Marc Coy: "És molt bonic dedicar-te a l'hoquei, però al final prefereixes tenir una vida més normal"

Format a la base del Cerdanyola CH, Marc Coy s’ha convertit en un dels referents de l’hoquei patins europeu de l’última dècada. El jugador cerdanyolenc va marxar del club fa més de vint anys i, després de passar pel Barça, una breu tornada al Cerdanyola (2007-08), el Vigo, el Tenerife, el Calafell, el Benfica portuguès, el Reus, el Liceo de La Corunya, i els italians Scandiano i Bassano, ara torna a Can Xarau, la pista que el va veure créixer.

 

Què t’evoca la pista de Can Xarau? Quins records en tens?

Sempre que entro aquí, em tornen els records de la infància i, sobretot, de venir els diumenges a veure el primer equip, perquè durant molts anys el meu pare va ser el delegat. Per això dic que sempre he estat lligat al club, encara que no hi jugués.

 

De fet, cada estiu fas el campus aquí.

Sí, tot va començar quan fa deu anys em vaig lesionar del turmell i vaig demanar si podia entrenar a la pista durant l’estiu. Aquí em vaig trobar que feien un campus i em va agradar tant contribuir a ensenyar l’hoquei als nens i nenes de Cerdanyola que, des de llavors, el vaig començar a organitzar jo.

 

En una entrevista de fa cinc anys, precisament al TOT Cerdanyola, vas dir que t’agradaria tornar aquí per a retirar-te. Creus que tanques, d’aquesta manera, el cicle?

Sí, sempre ho he dit i he sigut sincer en aquest aspecte. Després d’haver superat una lesió a l’esquena l’any passat, ara em trobo en un moment de forma molt bo. Tenia altres ofertes, però al final em va tirar més tornar a casa amb la família i sobretot gaudir dels meus últims anys com a jugador d’hoquei. La junta actual sempre m’ho ha posat molt fàcil i sempre han estat oberts a donar-me un cop de mà, i això també ha ajudat al fet que pogués tornar.

"Tenia altres ofertes, però al final em va tirar més tornar a casa amb la família i sobretot gaudir dels meus últims anys com a jugador d’hoquei"

 

Has jugat a la lliga espanyola, a la portuguesa i a la italiana. Quina de les tres creus que és la més difícil de guanyar?

La portuguesa. Quan estava al Benfica teníem un gran equip. Els dos anys ens vam quedar empatats a punts amb el campió, el Porto, i ens van guanyar el campionat pel goal-average. L’OK Lliga també és molt difícil, perquè tens un Barça molt regular i que és molt difícil de guanyar. Per això, quan algun altre equip la guanya, té molt de mèrit.

 

I la italiana?

El que passa a Itàlia és que els equips només poden tenir tres estrangers a cada equip. Doncs, tot i que tenen grans jugadors, n’hi ha menys que a Espanya o a Portugal i, llavors, s’han de repartir entre tots els equips. Al final, els tres o quatre clubs més forts són els que acaben tenint els millors jugadors i la resta tenen jugadors bons, però no prou per a donar al salt a Europa.

 

Durant la teva carrera has estat sempre en grans equips, però quina etapa diries que ha sigut la millor a nivell personal?

Crec que al Benfica va ser on vaig poder donar el meu nivell més alt. Vaig fitxar pel Benfica després d’un gran any al Calafell, on vaig ser el pitxitxi de l’OK Lliga, i quan arribo a Portugal, guanyem la Champions el primer any a la pista del Porto. Anar a un club tan gran com el Benfica i que anés tot tan rodat, va ser impressionant.

"Crec que al Benfica va ser on vaig poder donar el meu nivell més alt. Anar a un club tan gran i que anés tot tan rodat, va ser impressionant"

 

I quin ha sigut l’entrenador que més t’ha marcat?

Per sort he tingut grans entrenadors i sempre he après coses de cada un d’ells, però potser el Carlos Gil al Liceo. Quan vaig arribar a La Corunya, em va sorprendre la quantitat de recursos que et donava per a nodrir-te de l’hoquei. Era un home que no parlava molt, però tot el que deia et servia per a poder guanyar els partits.

 

No t’has cansat d’anar d’un equip a un altre? Vull dir, has estat molts anys lluny de casa.

Quan vaig sortir de La Corunya, vaig creure que era el moment de provar l’aventura italiana. Al principi només hi anava per un any, però aquest any es va acabar convertint en quatre i m’emporto una altra motxilla plena d’experiències. Després de tancar l’etapa italiana, tenia clar que, tot i no saber l’equip, el pròxim destí seria a prop de casa.

 

I més a prop de casa impossible al final.

Totalment. Com t'he dit tenia ofertes d’equips, però vaig creure que millor que aquí no podia estar enlloc i que si volia jugar a l’OK Lliga, m’ho havia de treballar.

 

A part del teu fitxatge, el Cerdanyola també ha anunciat la incorporació de l’Alvaro Borja i la del tècnic Diego Mir, a més de les renovacions de jugadors importants. Creus que sou candidats a lluitar per l’ascens?

La veritat és que sí. Jo estic molt il·lusionat amb el projecte. Després ja veurem com va la temporada, però ganes no ens en falten. Amb l’Álvaro ens coneixem i crec que és un gran jugador i que aportarà molta experiència a l’equip. Per sort, també conec als jugadors del primer equip, perquè en part a alguns els he tingut al campus. Poder compartir vestuari amb nois que els he vist créixer, és un al·licient per a mi.

Més info: El cerdanyolenc Marc Coy torna al Cerdanyola Club d'Hoquei

 

Creus, doncs, que el teu rol a l’equip serà el d’aportar experiència?

A priori sí, perquè sóc el més gran i en tot moment intentaré ajudar-los. Però més que ser un referent, intentaré ser una persona oberta a ajudar en qualsevol moment.

"Més que ser un referent, intentaré ser una persona oberta a ajudar en qualsevol moment"

 

Tu t’has pogut dedicar a l’hoquei durant molts anys, però arriba un moment que això ja s’acaba. Quines són les teves aspiracions de cara al futur?

Aquest any compaginaré l’hoquei amb una feina, la qual cosa després de tants anys dedicant-me exclusivament a l’hoquei, també em venia de gust. És molt bonic dedicar-te a la teva passió, però arriba un punt que acaba pesant una mica i, al final, prefereixes tenir una vida més normal.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.