguns beneficiaris.

En la seva interlocutòria, els magistrats expliquen que els dubtes a resoldre pel TJUE s'han plantejat en un recurs de cassació interposat pel Consorci de Compensació d'Assegurances contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va condemnar aquest organisme, com a responsable civil directe, al pagament de les indemnitzacions fixades a favor dels familiars d'un home mort en ser atropellat dos cops de forma violenta pel conductor d'un cotxe sense assegurança, després d'una baralla entre els dos a la sortida d'una discoteca de Cerdanyola del Vallès el 2020.

Per aquests fets, l'acusat va ser condemnat a 17 anys de presó per assassinat i un delicte contra la seguretat del trànsit, pena que ja està complint.

La sentència recorreguda va rebaixar lleugerament les indemnitzacions establertes per un tribunal del jurat popular de l'Audiència de Barcelona, de 353.448 a 235.632 euros, en anul·lar l'increment del 50% derivat del caràcter dolós de la conducta i les quantitats fixades a favor dels avis.

El Consorci al seu recurs al·legava que no havia d'assumir el pagament de cap indemnització en no tractar-se d'un fet de la circulació, ja que en aquest cas s'havia utilitzat un vehicle de motor. Es basava en un reial decret legislatiu del 2004 que disposa que “no es consideraran fets de la circulació els derivats de la utilització del vehicle de motor com a instrument de la comissió de delictes dolosos contra les persones o els béns”.

La sala considera que si la cobertura indemnitzatòria de la legislació interna espanyola, malgrat les seves diferències, es pot considerar similar a com se'ls indemnitzaria en virtut de la directiva europea del 2009, no entraria en joc el sistema d'assegurança obligatòria i en quedaria al marge el Consorci de Compensació d'Assegurances, encarregat de cobrir totes les indemnitzacions que, per circumstàncies diverses, no siguin assumides per les asseguradores del sector privat. Afegeix que un supòsit com l'analitzat està indubtablement inclòs en la cobertura habilitada per la llei d'ajudes i assistència a les víctimes de delictes violents i que es pot qualificar en termes generals de "mecanisme similar" al que estableix la directiva de la UE, llevat del punt decisiu de les quanties.

Així, assenyala que el seu article 6 en cas de mort parla d'un màxim de 120 mensualitats de l'IPREM a la data de la mort (537,84 euros), cosa que en aquest cas dona la quantitat de 62.450,8 euros que, a més, segons l'article 2, s'hauria de distribuir només entre els dos pares. "Es disminueix no només el nombre de beneficiaris, sinó també, fins a deixar-ho en menys de la meitat, l'import de la indemnització a percebre pels dos únics receptors d'aquesta ajuda", subratllen els magistrats en la seva interlocutòria.

D'altra banda, la sala recorda que és pertinent donar compte d'una iniciativa legislativa que es tramita actualment al parlament i que estableix de manera explícita l'obligació del Consorci d'assumir les indemnitzacions de delictes dolosos comesos amb vehicles de motor.

Per tot això, el tribunal suspèn la deliberació del recurs del Consorci de Compensació d'Assegurances fins que no es resolgui l'incident prejudicial sobre dos punts del dret de la Unió Europea. Per això, formula dues preguntes.

La primera és si el principi d'equivalència de la cobertura indemnitzatòria per a totes les víctimes derivades de l'ús de vehicles de motor, incloses aquelles que ho són a conseqüència d'una agressió intencionada utilitzant com a instrument el vehicle en moviment, expressament proclamat per la directiva del 2021, constitueix dret de la Unió Europea eficaç des de la versió inicial de la directiva del 2009.

En cas de resposta afirmativa, el Suprem pregunta si un sistema d'indemnitzacions a càrrec de l'Estat que inclou les víctimes de delictes dolosos comesos amb vehicles de motor, però redueix les quanties de les indemnitzacions (de vegades fins i tot per sota de la meitat) i exclou alguns beneficiaris, pot considerar-se similar al règim de l'assegurança obligatòria i, per tant, a la directiva del 2009.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.