L’APUNT DE TEATRE – Mag Igor i Víctor Cortada: "Ni comèdia ni drama ni misteri"

De vegades ens preguntem per què anem al teatre: per commoure’ns, identificar-nos, passar-ho bé...? Cadascú té la seva resposta. El passat divendres 13, a l’Ateneu, es va representar la peça teatral La Mà i vam sortir fent-nos aquesta pregunta. No vam saber respondre-la, la qual cosa és preocupant.

Pau Carrió, a la direcció, pren el text de Martin McDonagh per situar-nos en un motel perdut de l’Amèrica profunda, on trobem uns personatges involucrats en situacions pròpies del teatre de l’absurd de Samuel Beckett i el paisatge macabre de les pel·lícules de Quentin Tarantino, amb tocs de comèdia negra i misteri. Abarca massa gèneres pels quals no acaba d’apostar i, al final, es queda en un abisme monòton i sense evolució.

Pol López, qui encarna un malvat excèntric que ha perdut la seva mà i la vol recuperar; Mia Sala-Patau i Soribah Ceesay, dos estafadors de fireta; i Albert Prat, un recepcionista clownesc, generen possibles conflictes però que, igual que el text, no evolucionen. Els objectius de cadascú no construeixen cap engranatge sòlid.

Amb una misteriosa escenografia, silencis dramàtics i, especialment, el dispar inicial, La Mà promet una vetllada emmarcada pel misteri i la comèdia, però que, pocs minuts després de començar, s’acaba desdibuixant per acabar esdevenint una obra que no convenç.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.