Ignasi López: "El Cerdanyola Club d'Hoquei es mereix ascendir a l’Ok Plata"

El 7 de febrer, el primer equip masculí del Cerdanyola Club d'Hoquei tornarà a competir perquè la seva categoria, la Nacional Catalana, ha estat reconeguda com a categoria estatal i no es veuran afectats per les restriccions del Procicat. Estava previst que la tornada a la competició fos aquest dissabte 30 de gener, però el partit s'ha ajornat fins al febrer.

Els verd-i-blancs hauran d'afrontar canvis en la competició -la primera fase es decidirà a una volta- i s'hauran d'adaptar a la rapidessa amb que han hagut de començar a preparar la tornada a la competició. Parlem de tot plegat amb el capità de l'equip, el cerdanyolenc Ignasi López.

Aviat tornareu a competir després de quatre mesos. Com ho afronteu?

Ho afrontem amb moltíssimes ganes perquè estem acostumats a competir des de petits. Per a nosaltres el dia a dia ha sigut molt difícil tan mentalment com física. No només es tracta d'entrenar, sinó que també trobem a faltar la competitivitat. Ara, de cop i volta sembla que podem competir i que som menys perillosos o més importants que la setmana passada. L'únic que podem fer és adaptar-nos i estar contents. Però en tot moment m'ha semblat poc ètic que uns equips poguessin competir i altres no, i ara que podem jugar nosaltres, segueixo pensant el mateix. En cap altre sector he vist una diferenciació així.

Aquestes setmanes, els clubs esportius i les federacions estan reclamant que es deixi competir i que els nens puguin entrenar amb normalitat. Aquí teniu la sort de poder entrenar en pistes exteriors.

Nosaltres som afortunadíssim i per això notem molt menys el problema. Tenir dues pistes exteriors ens permet adaptar-nos a les restriccions que canvien setmanalment o mensual. Però som un club gran on juga gent de fora de Cerdanyola I patim per les restriccions de mobilitat. I com bé dius, el sector esportiu s'està unint, però costa unir-se quan ja estàvem separats. Crec que el gremi ha d'anar junt des d'un inici tal com ha fet la cultura, per exemple.

Com es manté la unió del vestidor després de tant de temps sense jugar i sense poder entrenar amb tots els membres de l'equip?

L'esport és un pilar fonamental a la meva vida i he tingut dies de tristesa. Però sent el capità sovint toca no mostrar realment el que sents perquè has de transmetre coses més positives a l'equip. Això ho he parlat amb el nostre entrenador, l'Andi Colaianni. Ell també està trist encara que no ho demostri en el dia a dia, i a mi em passa igual. Després d'un any sense competir ja començava a patir.

Quan es va aturar la competició al mes d'octubre s'havien jugat dos partits i els havíeu guanyat els dos. Han canviat els objectius des d'aleshores?

Els objectius no han canviat. Però després de començar bé ens van aturar i al final hem fet més sessions de pretemporada que partits. I el que menys ens agrada als esportistes és fer pretemporades (riu). Fins i tot vam estar entrenant sense porters, però ho fem perquè és la nostra passió.

"A l'actual plantilla, tots menys tres jugadors hem passat per la base del Cerdanyola. La bona feina feta des de fa anys ens permet que ara tinguem jugadors joves molt competents. Ara tenim un nivell d'entrenaments molt alt"



Aquest any s'ha fet una renovació de l'equip començant per l'entrenador i seguint pels jugadors amb una aposta clara pels més joves. T'agrada el projecte?

Estic encantat. He tingut la sort de passar per molts clubs, alguns d'ells històrics, però tenia ganes de sentir-m'ho meu i estar tranquil. He comprovat que quan es treballa amb la gent de la casa, s'acaben tenint recompenses tant a l'hoquei base com al primer equip. És important tenir un sistema de joc comú i que els nanos que van pujant sàpiguen què treballem a dalt. A l'actual plantilla, tots menys tres jugadors hem passat per la base del Cerdanyola. La bona feina feta des de fa anys ens permet que ara tinguem jugadors joves molt competents. Ara tenim un nivell d'entrenaments molt alt.

El primer equip del Cerdanyola CH pot somiar amb l'ascens?

Sí, per mi és una realitat. És l'objectiu que tinc des que vaig tornar aquí. El club no es mereix ser on és ara. Es mereix ascendir, com a mínim, a l'Ok Plata.

Tu ets entrenador de la base i, curiosament, entrenes el segon equip d'un dels teus companys a Nacional Catalana, el Joan Gangonells. Quin potencial té la pedrera del club?

Gràcies a molts anys de feina ben feta, perquè això no apareix perquè sí, tenim la sort de tenir equips molt competents a totes les categories. Fem un treball molt important amb el coordinador, el Marc Miranda. Hem sumat nens de poblacions del Vallès des de molt petits. Per exemple, al meu equip juvenil no hi ha cap jugador de Cerdanyola, però juguen junts aquí des que tenen cinc anys. S'ha fet una feina molt important perquè la gent que està aquí des del principi segueixi al club.

Tu mateix et vas formar al Cerdanyola CH, vas marxar i vas arribar a l'Ok Lliga i fa tres temporades vas tornar a Cerdanyola. Quin balanç fas de la teva trajectòria fins ara?

He fet anys més bons i altres més dolents, però sempre m'ha caracteritzat, i n'estic molt orgullós, que sempre he pensat en el benestar de l'equip dins i fora de la pista. Trobo que és un punt importantíssim. En l'equip que vaig triomfar més a la base del Barça va ser, en part, gràcies a això. Un cop ets sènior és molt més difícil perquè si no t'ho sents teu o ets important a l'equip, has d'anar demostrant qui ets. Si et vols prendre professionalment l'hoquei, has de saber que costa trobar una recompensa econòmica. Ara no em penedeixo gens d'haver tornat al Cerdanyola CH i cada dia crec més en el projecte.

Com és intentar fer-se un lloc en l'hoquei d'elit i alhora haver de seguir estudiant i treballant perquè no és un esport 100% professionalitzat?

Aquí entra molt la sort que cadascú tingui en la seva vida personal. Hi ha molts factors que ho condicionen i de petits no ens ensenyen de quina manera viuràs de l'hoquei. T'ho vas trobant.

"Aquest estiu m'han trucat altres clubs, però ni els escolto perquè jo soc feliç aquí. Passi el que passi, jo seguiré aquí ajudant a que l'equip estigui on es mereix"

Et coneixem com ets dins la pista, però com és l'Ignasi de fora de la pista?

Bastant semblant. Exigent, intens i bastant perfeccionista. Això m'ajuda en moltes coses, però en altres ho he de corregir perquè no he d'esperar que tothom sigui com jo. A vegades em costa separar l'exigència dels entrenaments amb les parts de bon rollo. Però tinc clar que la part més important de l'hoquei són les experiències, els amics i el fet que sigui un projecte de vida. Com ho és estar ara al Cerdanyola. Aquest estiu m'han trucat altres clubs, però ni els escolto perquè jo soc feliç aquí. Passi el que passi, jo seguiré aquí ajudant a que l'equip estigui on es mereix.

Sabem que també tens una part solidària i l'has explotat fent voluntariats a l'Índia. Com vas viure aquesta experiència?

Tinc la sort que la meva mare treballa a la Fundació Vicente Ferrer i ja vaig anar-hi de petit. Aquella experiència em va marcar molt i fa dos estius hi vaig tornar amb el meu cosí per intentar ajudar i conèixer més. I l'experiència em va tornar a canviar. Em va fer valorar les coses més simples i veure que no ens hem de crear necessitats. Recordo que quan vaig tornar del viatge em vaig enfadar a casa perquè no funcionava la wifi. Mentalment vaig fer un reset i vaig dir "ja n'hi ha prou d'aquestes tonteries i valora el que realment importa".

Ets de Cerdanyola i...

Soc molt de Cerdanyola (riu).

I has viscut l'esport d'aquí des de petit. S'ha perdut la implicació de la ciutat amb l'esport local?

Sí, s'ha deixat anar. Anys enrere a Can Xarau venia més gent perquè dins de la pista es feien millor les coses que fins ara. Fora de la pista potser no es feien tan bé i es van cometre errors que no tornarem a cometre. Des que vaig tornar al Cerdanyola CH, el club fa tot el que pot i compleix el que diu. En part, el projecte esportiu està enfocat en aquesta direcció. Nosaltres ens alimentem del públic i de veure apassionats com nosaltres a la grada. Per mi és la recompensa més maca.

Com t'agradaria veure el Cerdanyola CH d'aquí a tres anys?

M'agradaria veure'l amb la mateixa plantilla que ara i en una lliga superior. Això significaria que som molt més bons del que som ara.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.