Pons: "No entenc la vida sense l'esport"

 

Mireia Pons, atleta que prové del món del futbol, ha acabat coronant-se com a campiona europea de duatló de la seva categoria. Aquesta rubinenca ha crescut esportivament a Cerdanyola, ciutat on ha guanyat gairebé totes les curses en les quals ha participat. L'esport és el seu estil de vida i creu que sense ell seria una persona totalment diferent.

 

 

Com vas començar en el món de l'atletisme?

 

Jo vinc del món del futbol i havia estat jugant des dels 11 anys fins als 23, més o menys. Després de tants anys em vaig cansar. Una amiga meva va començar a preparar-se per a un triatló, una mitja Ironman. Em va comentar que anava a fer la mitja marató de Mataró i em va dir que m'apuntés amb ella per provar-ho. La veritat és que em va encantar, i aleshores vaig començar a entrenar per mi mateixa. Vaig deixar el futbol i vaig començar a buscar un club per entrenar amb gent fins que vaig trobar el Club d'Atletisme de Cerdanyola. Vaig començar amb triatló, però la part de l'aigua no m'agrada massa: a més es necessita massa temps. Per tot això vaig decidir decantar-me pel duatló: que és el que vaig fer l'any passat. I d'aquí, al final, m'he quedat només amb l'atletisme.

 

  

Amb quants anys vas començar?

 

Amb 24, fa tres anys.

 

  

Has guanyat gairebé totes les curses de Cerdanyola en les que has participat. Com et sents per això?

  

Doncs bé. Quan vaig començar pensava que se'm donaria bé, però no tant. Vaig apuntar-me al club de Cerdanyola perquè organitza moltes curses i la veritat és que amb els entrenaments dirigits amb un entrenador vaig començar a millorar moltíssim. Sóc molt constant i amb entrenaments cada dia van començar a sorgir els resultats.

  

Córrer al teu poble i donar-te a conèixer entre tanta gent està molt bé. I si a sobre guanyes...

 

  

Ets campiona d'Espanya i d'Europa de Duatló

  

Sí, en el meu rang d'edat. Jo sóc campiona de la distància olímpica: 10 quilòmetres a peu, 40 de bicicleta i altres 5 a peu. Jo vaig quedar campiona d'Espanya i d'Europa del meu grup d'edat, de 25 a 29 anys, l'any passat. I era el primer cop que m'hi presentava.

 

  

A la primera?

  

Sí, mai m'hi havia presentat abans.

  

  

Hauràs d'entrenar moltíssim per arribar fins aquí

  

Sí, per això també vaig decidir dedicar-me només a l'atletisme, ja que no tenia tantes hores. Per entrenar bicicleta necessites moltíssimes hores, entre unes 8 i 10, i a més has d'entrenar-te per córrer. Gent amb altre tipus de treball potser sí que s'hi pot dedicar, però jo no tenia tant de temps. I com m'agradava més córrer, vaig decidir centrar-me aquest any només a això.

Tens alguna forma d'entrenar-te?

 

A mi em dirigeix un entrenador, que de fet és la meva parella, i vam decidir que només ens centraríem en atletisme, ja que també hem aconseguit que ens esponsoritzi una marca i em va fitxar el club. El que fem és, al novembre o desembre, decidim què anem a fer durant la temporada i et planifiquem amb un calendari. Marquem a quines curses participarem i quins són els objectius més importants i, a partir d'aquí, en Rubén em marca els entrenaments. Cada setmana, els diumenges, m'envia el Planning i em diu que haig de fer cada dia. Tot això, en el fons és dificl perquè has de tenir en compte moltíssimes coses: les setmanes que tinc competició faig entrenaments diferents que en una època en què no competeixo fins al cap d'un mes. Si tinc una cursa, faig activitats més suaus durant la setmana per arribar fresca a la competició.

 

 

Durant la Nit de l'Esport et van donar el premi a la millor esportista de Cerdanyola. Què vas sentir perquè la teva gent et reconegués l'esforç?

 

La veritat és que és un premi que em feia especial il·lusió. Vaig acompanyar a la meva parella unes quantes vegades, perquè és l'entrenador del Club d'Atletisme, i pensava que em faria molta gràcia rebre'l. Quan em van dir, fa un parell de mesos, que m'havien nominat, em va agradar molt. També és cert que, tenint en compte que vaig arribar a ser campiona d'Espanya i d'Europa, tenia possibilitats, però tot i això no sempre t'ho esperes. Arran d'haver guanyat el premi, a més, m'heu trucat de diversos mitjans i, al cap i a la fi, és un reconeixement personal que t'acaba agradant. A més, si pots ajudar a gent amb el tema de la pista d'atletisme i a gent que no estigui tan ficada en el món de l'esport a tenir unes millors instal·lacions, doncs molt millor.

 

 

El problema de la pista d'atletisme és que és de sorra, no?

 

Sí, era un camp de futbol que el va adaptar amb una corda que li dóna al camp forma oval. Entrenem allà, amb barracons i poc més. El problema és que nosaltres fem entrenaments de l'escola i dels adults, que ens repartim i correm a les pistes o pels carrers. Ja gairebé ningú no vol entrenar a la pista, perquè hi ha hagut moltes lesions: és un camp massa petit, 250 metres, quan normalment les pistes en mesuren 400. La pista té girs massa tancats i, a sobre, és de terra.

 

 

Quina resposta us donen des de l'Ajuntament?

 

Doncs que són massa diners. Jo no sé ben bé, però sí que és cert que el club fa anys que està lluitant. Tot i que va començar com una cosa escolar, ja hi ha molts adults: som més de 100. I de nens tenim també a la Campiona d'Espanya de Cadets a més de Campions de Catalunya. Aquí hi ha molt nivell i et sap greu que els nens, de Cerdanyola, hagin de marxar a altres clubs perquè no tenim les pistes.

 

 

Com veus, per això, als més petits?

 

La meva parella entrena també a nois d'entre 14 i 18 anys, i la veritat és que són 60 nois que treballes molt bé. Ara que és temporada de cros, participen molts nens i el Cerdanyola porta nens de gairebé totes les categories, així que veig que l'atletisme s'està promovent molt bé a la ciutat, tot i les instal·lacions de les quals disposem. La feina dels coordinadors i els treballadors està tan ben feta que aconsegueixen que la gent hi continuï anant.

I ja més en general, com creu que està l'esport a Cerdanyola?

 

Doncs ara, venint cap aquí, des de Rubí, he vist a molta gent fer esport pel carrer: corrent o amb la bici. Jo només fa dos anys que sóc aquí i no sé ben bé com estava l'esport abans, però crec que Cerdanyola és una ciutat molt esportiva i de bastant nivell: per exemple, en patinatge tenim una Campiona d'Europa i del món. Jo sempre veig molt d'esport: fins i tot quan surto a les set del matí a córrer.

 

 

Creus que es pot transmetre l'amor per l'esport?

 

Doncs crec que sí, sempre que estigui ben enfocat, perquè ara hi ha un boom. El que és bo de l'esport és que veus els beneficis ràpidament. Pots sortir a córrer dues setmanes i de seguida veuràs la teva progressió. El problema d'això és que molta gent ho fa sense cap coneixement: hi ha molta gent que agafa unes vambes i es posa a córrer. Realment necessites a algú, un entrenador, o llegir i informar-te sobre què vas a fer i com ho has de fer. Això es nota molt sobretot a les curses populars: veus a gent que ni saben què han de menjar, quin calçat han de portar, ni la roba; res. És que amb el tema de les xarxes social també agrada molt que els teus amics vegin que has fet una marató o un triatló. Com jo em controlo l'alimentació o els entrenaments ho hauria de fer qualsevol persona que faci esport.
Hi ha poca consciència de la cultura de l'esport: està bé anar al gimnàs o a córrer, però no és només això. Si vols fer coses més grans, ha de posar-te en contacte amb professionals.

 

 

Quin consell li donaries a algú que es vulgui iniciar en el món de l'atletisme?

 

Jo li diria que busqui algun club, perquè entrenaran amb gent i se'ls hi farà molt més àgil. A més tindran a un entrenador sempre al darrere. Per exemple, a Cerdanyola, el club té a més del grup d'adults un grup de km. 0, que és gent que està començant: són unes 20 persones que compten amb un entrenador i et motives molt més.

 

 

Per acabar, què t'ha aportat l'esport a la teva vida?

 

La meva vida sempre l'he entesa amb l'esport: vaig començar amb judo i natació, i després el futbol. No entenc la vida sense l'esport. A vegades em trobo amb gent que li dic això i em miren com estrany, però és la veritat, és el meu estil de vida.
A mi, l'esport m'ha ensenyat molt sobretot en l'àmbit personal: amb la constància pot aconseguir objectius que ni tan sols tu imaginaves. Des que competeixo el meu caràcter ha canviat moltíssim, amb els entrenaments he vist que sóc capaç de fer coses que en un principi pensava que no aconseguiria. Tot això et fa ser millor esportista i millor persona.