8 de març, Dia de la Dóna. Un TOT matriarcal.

 

El capritx del calendari fa que, avui dijous, sigui el Dia de la Dona. Malgrat tot, més que celebrar, jo diria millor: reivindicar. Exigir que homes i dones tinguin els mateixos drets, salaris i oportunitats a la vida. Fins aquí bé, tot correcte i standar, però, com no diré res de nou sobre el 8-M, us parlaré del matriarcat i el Tot Cerdanyola.

 

En l'antiguitat es considerava que la dona era propietat de l'home, tant del pare primer com del marit després. Malauradament sembla que aquest xip és molt difícil d'extirpar del cervell de l'home i evolucionem a passos molt curts, però durant tota la història fins a l'actualitat hi ha hagut exemples de societats en els quals les dones tenen el rol central, líders amb autoritat moral i política amb el do diví de la fecunditat com a pilar.

 

Sempre he pensat que un món dirigit per dones aniria molt millor, seria menys perillós, més respectuós amb l'entorn i no tan caòtic ni venjatiu. Per exemple, no crec que les dones fessin anar als fills a guerres absurdes, la dona té una altra naturalesa més pràctica i ètica, no tan competitiva ni guerrera, és més pacífica i assenyada, inclús, és més elevada. Però la manera de pensar de la dona no interessa, per aquesta raó l'home se l'ha tret sempre del mig. Subconscientment l'home sempre està a les faldilles de la mare. En el fons tenim por de les dones, por del seu poder real, por de necessitar-les, por que ens abandonin i d'estar sols, per això les discriminem i subjuguem a través de la força bruta superior de l'home.

 

L'home, que segueix sent molt primari en alguns aspectes, només canvia que en comptes de portar "tapa-rabos" porta corbata. Els homes han estat cinc mil anys portant l'assumpte i no hem evolucionat gaire com a espècie. D'acord, tenim internet i naus espacials, la gent no va a la foguera i està l'invent de la Democràcia, però i què? No és sinònim d'una societat justa ni igualitària on la dona ha estat relegada al sac de les minories oprimides, quan en realitat, en el món hi ha més dones que homes.

 

El Tot Cerdanyola és un exemple del Woman Power. D'ençà que es fundà, fa 30 anys, la dona ha estat molt important, donant força i empenta en un àmbit tan difícil com el de la premsa local. Des de la Dolors Soldevila, qui va començar repartint a peu per tot el poble el Tot amb una cistella, l'autèntic motor de la revista als seus inicis. Després la seva filla, Maria Àngels Morral, qui ha estat l'editora i directora portant el Tot fins al qual és ara.

 

Jo fa sis anys escric al Tot Cerdanyola i sempre l'he vist envoltat i mogut per dones, per tant m'agradaria des d'aquí reconèixer i recordar a totes les dones que han deixat la seva petjada al Tot, confirmant, així de passada, la meva teoria de què el Tot Cerdanyola és un exemple de matriarcat. Recordo quan vaig començar. Allà hi eren la Maria Angles i la seva filla Laura Botella a la direcció, la redactora Judit Josa, qui em va donar l'oportunitat d'escriure i la coordinadora Belen Bolaños qui es va convertir en la meva mà dreta, a totes elles els hi estic molt agraït.

 

Ara, amb els nous canvis, més dones! Laura Grau va assumir la direcció i fins fa poc la Laia Tardós era a la redacció que ara ha passat a mans de la Mònica Garcia, a qui donem la benvinguda. No podem oblidar l'Ana de disseny, la Clara, la Montse Costas, la Marina, l'Elisabeth Serra, la Laura Llahí i les comercials Fina Rosas, l'Alicia, la Marta i la Montse Ristol. Moltes dones en aquests 30 anys, de segur que em deixo a moltes, ho sento, però ja podeu comprovar que el Tot Cerdanyola és un medi amb una clara tendència femenina, no confondre amb feminista, i això ha estat sinònim d'èxit i d'expansió.

 

Felicitats a totes i a seguir lluitant per la igualtat, nosaltres, els elementals homes, us ajudarem tot i les limitacions que el nostre gènere comporta. Ajudeu-nos a ajudar, si us plau. Aloha!