Albert Lázaro, activista per Cerdanyola fins a l'últim moment

Juan Antonio Hidalgo recorda Albert Lázaro

Vaig conèixer l’Albert al 1987, durant una breu etapa durant la qual vaig treballar sota les ordres de Josep Maria Cortada (“Xane”) al gabinet de premsa de l’Ajuntament. Un bon dia el Xane va venir i em va dir: “ara vindrà un senyor que potser et semblarà una mica peculiar. Tu no discuteixis i fes tot el que et digui”. I efectivament, poc després entrava per la porta tot un personatge que va començar a treure fotos antigues i papers mecanoscrits i que em va donar una allau d’instruccions sobre com allò havia de sortir publicat al “Riu Sec”. Aquesta va ser la meva primera experiència amb ell.

Després vam coincidir, encara que fos de lluny, en les redaccions de bona part de les publicacions que s’han anat editant a la ciutat. I de mica en mica vaig anar descobrint els diferents aspectes de la seva personalitat polifacètica. Activista cultural, militant o impulsor de diverses formacions polítiques al poble (“sempre d’esquerres i catalanistes”, em deia), pioner dels moviments ecologistes a Cerdanyola, apassionat de la història local... i també posseïdor d’un caràcter explosiu, que li vaig veure sortir un parell de vegades, i d’un sentit de l’humor provocador i “underground” que exhibia de tant en tant a xarxes socials.

Autor de diversos llibres i d’incomptables articles a la premsa local, encara durant els darrers mesos -quan ja estava clar que li quedava poc temps per seguir treballant- tenia encara diversos projectes entre mans. Em consta que maquinava coses amb gent com el “Tito”, la Marta Argelagués, la Mònica González, el Pepe Urbano o el Ramon Martos. Ordenava el seu arxiu, preparava articles o pensava en una exposició sobre les monedes de la república a Cerdanyola i Ripollet que, em diuen, estava organitzant.

Marxa un referent per a molta gent. Passa ja a formar part de la història de Cerdanyola que tant l’apassionava. I encara que a ell no li agradaria que ho digués, ho fa al mateix nivell que la figura que ell considerava el seu gran mestre: Jaume Mimó i Llobet, el primer cronista de la ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.