Amiant: parlar per no parlar

Article d'opinió de Fernando Saavedra, soci de l'AVAAC

Fa uns dies arribava la notícia de la sentència que confirmava la causa de la mort de José María Iñigo: mesotelioma per inhalació d'amiant. El periodista de peculiar bigoti va obrir la curiositat d'un país que es cobria amb un material aïllant, resistent, barat i suposadament etern. L'amiant (asbest) es va utilitzar industrialment per fabricar formes de fibrociment (uralita), frens, ferrocarrils, estufes, vaixells, aïllants, etc.

Ja fa més de quaranta anys que es van detectar els primers casos de malaltia pulmonar a la factoria Uralita de Cerdanyola i començava una batalla desesperant per les persones afectades, sense entendre com l'empresa que els va donar l'oportunitat de crear un projecte de vida els estava matant amb la complicitat d'administracions silencioses. Treballadors, familiars, metges, advocats, sindicats, associacions d'afectats, periodistes, tindríem per a una llarga tertúlia amb els detalls del viatge.

Trenquem el tabú de l'amiant! El problema laboral s'ha convertit en mediambiental amb una afectació lenta que hem d'evitar. La "Taula de l'amiant de Cerdanyola" i "Avantprojecte de llei per l'amiant" de la Generalitat són grans passos (si algú té a bé posar-se a governar) però seran normes que naixeran coixes si no es recolzen amb una "Ley integral del amianto" que agrupi els problemes laborals, sanitaris i mediambientals, com ja han fet altres països.

 

Que sigui un presentador de televisió l'afectat, trenca l'esquema d'un problema que només afecta uns quants obrers en primera línia. José María Iñigo ens va deixar en diferit el seu últim gran reportatge, la seva lluita particular i l'homenatge a totes aquelles persones que fa dècades van obrir aquest camí de lluita i justícia. Recordem que el caràcter nociu de l'amiant està registrat des de l'imperi romà.

Parlem per a donar solucions i deixem de parlar d'amiant.