L'AMB vol incrementar un 31% els espais habilitats com a refugis climàtics a l'estiu

La temperatura als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona podria augmentar entre 1,7 i 3,7 graus d’aquí a l’any 2100, segons el projecte europeu ICARIA, que avalua els riscos del canvi climàtic a escala local. Aquest escenari comportaria 20,5 dies més de calor extrema a l’any, 74 nits tropicals i 47,2 nits tòrrides addicionals, així com quatre onades de calor més per any, amb una durada que passaria dels quatre dies actuals a fins a dinou. “Són valors molt per sobre de les recomanacions de l'Acord de París del 2015”, ha advertit aquest dijous Guille López, conseller delegat d'Acció Climàtica de l’AMB.

Segons l’estudi, si no s’actua, la pujada de temperatura podria arribar als 4,5 graus, i afegir-se-hi fins a 5 graus més a les zones urbanes densament construïdes. El nombre de dies càlids (+30 °C) s’incrementaria fins a 70,2 anuals, enfront dels 40 previstos el 2015, i els dies tòrrids (+35 °C) també arribarien als 70,2. Les nits tropicals (+20 °C) passarien de 50 a 74, i les nits tòrrides (+25 °C), de 20 a 47,2. “També serà més habitual viure diverses nits d’estiu per sobre dels 30 graus, les anomenades nits roents o ‘infernals’”, ha afegit López.

Des de l’AMB s’ha recordat que aquest increment de temperatures té un impacte directe en la població i en la infraestructura urbana, com la dilatació de les vies ferroviàries o el sobreescalfament de bateries elèctriques. “Les crisis climàtiques no són una amenaça llunyana, sinó una realitat present”, ha afirmat López, tot destacant que “hi ha eines per fer-hi front”.

244 refugis climàtics, un 31% més que l’estiu passat

Una d’aquestes eines és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que aquest estiu arribarà als 244 espais actius, un increment del 31% respecte l’any 2024. La xarxa cobreix ja gairebé tots els municipis metropolitans —excepte Molins de Rei, Sant Climent de Llobregat i Gavà— i inclou parcs, equipaments públics i piscines. Segons l’AMB, aquests espais donen servei a més d’1,2 milions de persones, garantint que el 80,5% de la població en municipis adherits tingui un refugi a menys de 10 minuts de casa. En el cas de la població vulnerable, la cobertura puja fins al 82,5%. L’ens metropolità ha anunciat aquest dijous que revisarà els horaris per assegurar l’obertura d’almenys la meitat dels equipaments els caps de setmana. Ara, la prioritat, segons López, és estendre aquests espais allà on hi ha més vulnerabilitat social.

Cerdanyola del Vallès, exemple d’adaptació

Cerdanyola va adherir-se a la xarxa metropolitana l'estiu passat i va incorporar 14 refugis climàtics a la xarxa, entre parcs, piscines i equipaments municipals. Espais com el Parc Cordelles, la Biblioteca Central o les piscines del Turonet i del Bosc Tancat van oferir confort tèrmic durant els episodis de calor extrema. Aquests espais van ser validats per l’AMB i van prioritzar la cobertura a les zones més vulnerables.

Més info: El ple aprova per unanimitat declarar "refugis climàtics" a les piscines municipals a l'aire lliure

A més, el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va impulsar el 2023 dues actuacions per a la creació de refugis climàtics naturalitzats a la plaça del Coneixement i la plaça de l’Enginyeria. Amb la plantació de més de 80 arbres i la transformació de zones dures en espais verds, la universitat va anticipar una adaptació climàtica basada en solucions naturals i sostenibles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.