Com celebrava Cerdanyola el Nadal a principis de segle

La primera meitat del segle XX ja hi havia algunes activitats arrelades, d'altres que s'han perdut

Els Amics del Teatre representant els Pastorets al Casal Parroquial
Els Amics del Teatre representant els Pastorets al Casal Parroquial | L'Abans de Cerdanyola

 

 

El Nadal era una època d'activitat agrícola escassa i que permetia fer trobades familiars excepcionals i fomentar les relacions socials en la Cerdanyola agrícola. Pel seu significat religiós, les festes de Nadal, juntament amb les de Pasqua, eren les més importants del calendari cristià. L'una celebrava el naixement de Jesús i l'altra en commemora la resurrecció. Pel que fa a manifestacions populars destaquen, entre altres, la realització de pessebres i la representació dels Pastorets.

 

El típic pessebre de Jaume Xufré

 

El primer pessebre que es coneix, data de l'any 1223 i s'atribueix a Francesc d'Assís en forma de pessebre vivent. A Cerdanyola, un pessebre típic és el que realitzava el veí Jaume Xufré, del carrer de Sant Josep, avui carretera de Barcelona. El Nadal de 1959 va començar a construir un pessebre sobre un cep, tot un símbol de l'agricultura de la zona.

 

 

 

 

Concurs local de pessebres

 

A principis del segle XX van proliferar a Cerdanyola petites representacions iconogràfiques de pessebres, generalment situats al menjador de les cases o al costat d'una finestra, a fi que els passejants els poguessin veure des de l'exterior.  Amb la mateixa idea es van començar a adornar aparadors de botigues i altres establiments comercials. No va ser fins a finals de la dècada dels anys cinquanta, quan va començar una activitat pessebrista al poble, centrada al Casal Parroquial i de la qual va ser representant destacat Jaume Pagès, amb el concurs local de pessebres.

 

Els Pastorets al 'Sardanyola Gran Casino'

 

Els primers textos teatrals dels Pastorets es van escriure el segle XV, si bé la forma actual procedeix d'èpoques posteriors arran dels textos d'en Pitarra i Folch i Torres. A Cerdanyola, aquesta representació es va fer probablement des de l'any 1916 al 'Sardanyola Gran Casino' - el local dels estiuejants - amb alumnes del col·legi Sagrat Cor com a protagonistes. El 1942 un grup de joves de la parròquia de Sant Martí van tornar a escenificar-los al mateix lloc, al Casal Parroquial i al teatre del col·legi Sagrat Cor. A la crònica periodística de l'esdeveniment es destaca la direcció d'Albert Sala i les interpretacions dels nens Joaquim Jiménez, en el paper de Satanàs i Jaume Altimira, en el de Lluquet. La mateixa importància van tenir les interpretacions dels Amics del Teatre, dirigits per Frederic Puig. Entre l'elenc, Conxita Cortés, Josefina Mañosa, Maria Portell, Josep Rovira, Jordi Cases, Josep Sauló i Enric Termens.

 

 

Regals de Reis per la riuada

 

Entre els anys 1942 i 1947 es van veure per primera vegada els Reis d'Orient a Cerdanyola. Va ser també al Sardanyola Gran Casino, on es van fer regals als infants que estudiaven catecisme. El gener de 1963 l'alcalde Domingo Fatjó, com a compliment de les instruccions del Govern Civil de Barcelona, va entregar regals reials als infants afectats per la riuada, l'any anterior.

 

FONT: L'Abans de Cerdanyola del Vallès. Recull gràfic 1890-1965. Antonio J. Olea. Editorial Efadós