El Club de Boxa de Cerdanyola: un club sorgit d’una passió, que vol representar a la ciutat

Hi va haver un moment en què el boxa a Catalunya va ser un esport de masses. Durant els anys 20 i 30, la boxa catalana va arribar a tenir diversos campions d’Europa i Barcelona es va convertir en la capital europea de la boxa, on més vetllades s’hi celebraven.

Aleshores, ells Paulino Uzcudun, Antonio Ruiz, Víctor Ferrand, Carles Flix o Josep Gironès, un dels grans ídols populars del moment, omplien teatres i places de toros amb els seus combats. Inclús el 30 de novembre de 1931, l’Estadi de Montjuïc va registrar la millor entrada mai vista fins al moment en un combat de boxa: 80.000 persones.

Però a partir de la Guerra Civil, la boxa va viure un lent retrocés. Se’l va apartar dels mitjans de comunicació, la gent el va deixar de practicar i els gimnasos que havien viscut l’època daurada van haver d’anar tancant per deixar pas a una època fosca d’aquest esport, que des de fa uns anys sembla que està tornant a veure la llum.

Durant els anys 20 i 30, Barcelona era la capital europea de la boxa. A partir de la Guerra Civil, va experimentar un lent retrocés.

 

La boxa a Cerdanyola

A Cerdanyola, el primer contacte que es té amb la boxa, després del tímid ressorgir d’aquest esport, va ser a l’antic Gimnàs Don K.O., el qual el seu propietari, conegut com a José Don KO, ja va tancar fa molts anys. Tot i que amb el tancament del Don K.O. Cerdanyola quedés orfe d’aquest esport, va ser allà on es va plantar la llavor del futur Club de Boxa Cerdanyola. Però aleshores ningú ho sabia.

Corria l’any 2007, quan un jove cerdanyolenc de 21 anys, qui havia practicat futbol tota la seva vida, es va interessar per aquest esport. “De casualitat, a l’antic gimnàs Arvi (darrera del carrer Santa Anna) vaig veure que anunciaven unes classes d’iniciació a la boxa, ho vaig provar i des de llavors que és la meva passió”, explica el Cristian Solé.

El Cristian, qui amb només 17 anys va perdre el seu pare, era un noi que “tenia ràbia acumulada, no em sentia feliç” i la boxa, assegura, “va ajudar-me a canalitzar tota aquesta agressivitat, a sentir-me bé amb mi mateix”. Unes bones qualitats físiques i tècniques i un enorme esperit de superació van fer que el jove cerdanyolenc creixés a passes gegants. Tant, que un any més tard, al 2008, ja entrenava al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb la Selecció Catalana.

Cristian Solé: “ Després de perdre el meu pare quan jo tenia 17 anys, la boxa va ajudar-me a canalitzar l'agressivitat, a sentir-me bé amb mi mateix".

 

Però, llavors va tancar el gimnàs Don K.O. i Cristian Solé es va veure obligat “a recórrer tot el Vallès per a poder practicar boxa”, diu. Rubí, Sabadell o Badia del Vallès van ser algunes de les poblacions on havia d’entrenar, “ja que a Cerdanyola no podia”, afegeix.

 

El pas a entrenador

Va ser l’any 2014 al Club de Boxa de Rubí, quan el Cristian, animat per seu entrenador Joel Ruiz, va decidir donar el pas: de practicar la boxa a ensenyar-la. “Sempre havia tingut interès amb el paper de l’entrenador, perquè és una persona que sempre t’està motivant”, comenta.

La primera experiència del Cristian com a entrenador va ser al gimnàs MultiSport del carrer del les Escoles. Durant tres anys, va tenir l’oportunitat d’ensenyar allà el seu esport preferit, la seva passió. Fins que el 2021 va decidir crear el Club de Boxa de Cerdanyola, el primer club de boxa que representa a la ciutat, “per això porta ‘Cerdanyola’ al seu nom”.

 

Trencar l’estigma d’un “esport violent”

Durant molts anys es va apartar la boxa dels mitjans de comunicació, es treia dels horaris de prime-time per por que ho veiessin els infants i, fins i tot, alguns ajuntaments prohibien combats a les instal·lacions públiques. Per ser un esport de contacte, es creia que els qui ho practiquen són violents, però “jo he vist més violència a un partit de futbol que en tots els combats de boxa. A la boxa no he vist mai ningú insultar a l’àrbitre”, afirma Solé.

En els últims anys, però, aquest estigma s’està trencant. Cada vegada més gent (i gent diferent) s’apunta a practicar aquest esport. El que abans es creia que era un esport només d’homes, ara cada cop més dones, nens i nenes, volen boxejar. Tot i això, el Cristian creu que encara hi ha un estigma entre molts pares i mares a l’hora d’apuntar el seu fill a boxa: “pensen que si el seu fill fa aquest esport, es convertirà en un nen violent, però en aquest món s’ensenyen molts valors i es respecte a tothom”.

Cristian Solé: “Molts pensen que si el seu fill fa aquest esport, es convertirà en un nen violent, però en aquest món s’ensenyen molts valors i es respecte a tothom”.

 

Cap a un espai millor

El mes de desembre, el Cristian complirà un altre dels seus somnis: que Cerdanyola tingui unes instal·lacions dignes per a poder practicar la boxa amb condicions. Fins ara, el Club entrenava a un petit local de Les Fontetes, però a partir del mes que ve podran gaudir d’un gimnàs de més de 400 m2 a Serraparera amb tots els accessoris necessaris per a la pràctica d’aquest esport i adaptat, també, a persones amb mobilitat reduïda.

A partir del desembre, els boxejadors del Club podran gaudir d’un gimnàs de més de 400 m2 amb totes les comoditats i adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

Amb aquest nou gimnàs, Solé espera “crear l’espai idoni per a desenvolupar aquest esport, que faci l’efecte crida perquè més gent s’animi i establir-nos com el club de boxa de la ciutat, perquè els cerdanyolencs i les cerdanyolenques s’hi sentin representats ”.

De fet, aquesta última és una de les coses que més remarca el fundador del Club: que sigui un lloc on tothom, independentment del sexe, l’edat o els recursos econòmics, hi pugui entrar i posar-se els guants. Perquè, qui sap si algun dia un nou Josep Gironès o una nova Míriam Gutiérrez, ompliran un altre cop l’Estadi de Montjuïc en un combat de boxa...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.