De la Pedrera als Jutjats: 14 anys d'un canvi al barri de Canaletes

 

Ara fa 14 anys d'ençà que el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, anunciava a la ciutat de Cerdanyola que començaria la construcció del nou Palau de Justícia, ubicat al barri de Canaletes. El solar de La Pedrera es convertiria en una superfície construïda de 8.200 metres quadrats i acolliria inicialment 7 jutjats, a més de les dependències del Registre Civil, Deganat, Fiscalia i els despatxos per als metges forenses.

 

 

 

Segons el conseller, la construcció del nou Palau de Justícia permetria millorar les condicions de treball de la plantilla dels jutjats, l'atenció al públic i dignificar la valoració que en tenia la població del món de la justícia. Segons l'escriptor cerdanyolenc Isidre Grau "avui, qui salta el tombant de la serra, no troba res d'idíl·lic, sinó una nova ciutat". Però semblava, encara que la campanya 'Salvem Canaletes' es posés dempeus davant la causa, que no hi havia res a fer: cap a la tardor del 2007, l'edifici judicial de Cerdanyola començaria a funcionar. 

 

 

 

"Quan arribaves dalt de la serra, hi descobries un altre món. Aquesta sensació, tan freqüent d'excursió per la muntanya, la teníem sense moure'ns del poble". Així descriu Isidre Grau el que era la Pedrera abans de la construcció dels Jutjats i de la concentració urbana. Cerdanyola va invertir 5,8 milions d'euros en les obres de construcció de l'edifici. "Què ha passat amb l'emblemàtica Pedrera?", demana Grau. Malgrat la construcció dels altres serveis (el parc, el museu, els blocs de pisos, una residència geriàtrica i l'ambulatori de la Seguretat social), l'escriptor defineix la dels jutjats com a "l'edifici de disseny funcional més impactant de tot el terme". L'alcalde de Cerdanyola, en aquell moment Antoni Morral, expressava la seva satisfacció en l'avenç important que suposaria en la qualitat del servei que es donaria a la ciutadania, a l'hora que serviria per reforçar una zona en la qual ja hi ha altres equipaments importants com el CAP Canalets o la Residència per a la Gent Gran.

 

 

 

La construcció de l'edifici es va veure impulsada per l'afirmació del conseller de justícia, quan deia que el Govern de la Generalitat va veure que la situació de l'administració de justícia a Catalunya era penosa per al personal que hi treballava i per a la ciutadania i per això es va posar en marxa un pla d'inversions en el que s'incloïen 26 partits judicials, entre ells de Cerdanyola. L'objectiu era concentrar els òrgans judicials en un mateix edifici que després passi a ser patrimoni de la Generalitat i, d'aquesta manera, el govern pogués estalviar en lloguers. "El nou barri de Canaletes s'ha guanyat l'etiqueta de lloc agradable per viure. Instal·lar-hi nous equipaments públics, ha facilitat que la gent perdi la mandra de travessar la serra i vagi a passejar per aquesta cara amable de la ciutat, la que sintonitza millor amb el Vallès residencial i servicial del futur", escriu Grau. 

 

 

 

Així doncs, la Pedrera va deixar pas a una Cerdanyola edificada i a un barri de Canaletes totalment urbanitzat. "Una estesa de camps de conreu i horts, amb pagesos de tot el poble que es repartien els torns de rec des d'una modesta bassa. Entre els camps, només un rectangle de bosc, un misteriós recinte que trencava la monotonia. Els nanos no distingíem què hi havia a dins, sabíem que se'n deia la Pedrera". El 2008, el nou Palau de Justícia de la ciutat ja funcionava. Isidre Grau reflexiona: "És clar que, si algun dia algú decideix enderrocar l'ermita, també ens hi acostumarem".