Badoo Blues (crònica d'un fracàs anunciat)

 

Fa poc vaig quedar amb una dona. Era atractiva i semblava intel·ligent, però a internet tot és simple aparença. Ho reconec, la vaig conèixer al Badoo. Primer vam anar a prendre alguna cosa, a ella no li agradava la cervesa, fatal. Primer parlem amb protocol, després, amb referència als presos polítics, ella diu "yo los pondría a pan y agua", tothom té dret a opinar, no vaig entrar a fons. Anem a sopar, ella és vegana, quin puto pal, penso jo. Trobem un lloc on ella pot menjar, però hagués sortit més a compte portar-la a pastar herba al parc. Havent sopat anem al cinema, ella diu que li agraden les pel·lícules romàntiques, a mi, l'atracció inicial que vaig sentir per ella comença a fer-se llunyana. Veiem una parida naïf. Anem a fer uns gintònics a un local xic. Ella parla de la llarga llista de pretendents que té al Badoo i jo li dic que si li he d'estar agraït, es crea mala maror que suavitzo amb dues copes més.

 

Per cert, tot ho he pagat jo, ella mai ha fet el gest d'anar a mitges, no m'importa, sóc un cavaller, però em fot que en cap moment m'hagi donat les gràcies. Ella va amb el "puntillo" i es torna vulgar, ja no és la dama que aparentava. Anem a casa meva, ella s'asseu al sofà, el meu gat Paul se li acosta, a ella li fa por i diu que si l'atacarà, que si li atacarà, diu? Jo sí que t'atacaré pàmfila, penso. Poso una mica de música Jazz, m'assec a la butaca i la miro, només veig els 125 euros que m'ha costat la broma i el patètic que em sento. Que tant de bo tingués valor de trucar a una "scort" i anar per feina sense tenir problemes morals, però no puc, sóc un pobre il·lús que creu en l'amor. Jo dic una frase en català i ella em diu que li parli en castellà. Crec que si fos Nornam Bates ja l'hagués esbudellat.

 

Ella em parla del seu exmarit i jo badallo, sort que tinc la música, ara sona Django Reinhardt i ella em diu que baixi la música que li molesta per parlar, jo li dic, però si és Django! Ella em respon, i què? Llavors el meu cervell explota de cop per l'acumulació de merda, m'aixeco i li dic: "Mira, mejor te vas". La seva falta de tacte amb Django va ser la gota que va vessar el vas, no vaig aguantar més. Ella va marxar i jo em vaig quedar sol amb el meu gat, en Django i la meva dignitat. Millor sol que mal acompanyat, ella s'ho perd. La cosa està fatal, companys, i companyes de solteria, us desitjo més sort que jo en la recerca de l'amor... o del sexe, o d'ambdues a l'hora. Aloha.