Gemma Solé, jugadora d'hoquei: "M'haurien d'oferir moltes coses perquè marxés del Cerdanyola"

 

Des dels tres anys, la Gemma Solé només es treu els patins per anar a dormir. Quan va veure com el seu germà gran començava a jugar, ella va voler seguir les seves passes i unes quantes temporades després i també després de passar per molts equips (Claret, Sferic de Terrassa, Martinenc o Manlleu), la temporada passada va arribar a ser la màxima golejadora de l'Ok Lliga, la primera lliga femenina d'hoquei patins. Enguany, acaba de fer 20 anys i és una de les jugadores més reconegudes. El TOT Cerdanyola l'entrevista només uns dies després que rebés el premi a millor esportista femenina de l'any de Cerdanyola, un premi que, assegura, li ha fet molta il·lusió.

 

Gemma, com és la vida d'una de les millors jugadores d'Hoquei de l'Estat espanyol?

Faig el que m'agrada. Encara que estudio una carrera, m'encanta poder invertir moltes hores en el hoquei i no només jo jugant! A banda de jugar a l'OK Lliga amb el Cerdanyola, també entreno dos equips al Claret, a Barcelona. Això suposa que dilluns, dimarts i dijous entreno com a jugadora, i dimecres i divendres entreno els meus equips. El cap de setmana tinc tres partits!

 

Com és per als nens i nenes del Claret que els entreni una de les màximes golejadores de l'OK Lliga?

Ho valoren molt això. Quan jugo un partit que el fan per la tele, el miren. Tenen altres coses, però no, volen mirar el hoquei. 

 

Quan penses en el futur, què t'imagines? Quin seria el teu ideal de futur?

Pel que fa l'hoquei, seria arribar a guanyar un Campionat Europeu i un Mundial amb la selecció, si m'arribessin a seleccionar. En el món dels clubs, m'agradaria guanyar una Copa d'Europa, una Copa de la Reina i la Lliga. 

 

A la selecció catalana ja hi estàs ara mateix. A l'espanyola, has estat preseleccionada, oi?

Sí, fa dos anys ja em van preseleccionar. Ara han canviat el mètode d'elecció. Actualment es fa un Draft, un cap de setmana ple de partits amb jugadores preseleccionades. L'any passat em van triar pel Draft, aquest any veurem què passa.

 

 

 

Amb el Cerdanyola, lluiteu per entrar a Europa, però tu ja hi has estat!

Sí! Vaig competir a Europa tres anys. Els tres que vaig jugar amb el Manlleu vam aconseguir anar a les tres Finals Four. Va ser espectacular. Les dues primeres van ser a Manlleu. A una, vam arribar a la final i ens van empatar quan faltaven 20 segons pel final, després vam perdre als penals... No obstant això, el record és impressionant. Sobretot la que vam jugar a Gijón, on el pavelló és enorma i estava completament ple. 

 

Escolta, si ara mateix t'arribés una oferta per jugar fora de Catalunya, l'acceptaries?

Jo crec que no. M'haurien d'oferir moltes coses perquè marxés d'aquí. 

 

Hi ha futur a Cerdanyola.

Sí. El Cerdanyola ofereix quelcom que no ofereixen altres equips. Per exemple, som un equip molt jove que pot tenir una progressió molt més gran que la que poden tenir altres. Nosaltres tenim jugadores molt joves: la Joana Xicota, la Maca Ramos, la Júlia Canal, l'Andrea Massons, la Txell Gimeno... Crec que tenim una progressió que no tenen altres equips.

 

El Cerdanyola som un equip molt jove que pot tenir una progressió molt més grans que altres

 

Què va passar perquè marxesis del Manlleu, un equip que acostuma a anar a Europa, rumb a Cerdanyola?

Em va trucar l'entrenador, en Carles Marín, i em va explicar el projecte a llarg termini que ell tenia i em va agradar. De fet, l'està complint. A banda, jo visc a Barcelona i anar a Manlleu eren 20 quilòmetres anada i tornada gairebé diaris.

 

Gemma, per què no jugues a futbol o a bàsquet? 

Vaig començar a jugar al pati de col·legi i, clar, l'únic que podies fer allà era o hoquei o bàsquet o futbol, com tu dius. En aquell moment el meu germà ja va començar a jugar a hoquei. Jo, a la mínima que vaig poder, em vaig posar uns patins. No em van apuntar fins al cap d'un any, però jo amb 3 anys ja em posava els patins i començava a patinar al voltant de la pista. Amb 4 anys em van apuntar a l'escoleta. 

 

Quin és el millor moment que recordes com a jugadora d'hoquei?

Classificar-nos per a la final de la Copa de la Reina d'aquest any, amb el Cerdanyola. És un cúmul d'emocions tan gran... Jo vaig tirar l'últim penal i és clar, si marques, guanyes. Quan vaig marcar, se'm va passar tot. 

 

Encara que la vau perdre, només el fet d'arribar ja va ser una festa...

I tant, nosaltres no erem les favorites. Ni molt menys. Arribar a les semifinals ja era increïble. Vam superar al Manlleu, que a la lliga ens havia guanyat 12-0! Si arribar a la semifinal era un premi, imagina't a la final! 

 

Arribar a la final de la Copa del Rei va ser tot un premi, una festa

 

I el pitjor moment?

Suposo que perdre la copa d'Europa a 20 segons del final és un moment bastant complicat (riu). Veníem de remuntar una semifinal i de disputar una final molt igualada. Vam perdre un campionat complicadíssim els últims 20 segons de la final. 

 

Les copes d'Europa, però, cada vegada semblen menys europees i més catalanes o espanyoles, no?

De les que jo he participat, la primera sí que semblava una copa d'Europa. Hi vam estar el Manlleu, que és català; i, a banda, un equip alemany, un de portugès i un altre de francès. La de l'any següent, en canvi, vam jugar la final europea el Manlleu, el Palau, el Voltregà i el Gijón.

 

A una de les fases finals en les quals he participat, hi havíem tres equips catalans i un gallec

 

Això parla molt bé del nivell de l'hoquei espanyol i, sobretot, català... S'estan fent bé les coses?

Sí, jo crec que s'està promocionant molt i molt bé. I no només el masculí. Quan jo jugava, només hi havia dues categories abans d'arribar a sènior i hi havia molta diferència entre les que començaven i les que ja portaven temps. 

 

Què sacrifiques per ser una jugadora d'elit?

La vida social queda bastant limitada, però alhora l'hoquei és un esport d'equip i, vulguis o no, no fas vida social amb els amics del cole, però a l'equip també tens les teves amigues. 

 

Quan jugues a un equip d'alt nivell, la vida social queda bastant limitada, però el hoquei és un esport d'equip i fas vida social amb les companyes

 

I de totes les companyes. Amb qui tens una relació més estreta?

Amb la Noëlie. Porto sis anys jugant amb ella. Hem coincidit a l'Sferic de Terrassa, una època al Manlleu i al Cerdanyola.

 

Com ets tu com a jugadora?

Sóc potència. Les meves qualitats són la velocitat i el xut, bàsicament. Tot i així, dedico molt de temps a intentar millorar tota la resta de qualitats. 

 

Quan erets petita, ja et deien que arribaries lluny?

He tingut la sort de destacar a tots els equips pels quals he anat passant. Ja destacava amb el meu masculí. Algunes persones sí que m'ho deien, que podia arribar, que apuntava maneres.

 

Sí que s'estan fent bé les coses amb l'hoquei, però encara hi ha molta diferència entre l'esport masculí i femení. Si tinguessis aquí el ministre de cultura i esports, què li diries?

Li demanaria que fes un pensament sobre si realment estan defensant la igualtat entre gèneres. Podem reclamar moltes coses i els clubs poden intentar fer el que vulguin, però la desigualtat és un problema global. Quan aquells qui tenen més poder donin exemple i tirin endevant les mesures que han de tirar serà quan començarà el veritable canvi.