Pol Varela: "Tothom qui juga a Segona no és per quedar-s'hi, el meu objectiu és anar pujant"

Format a la base del Club Handbol Cerdanyola, als seus 21 anys, Pol Varela acaba de fitxar per l’Handbol Mallorca de Segona Divisió. El jove porter cerdanyolenc va ser, la temporada passada, un dels artífexs de la classificació del Sant Cugat per a la fase d’ascens a Segona i, anteriorment, havia debutat a Primera amb el Granollers, on va arribar amb edat de Juvenil.

 

Com van ser els teus inicis a l’handbol?

A quart de primària fèiem poliesportiu i entre els molts esports que vam practicar, els dos que més m’agradaven eren l’handbol i el futbol. Llavors, al principi volia fer futbol, però els meus pares van creure que els valors de l’handbol eren millors i, per tant, em vaig acabar decantant per aquest esport.

 

I per què decideixes ser porter?

Perquè a mi de petit no m’agradava córrer. Des d’alevins vaig començar a fer de porter i com que tenia traça per a fer-ho, ja vaig quedar-me a la porteria per sempre.

"Vaig decidir ser porter perquè de petit no m'agradava córrer"

 

Quan vas començar, creies que algun dia et podries dedicar a l’handbol de manera professional?

Des de petit sabia que si ho feia bé, podia arribar a jugar a categories altes. A partir de llavors, tot el que ha vingut després, ha estat inesperat: debutar a Primera Divisió i poder guanyar-me la vida fent l’esport que m’agrada, no m’ho havia imaginat.

 

I en quin moment de la teva carrera veus que potser sí que hi pots arribar?

Quan faig el meu primer entrenament amb el primer equip del Granollers. Allà és quan vaig veure que estava més a prop del que em pensava.

 

Imagino que no tot ha sigut un camí de roses. Has hagut de sacrificar alguna cosa per a poder arribar on ets ara?

En categories inferiors no tant, però a la que comences a entrar en la dinàmica del primer equip d’un club com el Granollers, estàs totes les tardes entrenant. Mentre els meus amics de Cerdanyola quedaven, jo no hi podia anar perquè estava al pavelló, i els viatges a l’estiu jo tampoc els he pogut fer perquè havia de començar la pretemporada. En el moment no ho veus, però després, amb perspectiva, t’adones que no he tingut tanta vida social com hauria volgut.

"En el moment no ho veus, però després, amb perspectiva, t’adones que no he tingut tanta vida social com hauria volgut"

 

I a nivell d’estudis, t’ho has pogut compaginar?

Sí, això sí. He fet el Grau de Ciències Ambientals a la UAB, el qual he acabat aquest curs. També és veritat que la meva vida social a la universitat no ha estat com la dels altres estudiants.

 

Ara que marxes a Mallorca, tens la intenció de seguir estudiant alguna cosa relacionada amb la teva carrera o prefereixes centrar-te en l’handbol?

Com que és el primer any que marxo fora de casa, penso que ja tindré prou amb això. Llavors, crec que em centraré en l’handbol i faré estudis complementaris a la carrera, com idiomes.

 

Què en pensa la teva família de què marxis fora?

La meva família va ser la que em va impulsar a fer-ho. Jo no ho veia clar, perquè estava bé al Sant Cugat, però també és veritat que l’oferta i les condicions que m’oferia el Mallorca eren suficientment bones, per a dir que no. Quan has de sortir de la teva zona de confort, fa respecte, però aquesta és una experiència que sempre havia volgut viure.

"Jo no ho tenia clar, va ser la meva família la que em va impulsar a fitxar pel Mallorca"

 

Tenies altres ofertes de Segona Divisió?

Sí que tenia altres ofertes, però vaig escollir el Mallorca perquè, tot i ser fora de casa, em queda a prop per a poder venir de tant en tant. També pels minuts que puc tenir i per les condicions econòmiques que m’oferien, que eren millors que les altres.

 

Suposo que has parlat amb l’staff tècnic del Mallorca. Quins són els objectius de l’equip per aquest any?

Bé, l’Handbol Mallorca és un equip que també acaba de pujar a Segona Divisió aquest any, per tant, l’objectiu del club és mantenir la categoria aquesta primera temporada i a partir d’allà seguir cap amunt.

 

I personalment, quines són les teves aspiracions? Creus que això pot ser un impuls per a arribar a un equip de Primera?

Sempre és un inici. Tenir minuts a un equip de Segona Divisió és un primer pas per a poder arribar-hi. Al final tothom qui juga a Segona no és per a quedar-s’hi, per tant, el meu objectiu és anar pujant tant com m’ho mereixi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.