Carles Escolà (Guanyem): "Farem allò que considerem just tot i les conseqüències"

 

 

 

 

Després de quatre anys com a alcalde, Carles Escolà espera revalidar legislatura al capdavant de Guanyem Cerdanyola, una llista que aglutina persones de Compromís, CUP i EUiA. L'any 2015, la llista de Carles Escolà va ser la segona més votada, només 28 vots per sota del PSC. Amb cinc regidors van poder fer un pacte de govern amb ERC i PDeCAt. L'any 2016 el pacte es va trencar i Compromís ha acabat el mandat governant en minoria. 

 

 

Està sent el blanc de totes les crítiques i atacs.

Sí, però també tenim un avantatge: la resta de partits s'han posat a parlar ara amb entitats i nosaltres fa quatre anys que no hem parat de reunir-nos amb entitats, plataformes, associacions i persones. Hem pogut veure quines són, exactament, les necessitats de la ciutat. No estem estudiant els dies abans de l'examen.

 

Aquest govern ha arribat a la gent?

Pensem que sí. Durant els quatre anys no hem parat de reunir-nos i escoltar la gent. Hem intentat fer espais perquè les entitats també puguin relacionar-se entre si. Potser l'exemple més visible és la comissió organitzadora de les festes del Roser de Maig, però s'han fet assemblees de la gent gran, en l'àmbit de la igualtat, LGTBI i molts altres àmbits. Ens hem dedicat a facilitar que la gent s'organitzi i reivindiqui. Això no és gaire habitual en el govern d'una ciutat. És una de les dinàmiques noves que hem generat durant el mandat.

 

Amb qui podria construir consens Guanyem?

Encara no es pot saber, ara bé, sí que tanquem totalment la porta que pugui haver-hi un govern del 155. Amb tota la resta de forces podem parlar. 

 

Guanyem podria, doncs, fer alcaldessa Helena Solà (ERC), tot i les males relacions d'ençà que es trenqués el govern? 

Tenim molt clar que, en aquestes eleccions, hi ha dues possibilitats. O tornar al passat amb el projecte del PSC, o mirar cap al futur que som nosaltres. 

 

Què pensa quan sent que ha comandat el pitjor mandat de la història de Cerdanyola?

Que ho diguin els grups de l'oposició, que s'han dedicat a bloquejar, no ens hauria d'amoïnar gaire. De fet, qui ha dit això són, bàsicament, els del 155. El que m'amoïnaria és que aquests partits parlessin de les virtuts d'aquest govern. Si la cosa era tan desastrosa, per què no han tingut la capacitat de sumar una majoria alternativa? Potser perquè no estiguéssim fent un mandat tan desastrós o perquè han preferit perjudicar la ciutat per obtenir un rendiment electoralista. Jo em decanto per la primera opció. M'he trobat moltíssima gent que ha entès que no hem pogut fer en 4 anys el que no s'ha fet en 40. 

 

Què els hi ha quedat al tinter? 

Les municipalitzacions. Hauríem volgut anar més enllà. Vam començar el mandat recuperant la gestió del servei de neteja de dependències municipals, però  no vam aconseguir construir la proposta per poder-la elevar, però sí que ho vam poder fer en el cas de les escoles bressol. En aquest cas, no hem estat capaços de construir la majoria per fer-ho possible. Hem demostrat que la proposta és viable però no hem pogut construir la majoria. De ben segur que serà una de les prioritats del proper mandat.

 

De què estàs més orgullós d'aquests quatre anys?

Tot allò que té a veure amb polítiques socials. Des dels increments de partides en l'àmbit social, les ajudes a les famílies, ajudes als pagaments dels impostos, l'atenció domiciliària, etc. A banda, també és molt important el fet d'haver posat en marxa una oficina d'habitatge, d'haver multiplicat per 4,5 el parc d'habitatge social, així com l'increment dels criteris de la tarifació social i el fet d'haver posat en marxa una política fiscal progressiva, incrementant-la a les grans empreses i baixant-la a les famílies. No hem pogut anar tant enllà com ens hauria agradat, però estem contents.

 

L'oposició ha criticat que el seu govern no ha fet inversions.

Tal com ells ho diuen no és cert, ho fan amb molt mala intenció i amb una clara voluntat de mentir per enganyar la ciutadania. El que es diu és que dels 22 milions d'euros que teníem per dur a terme projectes, només se n'han executat cinc. No és veritat. A 31 de desembre del 2018, quan es diu que només se n'han executat cinc, vol dir que només s'han pagat cinc.

 

Llavors, quants milions té compromesos l'Ajuntament?

Estaríem molt a prop dels 20 milions. Execució és quan els diners surten de la caixa, però això passa en un punt del procés d'inversió. Nosaltres estem fent servir molts més de cinc milions per fer inversió per a la ciutat. Hi ha moltes coses que s'estan fent ara mateix, però el pagament formalment no està executat. Els diners encara els té l'Ajuntament.

 

Vostès s'han dedicat més a actuar en els equipaments ja existents, que a fer-ne de nous.

Quan vam entrar en l'Ajuntament, vam haver d'ordenar les nostres prioritats. Tot i entendre que calien nous equipaments, vam optar per millorar els que tenim. Quan vam arribar, molts equipaments estaven en una situació molt precària. Per exemple, el pavelló de Can Xarau-Paco Arpide estava en un estat lamentable. Haver invertit en un nou equipament, hauria significat que Can Xarau es quedés en la fatal situació d'abans de les millores. En el cas del mercat de Les Fontetes passa el mateix, tenia una coberta d'amiant que s'hauria d'haver canviat feia 10 anys. És una inversió que no és gaire vistosa, però el risc per a la salut dels paradistes, els compradors i el veïnat era greu. Nosaltres hem entès que havíem de fer inversions en aquest tipus de coses, tot i saber que fer inauguracions de nous edificis en un escenari preelectoral, com a mínim, és l'habitual.

 

Quins plans té Guanyem per solucionar els problemes amb el preu de l'habitatge?

S'ha de regular el preu del lloguer. Actualment, no disposem dels instruments per fer-ho i això vol dir que caldrà ser imaginatius i també tenir la capacitat de pressionar les administracions perquè comencin a dotar-nos dels instruments per fer-ho. Mentre fem aquesta tasca, el que plantegem és posar a disposició de la ciutadania estudis sobre el mercat de lloguer, que aflori la informació que ara coneixem només del boca a orella. A banda, cal construir habitatge nou.

 

Què proposen pel comerç?

És molt important per a nosaltres. En la carretera de Barcelona plantegem anar avançant perquè aquesta zona s'acabi convertint en un eix comercial pacificat, que, amb el temps, haurà de ser convertit en zona de vianants.

 

Deu ser l'alcalde més denunciat de Cerdanyola...

Doncs no ho sé, però totes són per fer les coses que hem considerat que havíem de fer: l'1-O o per solucionar problemàtiques de l'Ajuntament que afecten la ciutat. Si hem de patir conseqüències per fer allò que considerem just i que és el que necessita la ciutat, les continuarem fent.

 

 

Això de ser alcalde és el que s'esperava?

M'agrada dir que no sóc l'alcalde, sinó que faig d'alcalde. Hi ha un petit matís. L'escenari en el qual m'ha tocat fer d'alcalde no és l'escenari que li agradaria a qualsevol. Tot i que ens imaginàvem que seria un escenari complicat, ho ha estat inclús més del que esperàvem. Pensàvem que hi hauria més voluntat de sostenir alguns acords. Costa acostumar-se, però la meva activitat com a alcalde forma part del meu compromís militant. Jo sé que sempre estaré fent política i treballant per l'objectiu de la transformació social i de fer d'aquest món un lloc més just. Em toca assumir el desgast personal.

 

En algun moment ha dubtat de tornar a presentar-se?

És una decisió complicada, però he de dir que políticament ha estat més fàcil de decidir. T'he de dir que sóc molt tossut, ho diu qualsevol persona que em coneix.

 

A banda de tossut, com es defineix? L'ha canviat ser alcalde?

Per a mi, és molt important ser una persona propera i no deixar de ser-ho per ser alcalde. En alguna cosa sí que m'ha canviat el fet de ser alcalde, ara sóc més pacient i encaixo millor les crítiques. Crec que també he après a seleccionar batalles.