El naixement de l'Agrupació Sardanista de Cerdanyola

La sardana era un element de reivindicació i recuperació de la identitat nacional

 

 

  

Entre les fotografies originals que es conserven a l'Arxiu documental del TOT Cerdanyola hi ha aquesta sèrie de fotografies en blanc i negre, on es pot veure una concorreguda ballada de sardanes a la plaça de l'Església, abans de la remodelació del centre de la ciutat que va tenir lloc durant l'alcaldia de Toni Morral.

 

 

Les fotografies no porten cap mena d'identificació que permeti saber amb seguretat quan van ser preses ni en quin any es va organitzar aquesta ballada de sardanes. I, com sovint passa a les redaccions d'una publicació que fa ja 30 anys que surt cada setmana al carrer... a l'actual equip de redacció no hi ha ningú que pugui tenir constància de com les fotografies hi van arribar, i ni tan sols podem saber, ara per ara, si efectivament van arribar a ser publicades.

 

 

Posats en contacte amb persones que coneixen profundament el món de la sardana a Cerdanyola per intentar tenir més informació sobre aquestes, ràpidament ens recomanen, però, que ens posem en contacte amb un tal... Toni Morral, que als anys 70 tenia un paper molt actiu en aquesta mena d'activitats culturals.

 

Així ho fem. I Morral, després d'admirar el que defineix com "incunables", ens explica que l'Agrupació Sardanista de Cerdanyola "va néixer a la dècada dels anys 70, un any abans del primer Aplec de la Sardana" (el primer Aplec va tenir lloc el 1975, a la UAB). La primera audició de sardanes es va fer davant de l'Església, i segons recorda, "ja aquell dia vam aconseguir recaptar bastants diners... passant la barretina i captar un bon nombre de socis. Això ens va animar a fer una audició mensual i a organitzar cursets de Sardanes al Casal Parroquial". Afegeix, al mateix temps, que "en aquell moment, les sardanes incorporaven un element reivindicatiu i de recuperació de la identitat nacional molt potent". Encara que no ho pot assegurar, creu que molt possiblement aquestes fotografies responguin a una d'aquelles audicions mensuals.

 

 

 

Afegeix, "les persones que vam posar en marxa aquella iniciativa érem molt joves. Tan joves que quan vam anar, el Jaume Roig i jo mateix, a demanar alguna mena de patrocini a l'oficina que la Caixa de Sabadell tenia a l'Avinguda Catalunya, el primer que ens van preguntar era si els nostres pares ja ho sabíem el que estàvem fent. Cosa que, sincerament, va ferir una mica el meu orgull de jovenet".

 

"Van ser uns moments molt especials per a tots. O com a mínim per a mi. Aquesta iniciativa va ser la meva introducció a la vida social i associativa de Cerdanyola". Ens consta que les fotografies han començat a voltar entre aquells primers reintroductors de la sardana a la ciutat. I Morral ens comenta que conserva un bon volum de documentació relatiu a aquella època, que posa a la nostra disposició perquè totes les persones interessades la puguin gaudir.