Carlos Cordón (PSC): "Hi ha pactes complicats, però no tanquem cap porta"

 

 

 

 

 

Després de renovar la seva gestió, el PSC local aposta per Carlos Cordón com a candidat a l'alcaldia. El Partit Socialista augura una nova victòria a Cerdanyola. L'any 2015 van ser la força més votada però, amb cinc regidors, van perdre l'alcaldia perquè va ser Compromís, qui també va aconseguir cinc cadires al plenari, qui va rebre el suport de la resta de partits.

 

 

És el primer cop que es presenta com a candidat a l'alcaldia. Qui és Carlos Cordón?

Tinc 34 anys, estic casat, tinc una filla i sóc de Cerdanyola de sempre. Des de ben petit sempre imaginava on la gent pogués ser feliç mentre la resta dibuixava altres coses. Potser per això vaig voler ser arquitecte, per poder crear aquests espais. Formo part del PSC des de fa 12 anys, quan em vaig incorporar a les Joventuts Socialistes. Ara sóc candidat a l'alcaldia amb un projecte renovat i un equip de gent jove preparada.

 

Van ser la força més votada a Cerdanyola a les eleccions generals. Es repetirà el resultat el 26 de maig?

Aquests quatre anys han estat una prova per la gent. El fet que molts partits volguessin vetar el PSC per poder governar va tornar a posar de manifest que sempre que es fa això, la ciutat perd. Creiem que després d'aquests quatre anys, de la feina de renovació que hem fet i de presentació d'un projecte engrescador, tenim opcions de repetir la foto del 28-A. 

 

Guanyi qui guanyi, no es preveu que canviï en excés la fragmentació actual del plenari. Tanca portes de cara a futurs pactes?

No, perquè fa quatre anys uns quants partits ens vam vetar i ha anat com ha anat. Nosaltres no vetem a ningú. Tenim clar que hi ha pactes que són més complicats perquè no creiem en els bàndols enfrontats. Crec molt sincerament en el consens. El futur d'aquesta ciutat s'ha de construir a partir d'una majoria transversal. La nostra única línia vermella és davant qui no posi a Cerdanyola i la seva gent per davant. 

 

Per tant, si troben el consens, podrien pactar amb partits de dreta o independentistes?

Sí. No hi ha cap problema. Si és pel bé de Cerdanyola i la prioritat són les persones, el PSC no es tanca cap porta. Històricament hem governat amb Convergència i amb ICV, i l'experiència dels governs socialistes sempre ha estat bona. Hi ha pactes amb segons quins extrems que serien complicats d'explicar i gestionar. Per tant, aquest futur s'ha de gestionar des de la centralitat política. Qui millor la representa és el PSC, però hi ha altres partits que poden ajudar en això.

 

El govern de Compromís ha dit en diverses ocasions que l'oposició ha fet una política de bloqueig.

Al senyor Escolà, quan diu això, li recordaria la conversa que vam tenir uns dies després de les eleccions de 2015. Els dos grups vam seure a parlar de la governabilitat de la ciutat quan teníem cinc regidors cadascú. La reunió va durar tres minuts perquè el senyor Escolà va dir que no tenia res a fer amb el PSC perquè la gent havia votat canvi. En 4 anys s'ha demostrat que no han estat capaços de fer un pressupost ni un pla d'inversions. No es pot demanar responsabilitats al PSC. Hem estat en els temes importants de la ciutat, com la resolució de Cerdanyola Aparca, i vam intentar liderar una moció de censura amb altres partits però els interessos electoralistes ho van frustrar.

 

Quines són les qüestions més urgents a Cerdanyola?

L'atenció a les persones ha de ser la prioritat per l'Ajuntament. No podem permetre que la gent tingui la sensació que l'Ajuntament i els polítics no l'escolten. Per una altra banda, hem d'actuar sobre l'espai públic amb inversions, manteniment, temes de neteja, parc i jardins, asfaltat, voreres, il·luminació... I tercer, quant a inversions i equipaments, hem d'aprofitar el consens que hi ha al món de l'esport i generar totes aquestes inversions que necessita des de fa molts anys.  

 

El PSC va impulsar les pistes del Riu Sec sota força crítiques. Si governen, què pensen fer amb aquesta zona?

Recuperar-les. És una pena que ara costi més arreglar-ho que el que va costar fer-ho. Aquesta és una responsabilitat que haurem de reclamar al senyor alcalde. Fa 4 anys allò estava pendent d'una connexió elèctrica i poca cosa més, i ara és una zona degradada. Allà hem de recuperar la ciutat de la raqueta, fer un nou pavelló i la piscina. També plantegem fer allà equipaments compatibles entre Cerdanyola i la UAB i que aquella entrada de la ciutat es dignifiqui d'una vegada per totes.

 

Durant la campanya ha assegurat que volen una "ciutat del coneixement". Això com es tradueix en mesures concretes?

Sovint sentim dir: "Cerdanyola ho té tot": Les infraestructures, les autopistes, el Parc Tecnològic, l'únic sincrotró del sud d'Europa... Però realment ho hem aprofitat en aquests anys? Històricament hem estat d'esquena a la Universitat. Hi ha moltes oportunitats i el primer que hem de fer és fer efectives aquestes relacions: universitat, empresa, societat i administració.

 

Com proposen solucionar la problemàtica de l'habitatge?

Cerdanyola no té capacitat de créixer en el seu nucli urbà, més enllà de reformes o aprofitar alguns terrenys. S'ha de desbloquejar el PDU del Centre Direccional perquè és una oportunitat per tenir habitatge de venda normal i de protecció oficial.

 

Com plantegen revertir la crisi del comerç local?

Hem de treballar en millorar l'accés als eixos comercials. Per exemple, aplicant un pla per millorar l'aparcament. També les arribades a peu amb voreres amples, facilitat als nuclis de comerç...

 

Com s'imagina la Cerdanyola d'aquí 10 anys?

Imagino la Cerdanyola del coneixement. Una ciutat que aprofiti que té la UAB, el Parc de l'Alba i que la gent se senti orgullosa de ser de la ciutat. Volem fer realitat la frase "ho tenim tot per ser referents".