Cerdanyola canta a una sola veu a la vetllada d’Els Tres Tambors

Tocaven dos quarts de vuit del vespre quan van començar a caure les primeres gotes a la plaça Frederica Montseny. La pluja va fer témer pel desenvolupament de la vetllada, però l’ambient era massa càlid —en ànima i en veu— perquè quatre gotes la fessin callar. El públic, simplement confiat, va aguantar estoicament i l’acte va seguir sense interrupcions.

Les protagonistes de la nit van ser sis corals del teixit local: la Coral Turó de Sant Pau, el Cor de Cambra de la UAB, la Coral de Dones per la Pau, el Cor Ítaca, la Coral Veus Sense Fronteres i el Cor Jove d’Aulos. Cada una, amb dues peces al seu repertori, va aportar compromís i emoció a una vetllada que ja forma part del calendari cultural cerdanyolenc.

Un homenatge amb memòria i compromís

L’encarregat d’obrir l’acte va ser Xavier Gimeno, amb una intervenció sobre la figura de Josep Anselm Clavé, referent del moviment coral català i figura cabdal en la història de la cultura obrera. Gimeno va recordar l’aposta de Clavé per la música com a eina de cohesió i dignificació social, tot teixint paral·lelismes amb la realitat actual.

“Clavé no només feia música: feia comunitat”, va dir mentre la plaça s’omplia de veus preparades per entonar la seva particular resposta coral.

Brindis amb porró i reivindicacions

Amb el Segon Tambor, la plaça es va convertir en escenari coral. Les sis agrupacions van interpretar dues peces breus cadascuna, i entre actuació i actuació, el públic compartia un somriure, una mirada, un aplaudiment.

Un dels moments més singulars de la nit va ser el ritual del moscatell amb porró. Cada coral, després de cantar, brindava amb una dedicatòria, com el Cor Ítaca que ho va fer “pel cant coral local”.

Una sola veu per concloure la vetllada

El Tercer Tambor va ser el clímax de la vetllada amb les sis corals unides interpretant conjuntament “La Cançó dels Tres Tambors” i un cant a l’amistat. Aquest moment va simbolitzar l’esperit comunitari i la força de la música com a llenguatge comú. Les veus entrellaçades van omplir la plaça de complicitat i emoció, i van deixar clar que a Cerdanyola, cantar és resistir, celebrar i construir comunitat.

Amb aquesta vetllada, el Casal Popular La Flama reafirma la seva aposta per una cultura popular viva i compromesa, recordant que cantar juntes continua sent un acte de força i esperança, com va mencionar Gimeno.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.