25 anys de la mort del cerdanyolenc d'adopció Fermí Custó Candini

Enguany ha fet 25 anys de la mort del cerdanyolenc d'adopció, també conegut com a Fermí de Can Codina o de les Aigües

 

 

El vaig conèixer quan vaig venir a viure a Cerdanyola el novembre del 1941. El recordo com un home madur, alt i prim, vestit de vellut, gorra de visera, faixa i l'eterna pipa a la boca. La darrera vegada que vaig parlar amb ell va ser l'any 1990 per tal de fer-li algunes preguntes referents a la biografia d'algun personatge que havia de publicar al butlleti municipal Riu Sec.

 

Un cop acabada la conversa sobre el motiu de la trobada, els dos continuàrem fent-la petar o, més ben dit, jo mut i parant l'orella al pou de ciència que era en Fermí. De tot el que em va explicar, recordo una història molt divertida titulada "El pagès va a Barcelona", així com les vivències dels tres anys de servei militar i la Guerra d'Àfrica al Marroc. Al final de la trobada em va regalar un bastó fet per ell i que procedia del tronc d'un arbust de la Serra de Collserola, conegut com a gatosa, que és un arbust completament eriçat d'espines, molt comú d'aquelles contrades. Aquest bastó és el que es pot veure a la fotografia i, a més, és el bastó que amb molt d'afecte porto quan em fa falta.

 

Amb motiu del 25è aniversari del seu decés m'he atansat al domicili de la seva neta, Lídia Pla Custó, per tal de demanar-li unes dades imprescindibles per poder fer aquest treball. Aspectes que amb tota rapidesa m'ha proporcionat i que, sense la seva col·laboració, no hagués estat possible.

Fermí Custó en una de les seves últimes fotografies amb el bastó de gatosa
Fermí Custó en una de les seves últimes fotografies amb el bastó de gatosa | Arxiu Pla i Custó

 

Sant Fost de Campsentelles

 

Fermí Custó Candini va néixer a Sant Fost de Campsentelles el 17 de gener de 1901 i morí a Cerdanyola el 24 d'octubre de 1992. A la tendra edat de 3 anys el seus pares el portaren a viure al Mas de Can Codina, situat a la Vall de les Feixes, a Cerdanyola. Fou pagès tota la seva vida. A més, tenia una vinya al camí de Can Catà, al costat de l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes. Quan a l'any 1922 va ser cridat a realitzar el servei militar, el seu pare li va proposar de pagar una quota d'entre 1.000 i 2.000 pessetes per no anar a la mili. Aquesta quantitat a l'època era molt alta. Per a poder pagar aquesta quota la gent s'havia de vendre una peça de terra o bé una casa. En cas contrari, no s'ho podia permetre. Doncs bé, havent-li dit son pare això, en Fermi li digué: "Pare, no vull que pagui la quota , millor aniré al servei militar i a la guerra d'Àfrica i, si torno, em faré una casa al poble".

 

D'aquesta campanya hi ha un relat titulat Los errores de una guerra, dictat pel propi Fermí, viscut en primera persona i transcrit per la seva neta Lídia. Hom creu que és un bon document històric d'aquella sagnant guerra que era provocada per beneficiar els interessos dels militars africanistes, i de determinades personalitats espanyoles que, o bé venien armes als rifenys revoltats o tenien mines de ferro en aquella zona. Per cert, entre aquestes persones es trobava el comte de Romanones. Ja posats amb aquest tema voldria demanar disculpes perquè una vegada vaig escriure que en Fermí va recollir al tinent coronel Francisco Franco ferit. Però, en realitat, va ser una mala interpretació meva, ja que vaig confondre la persona a qui va salvar la vida en Fermi, la qual realment va ser el coronel Melchor Monzonís.

 

Mossèn Miquel Pié al camí de Sant Iscle i, al fons, la vinya de Fermí Custó
Mossèn Miquel Pié al camí de Sant Iscle i, al fons, la vinya de Fermí Custó | Arxiu L'Abans

 

D'esquerra a dreta, el president de la Lliga Reumatològica Catalana, Pere Pla (gendre de Custó) i el propi Fermí Custó
D'esquerra a dreta, el president de la Lliga Reumatològica Catalana, Pere Pla (gendre de Custó) i el propi Fermí Custó | Arxiu Pla Custó

 

 

Casa al carrer Ample

 

Un cop el propi Fermí es va llicenciar de l'exèrcit i arribat a Cerdanyola va fer edificar una casa de dos solars al carrer Ample, nº12 i 12 Bis, un com a habitatge i l'altre com a celler, i que va ser la llar on va anar a viure l'any 1927 després del seu casament amb la Dolors Navinés. D'aquest matrimoni nasqueren dos plançons, en Joan i l'Elena. Tot i que mai no va deixar de conrear la terra, al llarg de la seva vida en Fermí va fer diverses feines: boscater, caçador, guàrdia jurat per a la Societat de Caçadors i empleat de la Companyia d'Aigües de Barcelona, a les ordres de l'Andreu Castells (també anomenat Andreu de les Aigües) de la Plaça de Sant Ramon, nº 19. En Fermí formava parella amb el seu veí de carrer, en Badó Sauló. Si demanaves mitja ploma d'aigua (aproximadament 500 litres en un dia) els empleats l'havien d'aforar o mesurar. Aquesta operació consistia a calcular els segons cronometrats per omplir una mesura d'un litre. L'aigua anava al dipòsit de ciment o d'uralita i, tant si la gastaves com si no, havies de pagar els litres contractats. I fins aquí el resum de la vida de Fermí Custó Candini.

 

Cases que va fer construir Fermí Custó actualment
Cases que va fer construir Fermí Custó actualment | Cedida

 

Bastó d'Albert Lázaro, regal d'en Fermí
Bastó d'Albert Lázaro, regal d'en Fermí | Cedida