17-A . Què voleu que us digui?

Com puc escriure res que no s'hagi dit ja del 17-A? A part, que crec que cada u ha de treure la seva pròpia conclusió. Jo, quan surto per Catalunya, per les espanyes o a l'estranger sempre dic amb orgull que sóc de Barcelona, no dic res de català ni d'espanyol ni res, estic molt fart de prejudicis nacionalistes, ser de Barcelona traspassa tots aquest conflictes, per a mi, absurds, a Barcelona tothom la coneix, és global, neutral i amiga. Quan el dijous 17 va pasar alló, vaig sentir per primer cop que se sent quan atempten contra algo teu. Després, gent d´arreu del món es va preocupar per mi, cosa a la qual no estic acostumat. Des d'Almeria, Madrid, Brasil, Alemanya o Estats Units: Danny, estàs bé? La gent és bona, vaig pensar, només hi ha 4 desgraciats fanàtics i 4 fills de puta amb tot el poder. Quanta gent corrent, innocent sacrificada en aquesta puta partida. No ens enganyem, ja m'esperava que algun dia ens tocaría, no som especials. Això ve de més lluny del Trio de les Afores, de l'11-S, l'11-M i les guerres d`Irak, Afganistan i Siria. Va més enllà del fet que Espanya sigui dins d'una coalició que està en guerra constant al Pròxim Orient i de que exporti armes a països del Golf Pèrsic. Ni tan sols té res a veure amb que l'Estat Islàmic vulgui recuperar tot el Al Andalus. Ja us he parlat molts cops del New World Order, del Club Bildenberg i del Pla Kalergi, de com les guerres són un eina de manipulació, de les dobles i falses banderes, dels interessos geopolítics, l´enginyeria de control social i de que mai sabrem la veritat real. No diré res, no vull ser pesat i tampoc podem canviar el patró dels fets que han de vindre. 

 

El nivell de facilitat amb què es mouen els terroristes per tot Europa em crea molts dubtes, la rapidesa amb què es resolen els casos, també. En una era en que un satellit pot seguir tots els nostres moviments, amb qui parlem, per on naveguem, on hi ha càmeres per tot arreu, com pot ser que un payo es fiqui en una furgo 500 metres Rambla avall i se'n vagi caminants tan tranquil? Com pot ser que es preparin bombes durant mesos en una casa d´Alcanar sense sospita? Com és possible que les cèl·lules del IS entrin a Europa? Com és possible que no es faci un control dels imans? Com pot ser que els Mossos d'Esquadra no tinguin accés als informes de L'Europol i abandonar-nos a la nostra sort? Com pot ser que la CIA avises fa dos mesos a Interior de què diversos punts emblemàtics de Barcelona eren al punt de mira terrorista? Com és possible que no existeixi un cos d'Intel·ligència comú anti-Yihad format també per els propis musulmans? Com és possible que podem arribar al nivell d'alerta 5, fi de la llibertat en pro de la seguretat? Com és possible que uns xavals de 18 anys nascuts aquí, que jugaven al futbol, parlaven català i vivien integrats se'ls insuflés tant d'odi com per matar i se'ls eliminés el cervell com per morir per un tal Ala, que de gran no té res. A cas aquesta integració no és real i els musulmans pateixen una crisi d'identitat i se senten ciutadans de segona, fet que aprofiten els renta-cervells del IS a manera de Joseph Goebbles a l´Alemanya nazi? Adoctrinament a través del aillament i l'autoestima. 

 

No vull pensar malament davant tanta permissibilitat, però jo tinc dos màximes en aquests aspectes, una, ens diuen la veritat que els interessa, i dues, "piensa mal y acertará"s. Per altra banda, penso que no podem criminalitzar a tot el poble musulmà pels atemptats però han de ser ells mateixos el que no poden permetre que germans seus cometin aquests actes, els han de buscar, delatar i entregar, però mai he vist que estiguin per aquesta labor. El fet musulmà és complicat, en una Europa laica ells basen la seva vida i cultura en l'Islam, no hi ha divisió ni lliure elecció, no hi ha comunicació, no practiquen l'autocrítica positiva en benefici del col·lectiu. Jo no sóc racista, jo sóc culturista. Penso que cap religió ha d'estar per sobre de les normes de convivència i em d'aplicar la raó i la filosofia a la vida quotidiana.

 

 

La Yihad té més interès a rebentar la integració dels immigrants musulmans que la d'expandir el seu poder en el món. La integració i un islam moderat és dolent per les faccions més radicals de l'islam, ja sigui talibà o salafista, dinamitar la integració i sembrar el recel i la islamofòbia és guanyar una batalla en aquesta guerra. Em de ser molt analítics i objectius. El poble musulmà no conviviu amb nosaltres, només coexisteix. Ens respectem, ens tolerem, els mínims humans, però poc més, l'oceà que ens separa és massa profund. Van haver-hi uns segles de guerra entre "Moros y Cristianos", ara nosaltres, estem deixant de ser cristians, però ells no han evolucionat gens, només cal veure el sumis paper de la dona. Amb això no els faig culpables del que passa, ja que si l'OTAN, USA i Rússia no destruïssin els seus països no crec que marxessin de la seva terra per gust. Tampoc veig correcte que, a pocs dies de la Diada, els sobiranistes aprofitessin La Marxa per fer-se veure i que Puigdemont afirmes que el referèndum suposarà una derrota al terrorisme, els atemptes i l´independentisme són pals d'un altre paller. Per desgràcia, sembla més fàcil matar que dialogar quan alguns no volen atendre a la raó. Ara i aquí em d'agafar l'exemple de la Julia Monaco, una noia que ha sobreviscut a tres atemptats, Londres, Paris i Barcelona, però que diu que no deixarà de viatjar, no vol tindre por. Però, per si de cas, recordeu bé com és la Vella Europa, la seva riquesa en cultura i art, dels principis de fraternitat, llibertat i igualtat, ja que són a l´únic que ens podem agafar i, molt em temo, el que desapareixerà en menys d'un segle. Sempre acabo els meus articles amb la paraula hawaiana Aloha, que vol dir, entre moltes coses, Amor. Doncs això, ara més que mai, Aloha.