A peu, en transport públic, en bicicleta i en cotxe

Aquestes són les maneres que tenim de desplaçar-nos per la ciutat. Fa anys i, encara actualment, força gent, entén que el cotxe ha de tenir el màxim d'accés a qualsevol de les nostres ciutats. Fins i tot hi ha qui troba bé aparcar sobre la vorera doncs "és un moment de res".

 

El benestar de les persones de les ciutats no és mesura en places d'aparcament o congestió als carrers, sinó en espais on el veïnat (la majoria), pugui gaudir del passeig, de les compres de proximitat, de gaudir amb la família, etc. Qui us escriu aquestes ratlles, fa 40.000 km anuals en cotxe (elèctric), porto una bicicleta plegada al maleter i quan vaig a una ciutat a fer, per exemple, una xerrada o una gestió, si m'he de moure pel centre hi arribo amb bicicleta. La sensació és molt i molt gratificant i desestressant. 

 

Fer poble, fer ciutat, és precisament gaudir-la amb placidesa i comoditat. Això facilita que el centre es converteixi veritablement en un gran aparador comercial. D'aquesta manera "traiem les ganes" d'utilitzar, si no és imprescindible, les grans superfícies comercials periurbanes, dels afores.

 

Els esforços de l'Ajuntament, sempre han d'anar per aquí. Amb el consens de totes les parts, tot i que primant sempre que la majoria, al voltant del 80% de la gent, no es mou en cotxe pel centre. Això significa que no tota la veu ha de ser només de l'Ajuntament, sinó també del veïnat que ha de veure que l'enemic és la contaminació, el soroll, l'espai i la seguretat de tots els que habitem les ciutats.

 

Cotxes sí, però només en casos imprescindibles i, cada cop més, de gas, híbrids o elèctrics.