Sens dubte, una de les personalitats més destacades de la Cerdanyola de la segona meitat del segle XX va ser Mossèn Josep Rosell. El passat 29 d'agost va fer, exactament, deu anys de la seva inesperada mort.
Natural d'Organyà (Lleida), després de passar per diverses parròquies va arribar a Cerdanyola a l'any 1970. Quedaven pocs anys perquè finalitzés el franquisme, però en aquell moment la dictadura encara exercia una dura repressió. En un primer moment, l'arribada del nou equip parroquial, que ell encapçalava però del que també formaven part, en diverses condicions, altres persones com Àngel Bringué, Ramon Gràcia o Josep Maria Cortada ("Xaneta") va ser rebuda amb una certa desconfiança per les forces progressistes de la població, que lluitaven per la recuperació de la democràcia. Aviat, però, es van canvia les tornes, quan es va veure que Mossèn Rosell i el seu equip estaven decididament al costat de la lluita per la recuperació de les llibertats.
Durant els següents anys, Rosell es va posar – discreta però decididament - al costat de les persones i organitzacions que (en molts casos, des de la clandestinitat) treballaven per la caiguda del franquisme i per la millora de les condicions laborals dels treballadors. L'església es va convertir en punt de trobada dels sindicats, el Casal Parroquial es va consolidar com un reducte de llibertat dins de Cerdanyola i la "Revista de Sardanyola" (parroquial) va passar a ser "el lloc de trobada per a totes les forces d'esquerres de la ciutat". En aquest darrer tema van ser claus Bringué i Xaneta. Amb el temps, el primer deixaria el sacerdoci. El segon optaria ja, definitivament, pel periodisme, camí que seguiria durant tota la resta de la seva vida.
Un cop arribada la democràcia, Rosell va deixar totalment qualsevol activitat que fos aliena a la religió, per centrar-se estrictament en la seva tasca pastoral. Amb els anys va arribar a ser una figura estimada i respectada per persones de totes les ideologies i tendències. Com era gairebé inevitable, la seva figura va aparèixer en multitud d'ocasions a les planes del TOT Cerdanyola i de la seva capçalera germana, el "Diari de Cerdanyola". Aquest mes, però, li volem retre homenatge amb aquestes imatges publicades amb ocasió de l'homenatge que la ciutat li va fer amb motiu de les seves "noces de plata" amb els cerdanyolencs. Al 1995 l'Ajuntament va aprovar, per unanimitat de totes les forces polítiques, nomenar-lo fill adoptiu de la ciutat, organitzant una multitudinària celebració en el seu honor durant la qual l'alcalde Celestino Sánchez li va fer lliurament de la distinció.
Actualment, la seva memòria continua viva, entre d'altres motius, gràcies al menjador solidari dels Amics de Mossèn Rosell. Sens dubte, el millor reconeixement que se li podria fer.