La UAB presenta la nova Càtedra de l'Exili Literari Republicà de la universitat

Aquesta setmana la Universitat Autònoma de Barcelona ha presentat la primera càtedra creada a l'Estat sobre l'Exili Literari Republicà. Aquesta presentació es va dur a terme a la Facultat de Filosofia i Lletres i en el col·loqui internacional «José Bergamín i les arts màgiques del vol», organitzat pel Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL-CEDID)

El catedràtic de literatura espanyola i director de la Càtedra,Manuel Aznar, va explicar el procés que ha dut a la seva creació i va detallar les activitats que està previst dur a terme en aquest primer any, com ara la convocatòria d'una beca de recerca per a tesis doctorals sobre la literatura de l'exili espanyol republicà, la publicació d'un llibre sobre l'obra de l'expert en la matèria i antic docent de la UAB José Carlos Mainer o la creació d'una nova revista titulada Los Setenta, restringida a autors i autores "amb un mínim de setanta anys" i codirigida per l'editor Abelardo Linares i el propi Aznar.

Per la seva banda, la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas, es va congratular per la creació d'aquesta nova plataforma tot afirmant que "les humanitats mereixen tenir càtedres" que donin impuls a la recerca en aquest camp acadèmic.

La directora del Departament de Filologia Espanyola, Marta Prat, va celebrar que la càtedra contribuirà a "la recuperació d'un patrimoni cultural oblidat durant anys".

Per altra banda, el director del GEXEL-CEDID, José Ramón López, considerava que la consecució de la càtedra és "un somni i suposa un reconeixement a moltes coses però, sobretot, al treball del professor Aznar".

 Didi-Huberman, un dels principals pensadors actuals sobre la imatge i l'art, va fer referència a una lliçó magistral al voltant de Bergamín, coetani de la generació del 27 i figura destacada de l'exili literari republicà, i la seva visió sobre l'art partir dels seus escrits en què va parlar de la tauromàquia com un "espectacle immoral" i "anacrònic" però "educador de la intel·ligència" que consisteix en "burlar el dimoni, la bèstia".

El pensador afirmava que "tota creació o poesia es fa contra el dimoni" i dissertava sobre la "tremolor dialèctica" de l'art: "Tot allò que és vida, gràcia i misteri en l'obra d'art es pot resumir en la consonància paradoxal entre temps i contratemps, so i silenci; mai serà harmònica sinó més aviat commoció, xoc, sorpresa, emoció".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.